Jordi Solé i Camardons, sociolingüista, professor, escriptor i editor vingué a presentar ‘Oficis de Pandèmia i altres poemes’, que ara fa res, el maig de 2020, publicà Voliana Edicions amb un poema visual a la coberta de Montse Gort i un pròleg breu també de Montse Gort. «Tal i com ell mateix diu ―hi llegim― en el seu “Autoretrat” —que vol ser també l’autoretrat de la manera de ser i fer de la gent del Mig Segre i l’Alt Pirineu— és un “orc de poc dir i de molt fer.” De tant fer, que ni un obligat confinament no l’ha pogut aturar sinó que l’ha empès a endinsar-se en un camp que, encara que ja coneixia prou, no havia gosat debutar-hi mai com a actor: el de la poesia.»

https://www.ivoox.com/player_ej_54596058_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Ahir, dimecres 29 de juliol, férem el tres-cents trenta-sisè programa, el trentè i últim de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Jordi Solé i Camardons, el convidat, nasqué el 6 de febrer de 1959 a Oliana. És catedràtic de llengua catalana i literatura a Secundària, ha estat assessor de Llengua i Cohesió Social. Impulsà diverses publicacions culturals i organitzacions de l’activisme lingüístic i durant vint anys formà part del Consell de redacció de la revista Escola Catalana d’Òmnium Cultural. Tostemps s’ha reinventat. Durant els primers anys de joventut es va centrar en la militància política independentista, més endavant i conjuntament amb aquesta activitat va convertir-se en practicant de la sociolingüística, fent llibres i conferències per tots els Països Catalans per parlar dels temes relacionats amb la situació del català. Quan va fer els treballs de la tesi de llicenciatura es feu amic dels esperantistes catalans i més tard esdevingué un especialista en literatura de ciència-ficció en l’àmbit didàctic fent propostes concretes de treball de la ciència ficció en la didàctica de la llengua i la literatura a Secundària. També publica un parell de novel·les de ficció especulativa, amb una de les quals guanya el Premi Juli Verne atorgat en la Nit andorrana. Fa deu anys va fer-se editor. Va venir a viure a Argentona, al Maresme, i hi fundà Voliana Edicions. Posteriorment abandonà la Secundària per dedicar-se totalment a les tasques editorials.
«Fa quatre o cinc anys ―ens diu en un missatge― comença a escriure haikus que resten en un racó.» Més endavant fa altres poemes que finalment veuen la llum quan en el moment del confinament màxim veu la llum dels Oficis de Pandèmia i ho ha editat conjuntament amb els poemes que ja tenia escrits en una mena d’obra poètica completa.
Ha escrit narrativa i, sobretot, assaig. Tres llibres de narrativa: Els silencis d’Eslet, publicat el 1996 per Pagès Editors, La síndrome dels estranys sons, publicat el 2003 per Tres i Quatre i Planeta mut, publicat per Voliana Edicions el 2016. Molt assaig; Sociolingüística per a joves: una perspectiva catalana, publicat per La Llar del Llibre el 1989; Text i context: lectures des de la sociolingüística i Sobirania sociolingüística catalana, publicats el 1991 respectivament per La Magrana i La Llar del Llibre 1991; el manual Iniciació a la sociolingüística, editat per Barcanova el 1992; Eliseu Climent el 1995 li publicà Les paraules del futur: llengües i comunicació en la ciència-ficció i el 1996 Història social i política de la llengua catalana, feta a sis mans Jordi Ruiz i Rosa Sanz; Pagès Editor el 1998 li publicà Poliglotisme i raó: el discurs ecoidiomàtic de Delfí Dalmau. El 2001 Enciclopèdia Catalana li publica Diccionari de sociolingüística, que no escriu sol sinó acompanyat, i Eliseu Climent El políedre sociolingüístic: una iniciació a la sociolingüística del conflicte; Edicions Documenta Balear el 2004 li publicà Les set tribus de la nació catalana: conversa amb els meus budes : anàlisi del discurs sobre el català (1977-2003); Dux el 2007 edita La Llengua que ens va parir: set pensadors a la recerca del català; Realitat i vitalitat de la llengua catalana, publicat per Edicions 96; Independència o mort….de la llengua, Sociolingüística per a joves del segle XXI i Diccionari Essencial Esteve Albert, que publicà Voliana Edicions el 2010, el 2012 i el 2015.

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s