-
Entrades recents
- Marta Pérez i Sierra tornà al programa, aquest cop per a presentar ‘Punta de plom’, que va merèixer el XVIÈ Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra i que ara fa res, el març de 2020, publicà Pagès Editors amb un pròleg d’Isabel Maria Ortega Rion. «Hem de celebrar l’edició [del llibre] ─n’extreu l’editorial en un text promocional─ perquè representa una nova fita en el recorregut poètic [de la poeta], en el sentit que, tot i mantenir la força i el compromís de llibres anteriors, manifesta una depuració del llenguatge i enceta una nova manera d’expressar el fet poètic, amb tot de referents que confereixen als poemes un plus de connotació simbòlica. […] [El poemari], tot i presentar el sofriment de les dones maltractades en la seva cruesa, desprèn vitalitat i bellesa, com ho mostren les imatges líriques associades a la mar o a la sensualitat, tant vinculada al plaer sexual com al gaudi de l’entorn, especialment la flora.»
- David Madueño i Sentís tornà al programa, aquest cop per a presentar ‘Cua de foc’, que ara fa res, el juliol de 2020, publicà Papers de Versàlia amb fotografies de Zita Vehil, «un projecte paral·lel i complementari a l’amor mutu que compartim», aclareix el poeta. « Entre els elements que caracteritzen la poètica de Madueño ─comenta Victor Mañosa, matemàtic i poeta─, que trobem ja als seus primers poemaris i que retrobarem evolucionats [al llibre], en destacaria el to reflexiu, dubto si emprar terme filosòfic per evitar evocar els grans sistemes de pensament que, un cop constituïts, esdevenen sobrehumans i, per tant, inhumans. Res de sistemes, a la poètica [del poeta] el pensament és de mida humana, rigorosament humana: en ella, es pretén deixar constància de la desempara en la que vivim, però també del constant afany de la vida per obrir-se pas: la de Madueño és una poètica de la resiliència, de la resistència íntima, de la reconstrucció, de la callada fermesa.»
- Anna Corominas i Serra ha vingut a presentar ‘Mentida prohibida’, que ara fa res, el juliol de 2020, publicà Edicions Tremendes amb esplèndides il·lustracions de l’autora del poemari. «El llibre ─llegim en un escrit promocional─ són 30 poemes, amb la seva particular il·lustració, i una sopa de lletres. Situacions quotidianes que, des de la paraula i el traç, ens descriuen un clic fotogràfic de moments. Instants íntims i molt propis des de la mirada inquieta d’una veu multidisciplinària. Al món [de l’autora] hi ha cafè, llumins, cigarro i llençols. Però també hi trobem somnis, foscor, desig i orgasmes. Un món de metàfores on et recorda, tal com diu el primer poema, que: ets un putu llibre.»
- Adriana Bàrcia José vingué a presentar ‘Efluvis domèstics’, el seu segon llibre de poesia, que ara fa res, el març de 2020, publicà Edicions Tremendes a la seva col·lecció Soul. «Són descàrregues luminescents en el gas o l’aire d’una casa que és seu de la família ─llegim en una escrit promocional─. Són emanacions íntimes, brillants, sorolloses i altament apreciables de qui habita aquesta casa i esclata de dins cap a enfora. Són brins d’esma que ens salven de la voràgine de l’existència i la triple jornada que ens ofega. Són esperons per reafirmar el jo, la veu amagada que reneix amb força. Són, també, la resposta a les veus de Mary Wollstonecraft Shelley, Emily Dickinson, Rosa M. Arquimbau, Anne Sexton, Sylvia Plath, Albertine Sarrazin o Erica Jong, entre altres artistes, dones i mares.»
- Corina Oproae, poeta i traductora, vingué a presentar ‘La mà que tremola’, que ara fa res, la tardor de 2020, coeditaren Cafè Central i Llibres del Segle amb un dibuix de Pilar Abad a la coberta i un epíleg de Laura López Granell. «[L’autora] ─hi llegim─ emprèn un viatge a la recerca del jo (per mitjà d’un tu), intenta el retorn a un allà (en l’aquí del poema). Potser per aquest motiu la poeta escriu en segona persona del singular i en present d’indicatiu. Crea així un aquí fora. Un mirall. Escriure’t, perquè un dia vas parar l’orella i vas sentir unes passes menudes, una dansa entorpida, un aleteig, “un tremor /que ho ignora tot”, presagi del poema. [L’autora] en sap, d’esperar el poema i de reconèixer-lo, i sap dur-lo d’una llengua a l’altra sense que se n’esbravi l’estremiment ni espatllar-ne el misteri. Fa sonar totes les llengües que li he llegit, en totes me n’arriba l’energia. Ha escrit [el llibre] durant el confinament (reclosa en un dins forçós i literal) i és el seu primer llibre de poemes en català, després de diversos llibres de poesia en castellà.»
Blogroll
- Última ronda
- Bloc d'encenalls
- Discuss
- Els Tres Turons literari
- Get Inspired
- Get Polling
- Get Support
- Grifoll Museum
- La núvia d'Europa
- La riera del gorg literari
- Learn WordPress.com
- Les ciutats ocasionals
- Montalt literari
- Núvol
- Pius Morera i Prat, blog de poesia
- Poètica crapulística
- Poemes i relats contra la ira dels homes
- Web Personal de Pius Morera Prat
- WordPress Planet
- WordPress.com News
Enllaços
Arxius
- gener 2021
- Desembre 2020
- Novembre 2020
- Octubre 2020
- Setembre 2020
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Juny 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Juliol 2018
- Juny 2018
- Mai 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- gener 2016
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
- Mai 2013
- Abril 2013
- Març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- Juny 2012
- Mai 2012
- Abril 2012
- Març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- Desembre 2011
- Novembre 2011
- Octubre 2011
- Setembre 2011
- Juliol 2011
- Juny 2011
- Mai 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- Desembre 2010
Categories
Meta
Arxiu mensual: Desembre de 2020
Anna Corominas i Serra ha vingut a presentar ‘Mentida prohibida’, que ara fa res, el juliol de 2020, publicà Edicions Tremendes amb esplèndides il·lustracions de l’autora del poemari. «El llibre ─llegim en un escrit promocional─ són 30 poemes, amb la seva particular il·lustració, i una sopa de lletres. Situacions quotidianes que, des de la paraula i el traç, ens descriuen un clic fotogràfic de moments. Instants íntims i molt propis des de la mirada inquieta d’una veu multidisciplinària. Al món [de l’autora] hi ha cafè, llumins, cigarro i llençols. Però també hi trobem somnis, foscor, desig i orgasmes. Un món de metàfores on et recorda, tal com diu el primer poema, que: ets un putu llibre.»
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
Adriana Bàrcia José vingué a presentar ‘Efluvis domèstics’, el seu segon llibre de poesia, que ara fa res, el març de 2020, publicà Edicions Tremendes a la seva col·lecció Soul. «Són descàrregues luminescents en el gas o l’aire d’una casa que és seu de la família ─llegim en una escrit promocional─. Són emanacions íntimes, brillants, sorolloses i altament apreciables de qui habita aquesta casa i esclata de dins cap a enfora. Són brins d’esma que ens salven de la voràgine de l’existència i la triple jornada que ens ofega. Són esperons per reafirmar el jo, la veu amagada que reneix amb força. Són, també, la resposta a les veus de Mary Wollstonecraft Shelley, Emily Dickinson, Rosa M. Arquimbau, Anne Sexton, Sylvia Plath, Albertine Sarrazin o Erica Jong, entre altres artistes, dones i mares.»
https://www.ivoox.com/player_ej_62962007_4_1.html?c1=ff6600 Ahir dimecres dia 23 de desembre de 2020, férem el tres-cents quaranta-vuitè programa, el dotzè de la desena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Adriana Bàrcia José, la convidada, va néixer a Girona el 12 … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
Corina Oproae, poeta i traductora, vingué a presentar ‘La mà que tremola’, que ara fa res, la tardor de 2020, coeditaren Cafè Central i Llibres del Segle amb un dibuix de Pilar Abad a la coberta i un epíleg de Laura López Granell. «[L’autora] ─hi llegim─ emprèn un viatge a la recerca del jo (per mitjà d’un tu), intenta el retorn a un allà (en l’aquí del poema). Potser per aquest motiu la poeta escriu en segona persona del singular i en present d’indicatiu. Crea així un aquí fora. Un mirall. Escriure’t, perquè un dia vas parar l’orella i vas sentir unes passes menudes, una dansa entorpida, un aleteig, “un tremor /que ho ignora tot”, presagi del poema. [L’autora] en sap, d’esperar el poema i de reconèixer-lo, i sap dur-lo d’una llengua a l’altra sense que se n’esbravi l’estremiment ni espatllar-ne el misteri. Fa sonar totes les llengües que li he llegit, en totes me n’arriba l’energia. Ha escrit [el llibre] durant el confinament (reclosa en un dins forçós i literal) i és el seu primer llibre de poemes en català, després de diversos llibres de poesia en castellà.»
https://www.ivoox.com/player_ej_62588321_4_1.html?c1=ff6600 Ahir, dimecres dia 16 de desembre de 2020, férem el tres-cents quaranta-setè programa, l’onzè de la desena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Corina Oproae, la convidada, poeta i traductora, nasqué el 30 de març … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
Tinguérem al programa Joan Gimeno i Conesa, que vingué a presentar ‘Al peu de la lletra’, el seu darrer llibre que, ara fa res, el juliol de 2020, publicà esplèndidament Edicions Forment amb il·lustracions, magnífiques, de Marta Forment i un pròleg de Guadalupe Vega. « D’una manera estrictament formal ─hi llegim─, diré que és algú que estima profundament la llengua, el lèxic i l’exactitud en l’ús. Intenta tenir cura sempre del ritme, la puntuació i la sintaxi com a mitjà d’arribar a l’inconscient més profund del lector. Tot plegat per a forjar un relat concís, sovint crític, a voltes fins i tot cínic, de la condició humana, intrínsecs a cada un dels lectors que, d’una o una altra forma hauran experimentat o imaginat en somnis.»
Abans d’ahir, dimecres dia 2 de novembre de 2020, férem el tres-cents quaranta-sisè programa, el desè de la desena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Joan Gimeno i Conesa, el convidat, nasqué a Vic, el 25 … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari