No hem convidat Montse Assens i Borda per la seva faceta política. Ni ella ni jo som del Maresme, però hi vivim i hi hem fet arrels, vam coincidir en un mateix llibre, Poetes del Maresme, deu anys d’Espais de Poesia d’Alella 2008-2017 i cridem a l’uníson No als presos polítics. Ens va impressionar Pastera, un poema d’un llibre inèdit ‘Apartheits’, tot un símbol de l’enorme drama humà del segle XXI.

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 15 de novembre de 2017, férem el dos cents trenta-vuitè programa, el cinquè de la setena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, de les vuit a dos quarts de nou de la tarda, des de Ràdio SantVi. Podreu escoltar-lo o bé través de les ondes (FM 107.4) o bé per internet: http://www.radiosantvi.cat.
La nostra convidada nasqué a Maçanet de la Selva el 25 d’abril de 1960, però només va estar-s’hi un any i inicià un periple que acabà al Maresme. És una poeta llorejada diversos cops, pintora i fotògrafa, fundadora de l’Associació de Relataires en Català. És amant dels animals, com ara els gossos: n’ha tingut i n’ha recollit. Als 15 anys ja treballava com a dibuixant al sector tèxtil; de nit estudiava. D’aquesta època li vénen les tres aficions, la d’escriure, la de pintar i la de fer fotografies. La poeta culpa el pare de les tres. Hi ha un parèntesi enorme. Després d’uns anys, potser masses, torna a les inquietuds artístiques el 2004. Fa anys que viu a Premià, primer a Premià de Mar, ara a Premià de Dalt. És molt coneguda perquè, com sol dir-se, la trobem en totes les guerres. Una d’elles fou la ràdio. De tota manera, el fet que hagi estat regidora de Premià de Dalt encara la fa més coneguda per bé o per mal. Molta obra seva es troba a internet ―té un esplèndid blog: Brisalls de mar―o bé és obra col·lectiva. Un cas especial, és la col·laboració a quatre mans amb Anna Rispau i Falgàs, amb qui ha obtingut diversos premis, com ara el «Festa d’Elx» 2016 de Poesia, gràcies al poemari El bes de la nit ―Bromera el publicà el març de 2017―. El bo és que viu a les quimbambes. Ja ens explicarà com s’ho fan. Acaparadora de premis. Amb el poema Somriures obté el 2007 el Premi Ramon Fernando Adell de Poesia a Jesús Tortosa, amb Indigent, com jo, el Premi de Poesia Artur Simó de l’Ajuntament de Silla, que publicà Bròsquil Edicions, el 2009 amb el poema Nadal màgic el Premi de Poesia de Nadal del Consell Comarcal del Solsonès, el 2010 amb Non qua, non qua, Quan em faltes tu, El vestit de l’aventura i Sóc cartró obtingué respectivament el Premi Literari de l’Associació de Donants Voluntaris de Sang, el Premi de Poesia del Concurs Literari Vila del Pla, el Premi el Racó de Poesia i Contes de l’Escala i el Premi Ploma de Bronze en el I Premi de Poesia Lo Cantich. El 2011 fou guardonada pel Silenci de l’aigua amb el Premi Josep Grau i Colell de Poesia dels Premis Literaris Homilies d’Organyà; l’any següent fou editat per Edicions Salòria. El 2012 obtingué el Premi de Poesia Antoni Ferrer a Alcúdia de Crespins per Aiguamolls, el 2013 el Premi de Poesia Foment Martinenc pel poema Eròtica del tast, escrit amb Anna Rispau, el 2014 el Premi Salvador Estrem i Fa de Falset per Alè sota l’escorça. El 2015 fou premiat VII Premi Drac de Poesia, a Solsona, per La pell de l’aigua, Celler el Masroig de Poesia per La màgia del vi, el Venus de Poesia de Badalona per Com un amant, la vida i el XVIII Premi Ramon Ferrando Adell de Poesia a Jesús-Tortosa, per 25 de setembre. El 2016 fou un any fructífer: obté el Premi Literari de l’Associació de Donants Voluntaris de Sang amb Petjades sobre el mar, el Premi de poesia Ciutat d’Elx amb El bes de la nit, el Premi Llàntia d’oli de Badalona, IX Concurs de poesia Badalona Poètica, amb Estàtua de sal, el XXXI Premi de poesia Poeta Pastor Aicart 2016, a Beneixama, amb In crescendo (un divertimento, segons la poeta). El 2017 també és un èxit: obté en els XXXV Jocs Florals de Lliçà de Vall l’Englantina d’or pel poema El so ronc de la nostra llengua, el Premi de Poesia Miquel Martí Pol per Al ras i el Premi Josep M. Ribelles de Puçol per Naufragi entre la culpa i l’oblit. Entre l’obra publicada posem de relleu 7 de versos, publicat per Editorial Verònica Cartonera, A l’altre costat de la pell, publicat per ARC, i Glops de nit, publicat per Germania, escrits amb Anna Rispau, i Secreta acariciats, que publicà Parnass Edicions el 2010.

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Hem convidat novament al programa el poeta almacellenc Amat Baró i Gonzàlez perquè hi presenti La marca de Caín, que inclou una il·lustració de Jordi Gort i que publicà el 21 de setembre de 2017, aniversari del naixement de Leonard Cohen i Herbert George Wells, amb molta cura, Editorial Fonoll, dins de la col·lecció Joan Duch. «El llibre ―llegim en una promoció d’internet― explora la marca amb què el dit del déu bíblic assenyalà el front de Caín el fratricida i hereta un tema que han cultivat grans escriptors de la tradició literària occidental, com Herman Hesse, John Steinbeck o Josep Carner.»

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 8 de novembre de 2017, férem el dos cents trenta-setè programa, el quart de la setena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi: http://www.radiosantvi.cat.
El vam conèixer per (In)harmònics, una antologia de vuit poetes lleidatans que ens va fer arribar Víctor Verdú, un poeta i músic que treballà amb el seu pare, Xavier Baró, amb qui ”tenim un espectacle que es diu Catalunya i joglaria en què apleguem cançó i poesia”. Amat Baró i Gonzàlez, Amat, el convidat, nasqué a Almacelles, el Segrià, el 13 de març de1982. De l’escola estant ullava les serres, però també, en dies clars, els Pirineus. Pura inspiració. Sentí que havia d’emprendre un viatge i escrigué els primers versos. Devia ser menudet. Ve el dia, però, que es muda a Lleida, per estudiar Llengua i Literatura a la Universitat. No sabeu com el decep, perquè no s’hi feien versos. El paisatge no era superior espiritualment al del cafè d’Almacelles, “on mon padrí jugava a cartes i renegava”. Ara, seguí fent versos i va poder fer els primers recitals. La seva obra prima és del 2008, quan encara era molt jove i potser ja havia completat els estudis superiors. Abracadabra!, d’efectes màgics, conté poemes com Autoretrat, que es caracteritzen per la musicalitat del vers, que, segons diu el poeta, “naixent de la tradició, retornà al fet poètic la condició de popular”. Ara fa quatre anys, just el dia 6 de novembre del 2013, ja vingué al programa. El vam convidar perquè presentés el seu segon poemari, On has deixat la falç?, un esplèndid poemari il·lustrat per Àlvar Bonet, «un artista plàstic multidisciplinari que viu i treballa a Deltebre.» La poeta Dolors Miquel va escriure el pròleg. «No pateixis (…), que el llibre es llegeix ràpid», ens digué el poeta en una carta manuscrita, on, a més a més, es pregunta si a l’emissora es pot arribar amb vaixell. El cert és que hi arribà en cotxe. Hem d’afegir Gegantíssims, amb il·lustracions d’Oriol Caminal ‘Festuk’, que publica Mosaics el 2015. En aquesta joia desplegable (llibre en format d’acordió), hi trobareu les parelles de gegants de la capital del Segrià. Es tracta d’una volum de poesia il·lustrada per a escoltar i contemplar. Ha escrit també l’obra de teatre El retaule del repoblament, escrit el 2010 per a l’Ajuntament d’Almacelles. AmatBaró actualment és responsable, amb Òscar Mur, dels recitals A Cau d’Orella del bar Gilda de Lleida i forma part del grup poètic Tempestat. A la Universitat de Lleida, es fa càrrec, amb Julián Acebrón, de l’Aula de Poesia Jordi Jové, que fundà Pere Rovira. Ha recitat arreu del país, fins i tot quan l’hi han convidat. Ho fa sol o, com hem dit, acompanyat de Xavier Baró, el seu pare, Ho ha fet en festivals consagrats, com La Kinzena Poètika de Vilafranca del Penedès, o el Festival Internacional de Poesia de Barcelona, i en diferents espais d’aquí i d’allà, com el Cafè del Teatre de Lleida o l’Horiginal de Barcelona. El coneixen tots els centres de cultura de Ponent, siguin instituts o bé biblioteques. Ha ideat i dirigit, no ens ho deixéssim, l’espectacle líric Catalunya: supervivència estel·lar (de l’Enamorat de Ripoll a Jordi Gort) i d’altres sobre l’obra de Shakespeare, de Màrius Torres i d’Apel·les Mestres, estrenats tots plegats entre el Teatre i el Cafè de l’Escorxador de Lleida. Col·labora amb el diari 7Accents escrivint-hi articles.
A La marca de Caín Amat Baró recull una trentena de poemes que identifiquen les malures de l’esperit postmodern amb una condemna original i tan antiga com el plor del primer ésser humà.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Adrià Targa i Ramos, jove poeta tarragoní, ha vingut a presentar Ícar i set poemes, un poemari amb esplèndides il·lustracions de Marcel Rubio Juliana, que el 2015 publicà, curosament com sempre, Edicions Poncianes. Quinze parelles d’octaves decasil·làbiques acabades amb un dístic i amb sis versos inicials de rima alternada. Van precedits per set poemes, amb un sonet inicial sui generis, que miren de contextualitzar la seva gènesi.

