-
Entrades recents
- Jordi Solé i Camardons, sociolingüista, professor, escriptor i editor vingué a presentar ‘Oficis de Pandèmia i altres poemes’, que ara fa res, el maig de 2020, publicà Voliana Edicions amb un poema visual a la coberta de Montse Gort i un pròleg breu també de Montse Gort. «Tal i com ell mateix diu ―hi llegim― en el seu “Autoretrat” —que vol ser també l’autoretrat de la manera de ser i fer de la gent del Mig Segre i l’Alt Pirineu— és un “orc de poc dir i de molt fer.” De tant fer, que ni un obligat confinament no l’ha pogut aturar sinó que l’ha empès a endinsar-se en un camp que, encara que ja coneixia prou, no havia gosat debutar-hi mai com a actor: el de la poesia.»
- Dos pel preu d’un, a quatre mans i dialogant. Cristina Àlvarez Roig, arquitecte i poeta, i Israel Clarà, poeta, vingueren a presentar ‘L’omega de la rosa’, conjunt d’haikus i tankas que ara fa res, el novembre de 2019, publicà l’Editorial Gregal amb fotografies de Cristina Àlvarez i un aclariment inicial d’Israel Clarà. « L’haiku i la tanka ―s’hi diu― són aproximacions subtils i temperades al món, desitjos de comprendre’l i d’explicar-se’l amb la més reduïda expressió possible i la mínima aplicació de recursos. Vers i paraula, doncs, essència i concepte, s’uneixen per formar un poema maximalista en el minimalisme de prescindir del que és superflu i anecdòtic. L’estètica no té una importància per ella mateixa. És, alhora, el camí que mena el mestre oriental a la perfecció i a l’encontre amb ell mateix, a la reflexió sobre el lloc que ocupa en l’ordre universal.»
- Tinguérem un nou convidat, David Tona i Mora, poeta de Gurb, que vingué a presentar ‘Entre la fractura i l’aleteig’, poemari que publicà ara fa res, el novembre de 2019, Tèmenos Edicions amb un pròleg de Xevi Pujol i Molist. «[El títol] ―hi llegim― ja indica que l’obra es mou entre dues realitats. Aquestes realitats queden enllaçades a través d’un trajecte que parteix de l’assumpció de la fractura, del fet tràgic o dolorós (però també de la naturalesa de l’ésser humà com a individu indefectiblement fracturat, que no pot viure incòlume), i va a parar a un estat d’elevació cap a un pla vital superior, l’aleteig. L’obra, doncs, en consonància amb aquest títol bimembre i amb aquesta doble dimensió que aborda, està dividida en dues parts (…)»
- Hem tingut a la peixera de la ràdio, Mireia Farriol, metgessa i poeta, que ha vingut a presentar ‘Síntesi’, poemari que publicà ara fa res, el desembre de 2019, Ònix editor amb un breu pròleg de Marta Pérez Sierra. «No sé si m’acosto ―hi llegim― on m’allunyo del teu mar. El que s’adorm a les teves mans, Mireia. Se m’escapen les distàncies, es fonen les dos cares de la lluna en les teves paraules, llunes fosques que no reconec, llunes blanques en l’arena, petjades minúscules, la mida exacta d’aquell record, petit i fràgil, que hem guardat en el folre obscur d’un abric negre (…). Fuig aquell foc de joventut (…). Fuig la paraula que va ser verb, se l’emporta el teu vent, Mireia. A vegades el vent càlid de seda, el que tu recordes i jo no puc assaborir. Altres vegades, un vent amb tanta força que tomba com el records punyents. Aquells tan nostres (…) que tenen peus i cos de sorres movedisses com una culpa.»
