Hem tingut a la peixera de la ràdio, Mireia Farriol, metgessa i poeta, que ha vingut a presentar ‘Síntesi’, poemari que publicà ara fa res, el desembre de 2019, Ònix editor amb un breu pròleg de Marta Pérez Sierra. «No sé si m’acosto ―hi llegim― on m’allunyo del teu mar. El que s’adorm a les teves mans, Mireia. Se m’escapen les distàncies, es fonen les dos cares de la lluna en les teves paraules, llunes fosques que no reconec, llunes blanques en l’arena, petjades minúscules, la mida exacta d’aquell record, petit i fràgil, que hem guardat en el folre obscur d’un abric negre (…). Fuig aquell foc de joventut (…). Fuig la paraula que va ser verb, se l’emporta el teu vent, Mireia. A vegades el vent càlid de seda, el que tu recordes i jo no puc assaborir. Altres vegades, un vent amb tanta força que tomba com el records punyents. Aquells tan nostres (…) que tenen peus i cos de sorres movedisses com una culpa.»

https://www.ivoox.com/player_ej_53078741_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

 

 

Avui, dimecres 1 de juliol, hem fet el tres-cents trenta-dosè programa, el vint-i-sisè de la novena temporada. L’hem emès en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Mireia Farriol Gil nasqué a Barcelona 26 de desembre de1943, metgessa especialista en Anàlisis Clíniques i Doctora en Bioquímica a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Com a investigadora i dins de l’àmbit de la recerca ha publicat setanta i escaig d’articles en revistes d’abast internacional en el camp de la nutrició artificial i el metabolisme proteic. En aquest context escrigué l’editorial Apuntes sobre la alimentación en la época de Cervantes, publicat el 2005 a Nutrición Hospitalaria. Es jubilà el 2008 i d’aleshores ençà va a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on ha estat alumna de Francesc Parcerisas i on actualment cursa un curs de microrelats. Stomberg li publicà el 2013 Adagio, allegro ma non troppo, lento i el 2017 Dies d’abelles i sabó. Forma part del col·lectiu enVers del qual Ònix Editor ha publicat Cadències el 2015 i En l’angle de la tarda ―vers de Montserrat Abelló― el 2017. Hágase según el arte és un poemari bilingüe català-castellà que publicà Carena-Acidalia el 2014. Ha traduït al català un poemari de Pilar Plaza. Espejos de la memoria / Miralls de la memòria fou publicat el 2018 per Stonberg.
Ha estat llorejada. El 2016 fou el seu any. Amb la Flor Natural als Jocs Florals de Calella, fou mereixedora del Premi de Poesia al 28È Concurs de Nou Barris i per Declaració de principis obtingué el primer premi al Miquel Martí i Pol, organitzat per Comissions Obreres.

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s