reproduir i baixar

Avui, dimecres dia 25 d’octubre de 2017, férem el dos cents trenta-sisè programa, el tercer de la setena temporada. L’hem emès en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi: http://www.radiosantvi.cat.

Adrià Targa i Ramos nasqué el 21 de maig de 1987 a Tarragona el 1987, és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i cursà els estudis de Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre. Ha publicat el 2008 el poemari L’exili de Constança i el 2010 Edicions 62 li publicà Boques en calma, amb el qual obtingué el premi Gabriel Ferrater de Poesia a Sant Cugat. Per aquest llibre també obtingué el premi El Temps de les Cireres a Seròs. Cossetània Edicions li publicà el 2008 Els noms del complement, quatre esplèndids relats. És autor del llibret de la cantata infantil Amics de pedra, la música de la qual s’encarregà el compositor Joan Vives, compositor experimentat en musicals. Ha col·laborat el 2014 amb poemes seus en la trilogia teatral Silent city per al Teatre Glej de Ljubljana, Eslovènia. Professor de l’Escola de Lletres de Tarragona. Fa un poc més de quatre anys, justament el 18 de setembre de 2013, vingué al nostre programa com a convidat per primera vegada. En aquella ocasió recità quatre poemes inèdits i tres de publicats. Li agrada la retòrica, ja en parlarem. Ara ja ha arribat a la trentena, però segueix sent un poeta jove, molt jove. El poeta ha viscut a Barcelona des del 2005 fins ara, ens digué llavors, llevat d’un any que va estar-se a Trieste —cosa de l’Erasmus—, la punta més oriental de la sabata mediterrània. “Amb tot plegat, no t’he dit —ens va dir— que, des que hi vaig arribar (…), mai no m’he desvinculat del Col·legi Major Ramon Llull, la Residència d’Estudiants de Catalunya, on vaig viure, he estat Cap d’Activitats Culturals i on, ara mateix, sobrevisc gràcies a una feina de recepcionista els caps de setmana.” Per cert, li agrada el vi negre i el dia del programa no va poder ser, però ens vam jurar que ens en fotríem una ampolla el proper cop que ens trobéssim. No de cop sinó lentament, i xerrant. A veure si aquest cop hi ha sort i ens ho deixen fer els colpistes.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Carles Peidro i Ferraro, poeta cabrerenc, recità set poemes i fou entrevistat per Pius Morera, creador i conductor del programa. S’exigí, en el transcurs del programa, la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i Òmnium Cultural. Vídeo.

Ahir, dimecres dia 18 d’octubre de 2017, férem el dos cents trenta-cinquè programa, el segon de la setena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Aquest vídeo ha estat possible gràcies a Carme Llobera Balasch, que ha gravat les imatges, gràcies a Pius Morera Prat, conductor del programa, que les edità i gràcies al tècnic Gabriel Murga, que tingué cura del so.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Vam convidar Carles Peidro i Ferraro, amb una història personal i literària, perquè donés a conèixer alguns dels seus poemes. Pius Morera, el conductor del programa, l’entrevistà perquè els oients coneguessin la personalitat d’aquest cabrerenc d’adopció. Bella al·legoria aquesta que el defineix: «Ara agarres la vida| amb els braços tan llargs| i haig de mirar-te amunt, |talment com si volguessis| que m’enlairés al cel.» Vam aprofitar l’avinentesa per a exigir la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i Òmnium Cultural.