- Tònia Passola, poeta amb llarga trajectòria, ha vingut a presentar ‘Nua’, recull que publicà ara fa res, el setembre de 2019, Tres i Quatre. L’edició recull un pròleg que escriví Joan Triadú i que lliurà a l’autora fa, segons que sembla, onze anys. Passola, «se situa a peu de poema ―hi llegim― en el moment que el viu, estimulada misteriosament per qui sap quina veritat interior que s’obre camí i dirigeix els seus passos fins a l’acompliment (…) d’allò inexplicable que li calia dir. Malgrat l’extrema llibertat (…), però, hi ha en la poesia (…) un mateix component múltiple, en el qual tot actua conjuntament: és la seva admiració pel món i pel viure. Així tenim una poesia d’algú que és un adult acabat de néixer. Aquesta és la meravella: que amb ulls esbatanats ella, en poesia, vegi des de l’infinitament petit a la vastitud il·limitada de l’univers.»
Blogroll
- Última ronda
- Bloc d'encenalls
- Discuss
- Els Tres Turons literari
- Get Inspired
- Get Polling
- Get Support
- Grifoll Museum
- La núvia d'Europa
- La riera del gorg literari
- Learn WordPress.com
- Les ciutats ocasionals
- Montalt literari
- Núvol
- Pius Morera i Prat, blog de poesia
- Poètica crapulística
- Poemes i relats contra la ira dels homes
- Web Personal de Pius Morera Prat
- WordPress Planet
- WordPress.com News
Enllaços
Arxius
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Juny 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Juliol 2018
- Juny 2018
- Mai 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- gener 2016
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
- Mai 2013
- Abril 2013
- Març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- Juny 2012
- Mai 2012
- Abril 2012
- Març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- Desembre 2011
- Novembre 2011
- Octubre 2011
- Setembre 2011
- Juliol 2011
- Juny 2011
- Mai 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- Desembre 2010
Categories
Meta
Arxiu mensual: Juny de 2011
Avui, dimecres, David Caño, poeta trencador —poeta urbà per excel•lència que es venta de ser-ho.
Fa poc vam estar sopant plegats amb uns quants poetes i amics, després del lliurament del premi Amadeu Oller i somreia amb aquell somriure que és difícil de descriure però que amaga unes fortes conviccions. Ens vam conèixer fa quatre … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
El poeta granollerí Esteve Plantada i Hermoso ha estat aquest dimecres el convidat del programa.
Era l’any 1997. Només tenia disset anys quan el vam conèixer i era ja poeta, un magnífic poeta. Acabava de guanyar el Premi Amadeu Oller de Poesia per L’ombra dels violins, títol que evidenciava una inclinació per la música. Amb … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
Dos nombres primers. Programa trenta-setè amb quaranta-set poemes. Anna Cloe Brugueras, Jordi Brunet, Maria Dolors Massa, Maria Carme Páez i Manel Parcerisa han estat els convidats.
La biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt ha organitzat enguany, amb el suport incondicional de l’Ajuntament, com en el curs passat, un taller d’escriptura. Els textos que s’hi anaven produint es penjaven en el blog Montalt literari, on … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
L’actriu de La Riera de TV3, Estel Solé i Casadellà, que ha guanyat el premi Amadeu Oller de poesia, ens ha visitat acompanyada d’una altra actriu de la mateixa sèrie, Mercè Martínez, i del dissenyador i guionista Hug Cirici.
El jurat del premi Amadeu Oller de Poesia no fa encara una setmana atorgà el premi d’enguany a Estel Solé pel poemari Dones que somiaven ser altres dones. L’actriu i poeta fa fet la primera presentació del llibre al nostre … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
Salvador Riera i Solsona, ara poeta i fotògraf, que pateix la malaltia de Parkinson, ha estat entrevistat per Pius Morera i ha recitat amb força set poemes.
Home compromès amb els col•lectius de malalts que pateixen malalties greus com ara la seva, és sobretot en aquests àmbits que és coneguda la seva poesia, carregada sovint d’una intensa emotivitat. Sobre la seva malaltia ha afirmat que ben mirat … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
1 comentari
Imatges de Bruna Generoso i Miralpeix entrevistada pel conductor del programa i recitant set poemes del poemari On has deixat la veu?, amb el qual guanyà el premi Martí Dot.
Cridà, segurament, en saber la notícia i no li importà que l’escoltessin els veïns. Els ulls que apareixen a la primera part li despertaren un crit joiós, no pas tremolós, condolit o atemorit. Es mostrà partidària de l’equilibri entre forma … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
