-
Entrades recents
- Empar Sáez vingué al programa a presentar ‘Òrbita’, el seu darrer llibre que, ara fa res, el setembre de 2020, publica esplèndidament com sempre, Tanit, l’editorial catalana de Joan de la Vega. «Seguint el rastre de la tradició postsimbolista ―llegim en un text promocional―, [l’autora] enlaira un artefacte poètic que serveix com a doble viatge, interior i exterior. Les ressonàncies còsmiques el converteixen en una apassionant recerca d’imatges sorprenents, en què el moviment del cos procrea més camí i genera una constant reflexió sobre la finitud humana i la voluntat. Amb uns materials tan evanescents, no és estrany que la poeta cerqui en el panteisme de la natura l’origen i la raó del ser. La voluntat de superar aquests límits ens aproparan a la certesa que allí on hi ha l’horitzó també s’hi troba el misteri.»
- Laia Llobera, poeta barcelonina, vingué a presentar “llibre de revelacions”, que ara fa res, l’abril de 2020, publicà LaBreu Edicions, dins de la col·lecció Alabatre, amb una il·lustració de Jordi Pagès i un pròleg de Tònia Passola. «La màgia de l’entusiasme ―hi llegim―, la del ritual de la paraula, regeix llibre de revelacions. Crepuscle del somni que es regenera a trenc d’alba, una constel·lació de versos on el gest (…) s’endinsa, una vegada més, en el silenci i hi dialoga a través del símbol. Sortilegi d’un acompliment que, en desvetllar-se, es fa preguntes en l’intent de desvelar el misteri de la vida. Veu que intenta apropar-s’hi, buscar-hi la impossible resposta. Instant suspès del temps i de la quotidianitat on es fa miracle l’emoció quan, la seva bellesa, malgrat no poder-se explicar, s’explica, es configura amb i en el llenguatge, i es fa pregària (…).»
- Antoni Robert Gadea vingué a presentar ‘Versemblances’, que ara fa res, el març de 2020, publicà l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli, dins de la col·lecció La puça, amb un pròleg d’Ester Xargay. «Les versemblances […] ―hi llegim― són les que l’escriptura crea, és llegut que el llenguatge literari construeix la seva pròpia versemblança, com diu Salvador Oliva (…): “la veritat literària (…) es troba, com en totes les arts, en tres elements que estan molt lligats (tècnica, forma i veritat)”, un prisma tetraèdric, base de tota creació. I, si un prisma és un cos geomètric de cristall i de base triangular, que s’usa en òptica per reflectir, refractar o descompondre la llum, ben segur que [l’autor] aplica aquest mateix principi a l’escriptura, i l’usa (…) en una poesia no entesa monolíticament, sinó com el procés d’anar exposant les coses fragmentades (…), portant llurs enunciats a l’infinit.»
- Maria Dolors Coll Magrí, poeta d’Almenar establerta a Sant Cugat, ha vingut a presentar ‘Mals pensaments i altres animals de companyia’, que ara fa res, el setembre de 2020, publicà esplèndidament Tanit, l’editorial catalana de Joan de la Vega, amb fotografies d’Antonio Galeote. «Poemes que tensen la llengua a base de jocs fònics i gràfics ―llegim en un text promocional―, humor surrealista dut al límit de l’exigència… Aquesta mateixa tensió és la que vol transmetre al lector aquest grapat de mals pensaments poètics. Tanmateix, més enllà de la bretolada, cada poema té un tou de saviesa que ens haurem de guanyar a pols, una saviesa transfigurada en tota mena d’animals, com si fos una faula. I això que tots neixen dels pitjors dels nostres defectes: l’enveja, el narcisisme, l’egoisme, l’odi… [L’autora] no és gens complaent, però confia en la intel·ligència i la intuïció per dur-nos a la cleda.»
- Bel Granya, poeta badalonina, ha vingut a presentar ‘Síndria esberlada’ que ara fa res, el setembre de 2020, publicà esplèndidament Tanit, l’editorial catalana de Joan de la Vega, amb un pròleg de Sam Abrams. «La síndria ―hi llegim― és un tot stendhalià del roig i del negre, de l’efímer i el durador, el goig i el dolor, la llum i la foscor. L’autora mateixa ens ho diu (…): «vesteixo amb dignitat / el roig i el negre de la vida». I aquí hem de subratllar el mot «dignitat» perquè és una paraula clau al llibre.» «El 1863, al pic de la seva carrera literària ―seguim llegint―, Emily va escriure un poema molt celebrat que comença: «Aquesta és la meva carta al Món / que mai em va escriure a Mi». [El llibre] és la carta d’Isabel Granya al món, una carta que hem de llegir amb cura i amb els sis sentits posats. És un llibre amb gran retorn perquè ens commou, ens sensibilitza, ens interpel·la, ens educa i ens afina.»
Blogroll
- Última ronda
- Bloc d'encenalls
- Discuss
- Els Tres Turons literari
- Get Inspired
- Get Polling
- Get Support
- Grifoll Museum
- La núvia d'Europa
- La riera del gorg literari
- Learn WordPress.com
- Les ciutats ocasionals
- Montalt literari
- Núvol
- Pius Morera i Prat, blog de poesia
- Poètica crapulística
- Poemes i relats contra la ira dels homes
- Web Personal de Pius Morera Prat
- WordPress Planet
- WordPress.com News
Enllaços
Arxius
- Novembre 2020
- Octubre 2020
- Setembre 2020
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Juny 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Juliol 2018
- Juny 2018
- Mai 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- gener 2016
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
- Mai 2013
- Abril 2013
- Març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- Juny 2012
- Mai 2012
- Abril 2012
- Març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- Desembre 2011
- Novembre 2011
- Octubre 2011
- Setembre 2011
- Juliol 2011
- Juny 2011
- Mai 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- Desembre 2010
Categories
Meta
Arxiu mensual: Novembre de 2019
Jove, poeta molt jove, la Irene Anglada. Vingué a presentar ‘Nusos d’incendi’, poemari que va obtenir el 20È Premi de Poesia Joan Duch i que ara fa res, el 29 de juny de 2019, publicà Editorial Fonoll amb un epíleg de Gemma Gorga. « El llibre (…) ─diu l’epilogista─ és ple de ritmes repetitius, hipnòtics, que se’ns adhereixen com un encanteri. A estones sembla que siguem en un conte de fades (la repetició del número tres, per exemple, és central). Hi descobrim el plaer de l’autora que juga i posa les paraules a jugar: paral·lelismes, variacions, jocs derivatius, rimes internes, paronomàsies… Com n’és d’important, el joc: nuar significants com una manera de nuar significats.»
https://www.ivoox.com/player_ej_44872620_4_1.html?c1=ff6600 reproduir i baixar Ahir, dimecres 27 de novembre de 2019, férem el tres-cents quinzè programa, el desè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. La Irene Anglada, la convidada, va néixer a Manresa, … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
Aquest cop vingué Ester Xargay, una poeta que ens sedueix i ens atrapa, per a presentar ‘Desintegrar-se’, que meresqué el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2018 i que ara fa res, el març de 2019, publicà Editorial Meteora, amb un epíleg de Margalida Pons Jaume i amb un poema de Carles Hac Mor il·lustrant la coberta. «La passió [del llibre] és aquesta ─conclou l’epilogista─: l’edificació d’un espaitemps llavorer, allunyat tant de l’enyorança corrompuda com de la predicció petulant. Ara ja no hem de témer la mà sinistra que se’ns clava al muscle rugint carpe diem, encomanant aquella ansietat per capturar-ho tot abans que no s’escapi, en un exercici emmascarat de possessió. Carpe res! Perquè tot és germinal, res no s’acaba. No tinguis por.»
https://www.ivoox.com/player_ej_44595963_4_1.html?c1=ff6600 reproduir i baixar Ahir, dimecres 20 de novembre de 2019, férem el tres-cents catorzè programa, el vuitè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Trobairitz catalana d’aquest temps que ens ha tocat viure. … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
Tinguérem a la peixera de la ràdio, Azucena Momo, joveníssima poeta que vingué a presentar Miopies. Poesia de distàncies curtes, que ara fa res, l’abril de 2019, publicà, amb un pròleg de Núria Martínez-Vernís, Edicions Tremendes. «I percep la por de no albirar ―hi llegim― perquè la miopia són uns ulls. Són els sentits els que donen el sentit final. La visió concreta del som jo i present que es mou des de dins, perquè en aquests versos hi ha acció, hi ha un moviment continu que toca terra i que et llança, després, a explorar-ho tot! (…).»
https://www.ivoox.com/player_ej_44317803_4_1.html?c1=ff6600 reproduir i baixar Ahir, dimecres 13 de novembre de 2019, férem el tres-cents tretzè programa, el setè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. La convidada, Azucena Moya, més coneguda com Azucena Momo, … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
Francesc Xavier Simarro, poeta barceloní vingué a presentar ‘La vida està en perill’, publicat el març de 2018 per Edicions Tremendes. «La vida està en perill, o això creu [l’autor] ―hem trobat escrit a la xarxa―, el poeta i escriptor ―que fa temps que viu a Cornellà― que ens presenta cinquanta poemes en perill de no ser llegits. [Hi] trobem referències al temps, el desig, la por i al propi fet d’escriure.»
https://www.ivoox.com/player_ej_44042520_4_1.html?c1=ff6600 reproduir i baixar Ahir, dimecres 6 de novembre de 2019, férem el tres-cents dotzè programa, el sisè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Francesc Xavier Simarro i Montané nasqué a Barcelona el … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
Vídeo del programa de presentació d’Òrbites planetàries, de Jaume Carbó.
El programa fou emès en directe el 30 d’octubre de 2019 des de ràdio Santvi. Aquestes imatges han estat possibles gràcies a Carme Llobera i Balasch. Que va gravar-les amb una videocàmera, gràcies a Pius Morera i Prat, creador i … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
Aparador de poesia. Vingué Jaume Carbó al programa per a presentar ‘Òrbites planetàries’, dedicat a la Pilar, la seva mare, que ara fa res, el maig de 2019, publicà amb fotografies de Manel Bielsa. Es tracta del seu primer poemari. Existim en els somnis, i podem llegir: «El món és espès i silenciós| i desapareix quan arriba la nit,| quan tanquem els ulls| per somiar i guarir-nos.»
https://www.ivoox.com/player_ej_43805560_4_1.html?c1=ff6600 reproduir i baixar Abans d’ahir, dimecres 30 de d’octubre de 2019, férem el tres-cents onzè programa, el sisè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Amb cert aire dandi, un barret cimeja la … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