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 18 d’octubre de 2017, férem el dos cents trenta-cinquè programa, el segon de la setena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Es defineix com autodidacta en els àmbits de l’expressió ―pintura, ràdio i televisió, que ha conreat. Com molts, malgrat que la seva llengua materna sigui el català, li van imposar a l’escola el castellà i, per això, el plaer més gran ara mateix és el de comunicar pensaments i idees en la llengua dels pares. I fer-ho en vers. Carles Peidro i Ferraro nasqué a L’Hospitalet de Llobregat el 22 de setembre 1956, però des de fa quinze anys viu a Cabrera de Mar. Estudià Disseny Gràfic i Publicitat, fet que el va dur a treballar amb empreses pròpies com a dissenyador fonamentalment en els àmbits de la publicitat i els estands de fires. Durant anys, un cop s’hagué traslladat al Maresme, organitza i dirigeix a Cabrera diversos esdeveniments ciutadans com ara la Fira Iberoromana, el Carnestoltes, etc. Durant aquesta etapa, pinta, amb empremta moderna, i participa en exposicions col·lectives. En inaugurar-se l’any 2004 Ràdio Cabrera de Mar, inicia una etapa de col·laboració amb l’emissora i hi dirigeix i condueix tots els dimecres Sobre la marxa, un magazine de tres hores de durada. No es perd cap contesa electoral. Fa de moderador i presentador de debats, tant electorals com d’altres tipus, sempre relacionats amb Cabrera. També hi dirigí també i interpretà teatre radiofònic. Muntà a Vilassar de Mar una productora, on durant cert temps es realitzà i edità El decàleg, un programa d’entrevistes a personatges vinculats a la comarca i que emetia Televisió de Mataró. En fou el director i el presentador. El darrers anys ha col·laborador a Ràdio Cunit, per telèfon o en directe, d’un magazine realitzant-hi una editorial amb forma de conte o monòleg. Ara: l’estiu de 2016, acabada la dedicació als mitjans, on escrivia guions i relats, sent la necessitat de seguir sent un comunicador i comença a escriure emocions i pensaments en forma de poemes, gènere literari que sempre l’havia atret.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Núria Pujolàs, Lali Ribera i Jordi Roig, amb una història literària cadascun, vingueren a presentar A., que és un llibre de poemes, però, abans de res, és un projecte que ha publicat Jordi Solé Comardons a Voliana Edicions, dins de la col·lecció Voliac Poesia. Carregats amb aquest mocador a l’esquena, s’han passejat per tot el territori amb un somriure d’orella a orella. Sembla que han triat aquest lema: «Compartir la màgia no té límits.» Ja els ho preguntarem.

reproduir i baixar

 

L’Aparador de poesia, després de vacances, tornà com vam anunciar abans de fer-les. Ahir, dimecres dia 11 d’octubre de 2017, férem el dos cents trenta-quatrè programa, el primer de la setena temporada. L’emetérem en directe, com sempre,
Na Núria Pujolàs Puigdomènech nasqué a Cànoves, el Vallès Oriental, el 21 de setembre de 1971. Consta que és filla d’en Pere i la Teresa, de can Saulo, germana de la Montse i en Saulo, mare de la lola, companya d’en Jaume, amiga de la Teresa, la Fina, l’Anna, en Vicenç, en Francesc i, per sort seva, uns quants pocs més. Fa poc es va casar poèticament amb en Jordi Roig i la Lali Ribera i dels tres va néixer un fill: A punt. Resulta ser que, si de jove va llicenciar-se en economia, fou per poder gestionar paraules. Si de jove va anar amb dones guapes a la discoteca, fou per aprendre a comunicar-se millor. Ara de gran reanima mots ja sigui publicant frases retallables; repartint versos comestibles; impartint tallers de joc d’escriptura o recitant a tort i a dret. Podeu pescar-la a les xarxes socials com a Miramelsmots tot i que qualsevol dia s’independitza i passa a ser la Nú Pujolàs. El 2014 va guanyar el premi de poesia Òmnium Cultural de Granollers amb l’obra Partida de mots i publicà el llibre de retallable Tu, Llibres Artesans; El 2015 Voliana Edicions li publicà el poemari V de bes,
i s’autoedità el llibre d’adhesius Fotopoemes que enganxen, amb fotografies de Vicenç Lafebre. Participa en el programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes. També ha fet versos comestibles gràcies al gelater Joan Brunés i actualment dissenya unes xocolatines escrites i il·lustrades per la Sílvia Morilla dins del projecte social Hi som i una llibreta editada per Quaderns dels Botonets i titulada Hi ha moltes maneres de lligar.
Lali Ribera Rodergas nasqué a Súria, el Bages, el 20 de desembre de1958) Volia ser ballarina i també volia ser escriptora i es va trobar ballant amb les paraules, escrivint en la duresa d’un barra, seguint els compassos de quatre per quatre amb els peus i els mots. Fins que tot no va poder ser i va desar les sabatilles de punta i es va dedicar a treure punta a les paraules. Principalment atrapada per la música i la dansa de la poesia, «també he jugat amb la narrativa». Diria que els seus versos, segons opinió seva, intenten clavar l’agulla a la quotidianitat. «Vaig trobar en les paraules arrenglerades, en la musicalitat del vers, l’essència del que vull dir, la manera d’expressar el món, com el visc, com entomo el dolor i les emocions, el dia a dia, com estimo i com em barallo amb mi mateixa i el que m’envolta. I com brindo també per la felicitat de ser-hi.» Amb la Núria i en Jordi, amb el nostre A punt, juraria que he estat i sóc feliç. Després d’haver viscut a Barcelona i a Vielha (Val d’Aran), el 1990 s’instal·la al Maresme, a Vilassar de Mar. És professora de llengua i literatura a l’INS Vilatzara. Des de l’any 1996 imparteix classes de Narrativa i Estilística a l’Aula de Lletres de Barcelona, primer, i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des de la seva fundació, el 1998. També forma part del Gabinet d’Assessorament Lingüístic i Literari (GALL)
de l’Escola, que fa informes de lectura d’originals.
S’ha dedicat principalment a la poesia, però també
ha cultivat altres gèneres com la narrativa amb la publicació de diversos contes per a adults. Ha format part del grup de poesia CO(N)VERSOS amb els poetes Jordi Roig, Jaume Conesa i M. Dolors Millat, i plegats han recitat a l’Ateneu Barcelonès, a diverses biblioteques i a l’Escuela de Escritores Alonso Quijano d’Alcázar de San Juan (Ciudad Real), on van impartir un taller de poesia. D’un temps ençà, ha participat en recitals de poesia arreu del país. La Comarcal Edicions li publicà el 2010 Enyors i tornes, amb que obtingué premi de poesia Alella a Maria Oleart, i Voliana Edicions el 2014 Temp(teig)s, un altre llibre de poesia. També ha publicat narrativa. El Consell Comarcal del Maresme li publicà el 2001 Set de gas, relat guanyador de la Mostra Literària del Maresme i La Busca Edicions li publicà el 2000 Qualitat de vida, amb el qual fou finalista del premi Víctor Mora.
Jordi Roig Pi nasqué a la Palma de Cervelló, el Baix Llobregat, 14 d’abril de1957. Als 16 anys, quan no volia sortir amb els amics, es tancava a casa a escriure. No sabia que allò era poesia, però en Martí i Pol o millor dit, els seus poemes, li van fer emprendre aquest camí que «encara avui intento fer», ens confessà. Ha tocat amb un grup de rock en el que feien temes i lletres propis, formà un grup de folk (cosa habitual en aquells temps, n’hi havia que tenien moto, ells guitarres) i, més endavant, tocà més de 23 anys en una orquestra de ball, recorrent totes les comarques de Catalunya per amenitzar les festes majors. També ha fet teatre, de jovenet, i ha fet de dimoni en Els Pastorets. Ara ha deixat l’escenari teatral per ser el responsable del so, tot i que aquest novembre, el grup del teatre del seu poble representaran una obra escrita per ell. A més, degut a que és tècnic de cultura, comunicació i festes de l’Ajuntament de la Palma (el poble on viu), coorganitza festivals i lectures poètiques, així com altres actes culturals i festius. Els últims 13 anys els ha dedicat a regentar un videoclub (un lloc on es llogaven pelis per veure a casa de manera legal), però degut a la pirateria i als avanços de les teles, l’any passat es va veure obligat a plegar.
«A punt ha estat una experiència magnífica, que mai oblidaré. Escriure poesia és un procés solitari i ja em va bé, però aquest poemari m’ha fet veure la necessitat de tenir amics, de compartir, d’estar amb gent (tothom diu que sóc molt poc sociable i tenen raó), i no només viure i escriure poesia, sinó, patir, riure, plorar i seguir vius tots junts, nosaltres tres junts.» El projecte li ha fet pujar, segons que sembla, l’autoestima. Ha presentat llibres d’altres poetes, ha fet recitals arreu de Catalunya i ha col·laborat, amb la poeta Cristina Company, en un homenatge a Montserrat Roig. Ha participat en el llibre col·lectiu Lletres blaves per l’autisme (2017). Alguns dels seus poemes han estat musicats i interpretats pel grup La Folie. Sobretot és poeta. Viena Edicions li publicà el 2001 Contraban de silenci, premi de poesia l’Espurna del Clot i el 2004 Intempèrie, premi de poesia Betúlia-Ciutat de Badalona; Editorial Malhivern el 2006 El melic de les teranyines, premi de poesia Òmnium Cultural de Granollers i March Editor el 2008 Sota el perímetre del vent; Perifèric Edicions el 2010 Després del tacte, premi Manel Garcia Grau de poesia de la Universitat Jaume I de Castelló, i Stonberg Editorial el 2015 Cada dilluns que es perd). Però també ha publicat dues novel·les: La noia d’aire blau (Stonberg Editorial, 2011), i Un segon després de Praga (Editorial Gregal, 2014).

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Helga Simon i Molas, joveníssima poeta santjustenca obtingué pel recull ‘A la vora’ la cinquanta-tresena edició del Premi Amadeu Oller de Poesia, que es lliurà el 19 de juny de 2017 al teatre de la Parròquia de Sant Medir. El llibre ha estat editat magníficament, com sempre, per Galerada, dins de la col·lecció Eixarms. El llibre, segons l’autora, «parla de qui som, de qui volem ser i de qui ens deixem ser, i de les línies fines que delimiten aquests conceptes, com la vora delimita el final dels pantalons. Parla també de pèrdues i de com trobar-te a la vora d’una platja coneguda reconeixent-te una petjada nova. I, finalment, el poemari neix i vol parlar de la voluntat de ser a la vora dels altres i fer osmosi amb el món (…).»

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 28 de juny de 2017, férem el dos cents trenta-tresè programa, el trenta-cinquè i darrer de la sisena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Va néixer a Sant Just Desvern el 26 d’octubre de 1991, però viu a Barcelona, a la frontera entre Sants i Les Corts. Helga Simon i Molas, la convidada, és graduada en Ciències Biomèdiques per la Universitat de Barcelona, i actualment està fent la tesi doctoral al Campus Bellvitge de la mateixa universitat. Amb onze anys va escriure els primers poemes i es va presentar al Concurs de Prosa i Poesia en Català per a No Professionals de Sant Just Desvern, certamen que va guanyar en diverses ocasions. A la primavera de 2015 va començar un projecte amb la pianista Clara Aguilar amb la intenció de compartir la seva poesia, i va néixer el recital Amb els peus descalços, que es va estrenar el gener de 2016 a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret. El recital s’ha repetit en el marc del Festival Persona de Sant Just Desvern, a l’Ateneu Popular d’Esplugues en motiu del Dia de la Dona 2016 i al Contrapunt Poètic de Sant Feliu de Llobregat.
Aquest poemari neix d’aquella experiència, que va ser la primera oportunitat d’endreçar pensaments i poemes, i donar veu a idees que abans no havia pronunciat. “A la vora”, però, no és un recull dels poemes del recital, si bé gairebé tots es troben al llibre, sinó una tria dels darrers quatre anys de producció poètica, ja que inclou tant poemes escrits molt recentment com d’altres més llunyans en el temps però de missatges vigents en l’autora. David Castllo conclou en el comentari que fa a l’obra de l’autora en el pròleg col·lectiu: «La saviesa viu arran de la pell i també en l’interior del vers, una combinació alquímica, que demostra de manera fefaent que la poesia de l’Helga ha arribat per fer-se imprescindible, per sorprendre’ns mentre es sorprèn.»

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari