Arxiu mensual: Juliol de 2020

Jordi Solé i Camardons, sociolingüista, professor, escriptor i editor vingué a presentar ‘Oficis de Pandèmia i altres poemes’, que ara fa res, el maig de 2020, publicà Voliana Edicions amb un poema visual a la coberta de Montse Gort i un pròleg breu també de Montse Gort. «Tal i com ell mateix diu ―hi llegim― en el seu “Autoretrat” —que vol ser també l’autoretrat de la manera de ser i fer de la gent del Mig Segre i l’Alt Pirineu— és un “orc de poc dir i de molt fer.” De tant fer, que ni un obligat confinament no l’ha pogut aturar sinó que l’ha empès a endinsar-se en un camp que, encara que ja coneixia prou, no havia gosat debutar-hi mai com a actor: el de la poesia.»

Publicat el Juliol 30, 2020 per suip

https://www.ivoox.com/player_ej_54596058_4_1.html?c1=ff6600 reproduir i baixar Ahir, dimecres 29 de juliol, férem el tres-cents trenta-sisè programa, el trentè i últim de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Jordi Solé i Camardons, el convidat, nasqué el 6 … Continua llegint →

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Dos pel preu d’un, a quatre mans i dialogant. Cristina Àlvarez Roig, arquitecte i poeta, i Israel Clarà, poeta, vingueren a presentar ‘L’omega de la rosa’, conjunt d’haikus i tankas que ara fa res, el novembre de 2019, publicà l’Editorial Gregal amb fotografies de Cristina Àlvarez i un aclariment inicial d’Israel Clarà. « L’haiku i la tanka ―s’hi diu― són aproximacions subtils i temperades al món, desitjos de comprendre’l i d’explicar-se’l amb la més reduïda expressió possible i la mínima aplicació de recursos. Vers i paraula, doncs, essència i concepte, s’uneixen per formar un poema maximalista en el minimalisme de prescindir del que és superflu i anecdòtic. L’estètica no té una importància per ella mateixa. És, alhora, el camí que mena el mestre oriental a la perfecció i a l’encontre amb ell mateix, a la reflexió sobre el lloc que ocupa en l’ordre universal.»

Publicat el Juliol 23, 2020 per suip

https://www.ivoox.com/player_ej_54292718_4_1.html?c1=ff6600 reproduir i baixar Ahir, dimecres 22 de juliol, férem el tres-cents trenta-cinquè programa, el vint-i-novè de la novena temporada. L’emetérem en directe, des de Ràdio SantVi. Hi ha escassos matrimonis de poetes al nostre país després de Clementina Arderiu … Continua llegint →

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Tinguérem un nou convidat, David Tona i Mora, poeta de Gurb, que vingué a presentar ‘Entre la fractura i l’aleteig’, poemari que publicà ara fa res, el novembre de 2019, Tèmenos Edicions amb un pròleg de Xevi Pujol i Molist. «[El títol] ―hi llegim― ja indica que l’obra es mou entre dues realitats. Aquestes realitats queden enllaçades a través d’un trajecte que parteix de l’assumpció de la fractura, del fet tràgic o dolorós (però també de la naturalesa de l’ésser humà com a individu indefectiblement fracturat, que no pot viure incòlume), i va a parar a un estat d’elevació cap a un pla vital superior, l’aleteig. L’obra, doncs, en consonància amb aquest títol bimembre i amb aquesta doble dimensió que aborda, està dividida en dues parts (…)»

Publicat el Juliol 9, 2020 per suip

https://www.ivoox.com/player_ej_53594480_4_1.html?c1=ff6600 reproduir i baixar Ahir, dimecres 8 de juliol, férem el tres-cents trenta-quatre programa, el vint-i-vuitè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. David Tona i Mora, el convidat, nasqué amb els colors oxidats … Continua llegint →

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Hem tingut a la peixera de la ràdio, Mireia Farriol, metgessa i poeta, que ha vingut a presentar ‘Síntesi’, poemari que publicà ara fa res, el desembre de 2019, Ònix editor amb un breu pròleg de Marta Pérez Sierra. «No sé si m’acosto ―hi llegim― on m’allunyo del teu mar. El que s’adorm a les teves mans, Mireia. Se m’escapen les distàncies, es fonen les dos cares de la lluna en les teves paraules, llunes fosques que no reconec, llunes blanques en l’arena, petjades minúscules, la mida exacta d’aquell record, petit i fràgil, que hem guardat en el folre obscur d’un abric negre (…). Fuig aquell foc de joventut (…). Fuig la paraula que va ser verb, se l’emporta el teu vent, Mireia. A vegades el vent càlid de seda, el que tu recordes i jo no puc assaborir. Altres vegades, un vent amb tanta força que tomba com el records punyents. Aquells tan nostres (…) que tenen peus i cos de sorres movedisses com una culpa.»

Publicat el Juliol 1, 2020 per suip

https://www.ivoox.com/player_ej_53078741_4_1.html?c1=ff6600 reproduir i baixar     Avui, dimecres 1 de juliol, hem fet el tres-cents trenta-dosè programa, el vint-i-sisè de la novena temporada. L’hem emès en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Mireia Farriol Gil nasqué a Barcelona 26 … Continua llegint →

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari