-
Entrades recents
- Empar Sáez vingué al programa a presentar ‘Òrbita’, el seu darrer llibre que, ara fa res, el setembre de 2020, publica esplèndidament com sempre, Tanit, l’editorial catalana de Joan de la Vega. «Seguint el rastre de la tradició postsimbolista ―llegim en un text promocional―, [l’autora] enlaira un artefacte poètic que serveix com a doble viatge, interior i exterior. Les ressonàncies còsmiques el converteixen en una apassionant recerca d’imatges sorprenents, en què el moviment del cos procrea més camí i genera una constant reflexió sobre la finitud humana i la voluntat. Amb uns materials tan evanescents, no és estrany que la poeta cerqui en el panteisme de la natura l’origen i la raó del ser. La voluntat de superar aquests límits ens aproparan a la certesa que allí on hi ha l’horitzó també s’hi troba el misteri.»
- Laia Llobera, poeta barcelonina, vingué a presentar “llibre de revelacions”, que ara fa res, l’abril de 2020, publicà LaBreu Edicions, dins de la col·lecció Alabatre, amb una il·lustració de Jordi Pagès i un pròleg de Tònia Passola. «La màgia de l’entusiasme ―hi llegim―, la del ritual de la paraula, regeix llibre de revelacions. Crepuscle del somni que es regenera a trenc d’alba, una constel·lació de versos on el gest (…) s’endinsa, una vegada més, en el silenci i hi dialoga a través del símbol. Sortilegi d’un acompliment que, en desvetllar-se, es fa preguntes en l’intent de desvelar el misteri de la vida. Veu que intenta apropar-s’hi, buscar-hi la impossible resposta. Instant suspès del temps i de la quotidianitat on es fa miracle l’emoció quan, la seva bellesa, malgrat no poder-se explicar, s’explica, es configura amb i en el llenguatge, i es fa pregària (…).»
- Antoni Robert Gadea vingué a presentar ‘Versemblances’, que ara fa res, el març de 2020, publicà l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli, dins de la col·lecció La puça, amb un pròleg d’Ester Xargay. «Les versemblances […] ―hi llegim― són les que l’escriptura crea, és llegut que el llenguatge literari construeix la seva pròpia versemblança, com diu Salvador Oliva (…): “la veritat literària (…) es troba, com en totes les arts, en tres elements que estan molt lligats (tècnica, forma i veritat)”, un prisma tetraèdric, base de tota creació. I, si un prisma és un cos geomètric de cristall i de base triangular, que s’usa en òptica per reflectir, refractar o descompondre la llum, ben segur que [l’autor] aplica aquest mateix principi a l’escriptura, i l’usa (…) en una poesia no entesa monolíticament, sinó com el procés d’anar exposant les coses fragmentades (…), portant llurs enunciats a l’infinit.»
- Maria Dolors Coll Magrí, poeta d’Almenar establerta a Sant Cugat, ha vingut a presentar ‘Mals pensaments i altres animals de companyia’, que ara fa res, el setembre de 2020, publicà esplèndidament Tanit, l’editorial catalana de Joan de la Vega, amb fotografies d’Antonio Galeote. «Poemes que tensen la llengua a base de jocs fònics i gràfics ―llegim en un text promocional―, humor surrealista dut al límit de l’exigència… Aquesta mateixa tensió és la que vol transmetre al lector aquest grapat de mals pensaments poètics. Tanmateix, més enllà de la bretolada, cada poema té un tou de saviesa que ens haurem de guanyar a pols, una saviesa transfigurada en tota mena d’animals, com si fos una faula. I això que tots neixen dels pitjors dels nostres defectes: l’enveja, el narcisisme, l’egoisme, l’odi… [L’autora] no és gens complaent, però confia en la intel·ligència i la intuïció per dur-nos a la cleda.»
- Bel Granya, poeta badalonina, ha vingut a presentar ‘Síndria esberlada’ que ara fa res, el setembre de 2020, publicà esplèndidament Tanit, l’editorial catalana de Joan de la Vega, amb un pròleg de Sam Abrams. «La síndria ―hi llegim― és un tot stendhalià del roig i del negre, de l’efímer i el durador, el goig i el dolor, la llum i la foscor. L’autora mateixa ens ho diu (…): «vesteixo amb dignitat / el roig i el negre de la vida». I aquí hem de subratllar el mot «dignitat» perquè és una paraula clau al llibre.» «El 1863, al pic de la seva carrera literària ―seguim llegint―, Emily va escriure un poema molt celebrat que comença: «Aquesta és la meva carta al Món / que mai em va escriure a Mi». [El llibre] és la carta d’Isabel Granya al món, una carta que hem de llegir amb cura i amb els sis sentits posats. És un llibre amb gran retorn perquè ens commou, ens sensibilitza, ens interpel·la, ens educa i ens afina.»
Blogroll
- Última ronda
- Bloc d'encenalls
- Discuss
- Els Tres Turons literari
- Get Inspired
- Get Polling
- Get Support
- Grifoll Museum
- La núvia d'Europa
- La riera del gorg literari
- Learn WordPress.com
- Les ciutats ocasionals
- Montalt literari
- Núvol
- Pius Morera i Prat, blog de poesia
- Poètica crapulística
- Poemes i relats contra la ira dels homes
- Web Personal de Pius Morera Prat
- WordPress Planet
- WordPress.com News
Enllaços
Arxius
- Novembre 2020
- Octubre 2020
- Setembre 2020
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Juny 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Juliol 2018
- Juny 2018
- Mai 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- gener 2016
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
- Mai 2013
- Abril 2013
- Març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- Juny 2012
- Mai 2012
- Abril 2012
- Març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- Desembre 2011
- Novembre 2011
- Octubre 2011
- Setembre 2011
- Juliol 2011
- Juny 2011
- Mai 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- Desembre 2010
Categories
Meta
Arxiu mensual: Desembre de 2018
Convidàrem al programa Conxita Jiménez Abril, que vingué des de Tarragona a presentar La pell trencada, poemari que ara fa res, el setembre de 2018, publicà Pont del Petroli, amb un pròleg de Rodolfo del Hoyo, dins de col·lecció La puça. « (…) es tracta d’un llarg poema dividit en capítols ─llegim al pròleg─. L’autora fa servir un heterònim masculí moribund que va recordant en primera persona episodis de la seva vida, alguns molt durs i punyents, altres sensuals, però sempre amb el dolor de la pèrdua, amb un cert sentiment de culpabilitat i amb la nostàlgia de no haver-los viscut com calia o com pensa ara que calia.»
reproduir i baixar Abans d’ahir, dimecres dia 19 de desembre de 2018, férem el dos cents vuitanta-tresè programa, el catorzè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre. La poeta Conxita Jiménez Abril, la convidada, nasqué el 26 d’abril … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
Imma Cauhé Raspall, filla de la poeta Joana Raspall, i Conxi Rosique, il·lustradora, vingueren a presentar ‘Solcs’, un aplec de cinquanta haikus de Joana Raspall i Juanola que ara fa res, l’abril de 2018, publicà Editorial Gregal. «Joana Raspall ─llegim que Vicenç Villatoro comenta a la cinquena pàgina─ va trobar en la brevetat dels haikus japonesos la forma d’expressar amb precisió i delicadesa sentiments subtils, que lliguen els estats d’ànim personals i la natura. Escriu així els seus poemes de més fondària humana, que s’il·luminen amb els dibuixos essencials i estrictes de Conxi Rosique. No es pot dir més amb menys paraules i menys traços.»
reproduir i baixar Ahir, dimecres dia 12 de desembre de 2018, férem el dos cents vuitanta-dosè programa, el tretzè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre. Una de les nostres convidades, Imma Cauhé Raspall, ha dut a terme … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
El poeta mallorquí Damià Alou i Ramis vingué al programa per a presentar ‘Fantasmes’, poemari que publicà ara fa res, l’octubre de 2018, LaBreu Edicions dins de la col·lecció alabatre. « (…) la veu poètica d’Alou ─llegim a la solapa de la coberta─ recorre els escenaris, els paisatges i els protagonistes que han configurat el seu marc de formació, i en aquest recorregut, el retrobament del temps perdut es manifesta com un aglomerat de veritat i fantasmagoria. Mirar el passat és descobrir fantasmes que malgrat no ser millors que la realitat present, almenys tendien a una autenticitat que a poc a poc ha estat decebuda, ignorada o traïda.»
reproduir i baixar Ahir, dimecres dia 5 de desembre de 2018, férem el dos cents vuitanta-unè programa, el dotzè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre. Damià Alou i Ramis, el nostre convidat, nasqué el 7 de d’octubre … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
