Aparador de poesia. Albert Gavaldà, poeta barceloní que viu a Ulldecona, vingué a presentar ‘Poemes d’Abissínia’, publicat ara fa res, el febrer de 2019, per Pagès editors, dins de la Biblioteca de la Suda, amb un pròleg de Rosa Delor i Muns i un epíleg de Xavier López Vivancos. «[Numero deus impare gaudit]. En aquests versos de Virgili ―llegim al pròleg― em ressonen els cercles i els polígons, i els tres colors, blau, vermell i groc, i el nombre imparell dels poemes, 53 o 5+3, que tant agrada a Déu, i que Gavaldà inscriu en el forat negre al voltant de l’aranya [i sobre el corb blau]. Una figura geomètrica com un crit mancat de paraula que vol recuperar l’ànima extraviada, un crit que el poeta llança a la buidor d’un cel blau que no respon. Que només és burla o silenci.».

https://www.ivoox.com/player_ej_37750725_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Abans d’ahir l’altre, dimecres 26 de juny de 2019, férem el tres-cents cinquè programa, el trenta-sisè i últim de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Albert Gavaldà Irujo, el nostre convidat, nasqué a Barcelona el 17 de juny de 1964. Quart fill d’una família de nou germans, va créixer entre llibres, lector voraç, als onze anys ja escriu versos sota la influència d’Espriu i Riba. Amb els companys de batxillerat a l’Institut Sant Josep de Calassanç col·laborà a la revista literària independent, Riell. El 1985 va començar els estudis de filologia catalana a la UB que va abandonar el 1988, és d’aquells anys la seva relació amb Berta, a qui dedica Poemes d’Abissínia. Necessitat d’un canvi d’escenari radical que l’allunyés de la vida accelerada de Barcelona, a mitjan 1992 es va marxar de Barcelona i s’instal·là a l‘Alt Empordà, on treballarà en diverses feines, fins a 1999. El 1997 s’integrava a poc a poc a certs àmbits literaris i recitals poètics. Aquell mateix any, una suite de Poemes d’Abissínia va obtenir el Premi de Poesia Sant Gregori, i va publicar-se en forma de plaquette de la mà de la Llibreria 22 i l’Ajuntament de Girona. Al seu torn, un dels poemes, Meditació, va ser seleccionat per a participar al II Festival de Poesia de Girona, lectura que va fer Antoni Puigvert. Malauradament, una greu malaltia psicòtica sobrevinguda al gener de 1999 va estroncar aquell camí incipient i el va allunyar de l’escriptura i dels àmbits literaris. Del tot recuperat, el 2002 comença a treballar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat i a l’Òmnium Cultural, dins una comissió per a la normalització lingüística, i de 1990 a 1992 treballà al Consoci per a la Normalització Lingüística de Catalunya. L’any 2012, se li va concedir la incapacitat permanent en grau d’absoluta. Albert Gavaldà ha necessitat anys per refer el seu jo escindit, com ell diu, i estructurar un poemari és una operació difícil que significa refer la sintaxi de la ment que recorda i sent les emocions sempre ambigües, exaltades, indòcils. Actualment viu a Ulldecona i es dedica fonamentalment a la poesia tot i que no s’ha integrat en els circuits literaris.

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Maria Antònia Massanet, poeta mallorquina, vingué a presentar ‘Aus de ramat’, publicat ara fa res per AdiA Edicions amb un epíleg de Lola Nieto. «El discurs poètic de Massanet ―hem trobat que diu David Madueño― (…), molt més fragmentari (…), també opta per, més enllà d’eliminar signes de puntuació, majúscules i augmentar la dislocació, emprar recursos gràfics com el cal·ligrama, les paraules en llibertat o passar ratlla. I malgrat tot, el llibre mostra un to compacte treballat, en què trena la reflexió sobre l’expressió escrita i la necessitat de trobar una forma d’expressar els neguits i les queixes amb el desenvolupament personal en contacte amb els altres.»

https://www.ivoox.com/player_ej_37364637_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Ahir, dimecres 19 de juny de 2019, férem el tres-cents quatrè programa, el trenta-cinquè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Maria Antònia Massanet, la nostra convidada, nasqué a Artà el 8 d’octubre de 1980, Es llicencià en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i té el màster oficial de Dones, Gènere i Ciutadania per l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere. Actualment treballa com a professora de secundària, a banda de recitar d’ací d’allà. La seva trajectòria literària començà en obtenir el Premi Art Jove 2006 amb l’obra Disseccions emocionals. L’any 2012 publicà la plaqueta il·lustrada el moll de l’os amb Marijo Ribas i el 2014 Curbet Edicions publicà batec. Coordina el cicle de poesia de La Createca, a Barcelona, i el festival Poésart, a Mallorca. També col·labora amb el grup Textures, amb qui han creat l’espectacle Batecs, basat en el poemari mencionat publicat a Curbet. L’any 2015 AdiA Edicions publicà Kiribati, una reflexió geogràfica sobre la representació carnal i sobre les diferents lepres de la nostra societat. Figura en el documental Som elles d’Aina Riera, editat el 2012, sobre poetes mallorquines. Ha editat amb l’Aina Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca, publicat el 2014 per Lleonard Muntaner. També figura a les antologies Eròtiques i despentinades, publicada per Arola el 2008, a Evidències cel·lulars, publicada el 2009 per Publicacions de la UAB, a El poder del cuerpo, publicada el 2009 per Castalia, a l’antologia de poesia catalana de la revista quebequesa Exit. Revue de poésie, que aparegué el 2010, a Veus Paral·leles IX: dels Càrpats a la serra d’Alcoi , publicada el 2011 per la Institució de les Lletres Catalanes, a Les donzelles de l’any 2000 , publicada el 2013 per Mediterrània, a Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia, a Versos per la llengua, a Assumiràs la veu, publicades el 2014 per Viena Edicions, Arrela i Terrícola, a Taller BDN 10 anys d’escultura , publicat el 2015 per taller BDN, a l’antologia de poesia i feminisme espanyol i britànic, publicat el 2016 per la revista Alba, al llibre-catàleg 60 Women Writers in Catalan, publicat el 2017 per Raig Verd, a Generació Horiginal, publicat per LaBreu, el 2017), a La terra sagna. L’u d’octubre dels poetes, publicada el 2018 per L’Albí, a Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018, publicada el 2018 per Proa i, finalment, a Amors sense casa. Antologia de poesia catalana LGBTQ, publicada per Angles, també 2018.
Ha estat mestra de poetes, i els seus poemes han estat traduïts al castellà, francès, romanès i anglès i actualment l’editorial Vakxikon d’Atenes està preparant la traducció al grec del seu poemari Kiribati.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Anna Cloe Brugueras Philpott-Hill, poeta i artista plàstic, vingué a presentar un projecte que mira de compartir amb d’altres poetes. «Puc venir ―preguntà― al teu programa a parlar de la consciència?» Vam dir-li que sí sense saber ben bé de què anava la cosa. Ara tampoc. De tota manera deu anar de conèixer-se a si mateix o de diferenciar el bé i el mal. També va de poesia, que escoltaran. La seva i la de grans poetes. «Sols vint minuts a l’escalf de la consciència», sentiran dir-li.

https://www.ivoox.com/player_ej_37102251_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Abans d’ahir, dimecres 12 de juny de 2019, férem el tres-cents tresè programa, el trenta-quatrè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Anna Cloe Brugueras Philpott-Hill va néixer a Barcelona el 3 de gener de 1973. Llicenciada en Psicologia i en Belles Arts i amb un Màster en Clínica i Salut, ha fet recerca i ha gaudit d’una Beca de col·laboració en el Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona. Professora actualment en un institut del Vallès. Domina tres llengües i se sent còmode amb dues altres. Creiem que el fet d’esser filla d’una dona nord-americana l’ha marcada genèticament perquè la seva poesia, molt relacionada amb la quotidianitat, s’assembla molt poc amb la poesia que es fa a Europa i a casa nostra. S’ha format com a poeta primer en el tallar que imparteix Pius Morera i posteriorment en els tallers d’escriptura de l’Ateneu barcelonès que imparteixen Víctor Obiols, Francesc Parcerisa i Miquel Desclot. L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt li encarregà el conte El pesolet de Sant Vicenç de Montalt, que il·lustrà ella mateixa. Ha recitat poemes seus i d’altres poetes al Teatre del Centre Cívic El Gorg, a ràdio Santvi i a diversos indrets de Barcelona: a la llibreria Ona, a la casa Usher, als bar XXIII Guitarras i Pastís. Té un munt d’obra poètica i artística amuntegada als calaixos i cal remarcar que darrerament ha cursat un taller sobre el diari íntim impartit per l’escriptora Laura Freixas, a qui li ha d’agrair que per fi s’hagi posat a ordenar els papers privats acumulats des que tenia quinze anys. En conserva uns quants, però d’altres no sap ben bé perquè s’han lliurat a la foguera.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Tinguérem una nova convidada, Anna Fernàndez, jove poeta Sabadellenca, que vingué a presentar Cova, el seu primer poemari, que ara fa res, el març de 2019, publicà l’Editorial Fonoll amb pròleg (o epíleg) de Toritaka Tukumei i il·lustracions de Judit con H. « L’esdevenir plural de què parlava va en aquesta direcció ―llegim―, perquè des del moment en què l’Anna va cloure el manuscrit, cada vers és nostre. No empatitzem, no ens hi reflectim: l’escrivim, el fem. Cada recurs estilístic, cada paraula, cada coma, cada espai en blanc. La Cova sencera. I és que totes, avui, pintem bisons.» « Que algú (…) ―Àngel Carbonell dixit― de qui ja n’hem constatat el gust literari (…) publiqui un llibre és un motiu de joia, però (…) si, a més, resulta complet i colpidor, ben treballat i, sobretot, carregat de contingut, llavors la joia es descontrola i aboca a una mena de beatitud literària.»

https://www.ivoox.com/player_ej_36810670_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Abans d’ahir, dimecres 5 de juny de 2019, férem el tres-cents dosè programa, el trenta-tresè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Anna Fernàndez, la convidada, nasqué a Sabadell el 18 de novembre de 1986. Llicenciada en Història de l’Art i Màster en Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat. Alguns diuen que és també poeta, tot i que no s’ho creu massa. Procura tenir cura de tot allò que fa, fins i tot quan es tracta de treballar, malgrat que això del món laboral li regira l’estómac. Ha fet de llibretera durant molts anys i ara es dedica a la docència. Ho gaudeix prou. Col·labora amb la Casa Baumann, en iniciatives d’organització, comunicació i gestió cultural. Escriu regularment a Surtdecasa.cat, on hi té un blog propi. Cova és el seu primer poemari, i ha estat la manera que l’autora ha tingut de curar i ser curada. Cova. Femení. No lloc. / Refugi fosc i profund./ Finestra. / Escletxa per on entra llum. /Força tel·lúrica. /Impacte tectònic. /Xoc contra el terra./ Despertar irremeiable.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Jordi Valls i Pozo, poeta i assagista, segons els editors, vingué a presentar ‘Pollo’, el seu darrer poemari, que ara fa res, el març de 2019, publicà esplèndidament Tanit, l’editorial catalana de Joan de la Vega. Es tracta de la tretzena obra de l’autor, un aplec «de proses poètiques subversives y radicals ―traduïm―que posa en qüestió la realitat convencional acceptada com única i el llenguatge empobrit que la condiciona.» Suposa un homenatge a la manera de fer poètica de J.V. Foix, Joan Brossa, Carles Hac Mor i, sobretot, del poeta traspassat ara fa un any: «En record de Màrius Sampere, mestre de vida.»

https://www.ivoox.com/player_ej_36533407_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Abans d’ahir, dimecres 29 de maig de 2019, férem el tres-cents unè programa, el trenta-dosè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Jordi Valls i Pozo, el convidat, nasqué a Barcelona el 25 de gener de 1970. Tot i ser barceloní de naixement, és colomenc. De bibliotecari a llibreter. Viu professionalment envoltat de llibres. És poeta, no altra cosa, tot i que s’ha embolicat amb algun que altre assaig sobre poetes: Màrius Sampere, Vicent Andrés Estellés i Montserrat Abelló. Presidí l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana i és membre tant de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana com del PEN Club Català. Llegim a la solapa de Guillem Tell que inicià la lectura de Jacint Verdaguer sorprenentment a les garites de Monte Hacho i que ha escrit fonamentalment al metro, perquè «és pobre», segons ens confessà per Messenger, i «encisat per troballes fellinianes als carrers de la Barcelona Nord, al paisatge humà i neomitològic.»
Va a totes. A més a més de Mal, publicat per Editorial Meteora el 2013, que presentàrem en aquest programa, ha publicat un munt de llibres. Juntament amb Lluís Calvo, és «un dels més preclars representants de la poètica del Barcelonès Nord.» Vinyet Panyella ho remarca al pròleg. «Adquireix la categoria de reflexió crítica, crònica poètica i històrica i posicionament moral envers la realitat d’on provenim i en la qual estem inserits avui dia.», segons el parer de Ricard Mirabete. Un xic abans que aquest fou L’esfinx, una esplèndida plaqueta que conté haikus i tankas, publicada per Terrícola Edicions, que es pot plantar a la primavera perquè doni margarides. En adonar-se de la brevetat, digué que era “el més petit que havia escrit”, com si no fos prou obvi. El 1995 apareix D’on neixen les penombres?, que va merèixer l’any anterior el Premi Martí Dot de poesia. Després ve Natura morta, poemari pel qual guanyà el 1998 el Premi Vila de Martorell. L’any següent obté el Premi Senyoriu d’Ausiàs March per Oratori, que es publica el 2000. Per La mel d’Aristeu, el 2003 es fa amb el Premi de poesia Gorgos. Descansa dos anys i obté el 2005 Premi Grandalla de poesia per La mà de batre. Per Violència gratuïta, som al 2006, obté el Premi Jocs Florals. Dos anys més de descans. El 2008, ell i Lluís Calvo, publiquen Última oda a Barcelona: «I entre aquestes preocupacions fonamentals│ vindrà l’hora de dinar, de sopar│ i la de prendre metadona │(no n’has pres, abans, al redol dels udols?)». El 2010 dóna a llum Felix Orbe, poemari mol celebrat del qual podeu llegir alguns poemes a la xarxa. L’any següent, el 2011, surt Ni un pam de net al tancat dels ànecs, un títol que és un decasíl·lab simètric. No ens deixéssim L’illa misteriosa, amb el qual el 2014 obtingué el Premi Rosa Leveroni. També vingué a presentar al programa el Guillem Tell, poemari que publicà AdiA Edicions. Es va acabar d’estampar a terres mallorquines el 19 de desembre de 2016. «(…) remet —constata l’autor—a una sublevació contra l’ordre establert, Santiago Salvador Franch, el responsable de l’atemptat al Liceu amb la bomba Orsini, contra la identificada classe social burgesa, just en el segon acte de l’òpera Guillem Tell, de Rossini, el William Burroughs alcoholitzat i drogat que es carrega la seva parella fent servir el seu cap de diana en un hotel de Mèxic. La desinhibició i el deliri del caos.» Podem trobar obra seva en diverses antologies i ha estat traduït a l’anglès, al castellà, a l’eslovè, al romanès, a l’occità i a l’italià.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Tinguérem un nou convidat, Salvador Comelles, professor, poeta i narrador terrassenc, que vingué a presentar ‘La paraula en el temps’, el seu primer poemari per adults que ara fa res, el febrer de 2019, publicà Pagès Editors. «Es tracta d’un llibre fresc ―llegim en un escrit de l’editorial―, amb un registre més aviat burlesc. L’autor demostra un cop i un altre el seu domini sobre el vers i el seu enginy en la manera de fer. L’ús de la ironia hi té un pes molt específic i atractiu.»

https://www.ivoox.com/player_ej_36323055_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Abans d’ahir l’altre, dimecres 22 de maig de 2019, férem el tres-centè programa, el trenta-unè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre des de Ràdio SantVi.
Salvador Comelles i García, el notre convidat, nasqué a Terrassa el 24 d’agost de 1959. Seguí els estudis de Magisteri i de Filologia Catalana. És professor del Departament de Filologia catalana de la UAB i exerceix la docència a la Facultat de Ciències de l’Educació d’aquesta universitat. L’afició a la lectura li ve de petit i recorda que en iniciar el curs ja s’havia empassat tots els fragments de les narracions que hi havia en els llibres. A la Biblioteca Salvador Cardús, de la qual va fer-se el carnet en fer dotze anys, hi havia la revista Cavall Fort, que va ser la seva iniciació a la lectura en català, juntament amb les obres de Folch i Torres que hi havia a casa. Als vint anys es va presentar al Premi Cavall Fort i el va guanyar amb l’obra Un desembre congelat i altres contes, que publicà el 2001 Barcanova. De llavors ençà ha escrit narracions breus i algunes de llargues per a lectors entre set i dotze anys. El 1983 va merèixer el premi Ciutat d’Olot per l’obra De com en Bernat es feu amic d’un núvol, que el 1987 publicà La Magrana, editorial que també publicà el 1991 Sis contes per a regal, que fou guardonada tres anys abans amb el Lola Anglada de contes breus. Amb Jocs de mags obtingué el 1993 el Premi Carmesina de narrativa infantil i que publicà Bullent tot seguit. El 1993 obtingué el Premi Josep Maria Folch i Torres per El Mar dels naufragis, que fou publicada el 1994 per La Galera. El circ, que publicà Cruïlla el 2008, fou guardonada el 2010 amb el Premi de la Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil. A banda d’altres narracions juvenils i infantils, cal remarcar dos llibres d’endevinalles, Qui diu l’endevina, publicat el 2013 per Cruïlla amb il·lustracions de Stefanie Pfeil i Miniendevinalles, publicat també per Cruïlla el 2015 amb il·lustracions de Cristina Picazo Marzo, i el poemari Abecedari poètic, publicat per Cruïlla amb il·lustracions d’Àngel Ruiz Aguado. Ha estat traduït al castellà, el gallec i el francès.
Com a docent de les Aules d’Extensió Universitària de la UAB ha impartit diferents cursos sobre poesia (Poesia i experiència, Poesia i paisatge). S’ha Interessat en l’anàlisi del discurs, ha fet recerca sobre el discurs docent o sobre la intersecció del llenguatge literari i el llenguatge col·loquial, que ha reflectit en articles sobre Pere Calders o sobre Josep Pla. La seva tesi va ser La dramatúrgia docent. Anàlisi de la classe universitària com a situació comunicativa.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Aparador de poesia. Antoni Clapés i Flaqué, poeta, traductor i editor sabadellenc, vingué a presentar ‘Finestra sobre el buit’, llibre que ara fa res, el març de 2019, publicà esplèndidament Tanit, l’editorial catalana de Joan de la Vega. Conté els tres poemaris que publicà entre 2001 i 2003 a Emboscall, com se’ns diu en una nota final.

https://www.ivoox.com/player_ej_35985393_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Abans d’ahir, dimecres 15 de maig de 2019, férem el dos-cents noranta-novè programa, el trentè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Antoni Clapés i Flaqué fou el quart i darrer fill de Lluís Clapés i d’Agnès Flaqué. El pare, tot i guanyar-se les garrofes en la indústria tèxtil, conreà l’escultura i la pintura, i fou un incansable activista cultural sabadellenc; a ell, especialment, es deu la creació del Museu d’Art de Sabadell. Nasqué a Sabadell el 9 de juliol de 1948 . Feu tota la primària i el batxillerat als Escolapis de Sabadell i estudià Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona. Des de 1966 fins a 2013 va treballar com a consultor en la indústria informàtica. Des de 1964 escriu poesia i textos relacionats amb la poesia. Entre 1970 i 1974 col·labora en la creació i la direcció de Sala Tres, un espai dedicat a l’art contemporani. El 1976 obre, a Sabadell, la llibreria Els dies i, posteriorment, el 1981, crea Les edicions dels dies, que durà cinc anys. Al 1989 crea, i dirigeix fins ara mateix, Cafè Central, un projecte editorial independent al servei de la poesia. Sembla ser que les seves aficions són passejar i llegir, i escriure, no ens ho deixéssim. Des de 1964 que escriu poesia ―tenia setze anys― i textos relacionats amb la poesia. El 1986 Les edicions dels dies publicaren Escrit en fulles de te amb un pròleg d’Albert Ràfols Casamada. Amb Crepuscle de mots obtingué el 1989 el Premi Joan Alcover de Poesia, que publicà Columna el mateix any. El 1990 Cafè Central publicà Epigrafies/Epigramies, amb dibuixos de Benet Rossell i el 1992 Edicions Alfons el Magnànim editaren Trànsit. També amb dibuixos de Benet Rossell el 1994 Cafè Central publicà A frec. Matèria d’ombres, Tagrera, Carnet i In nuce foren publicades el 1995 per Jardins de Samarcanda, el 1997 per Cafè Central, el 1999 per Emboscall i el 2000, amb epíleg de Víctor Sunyol, per Proa. No hi ha treva: el 2001 Emboscall publica Llavors abandonaries Greifswald, el 2003, novament Emboscall, El viatger no sap, amb dibuixos de Benet Rossell, i Destret. Pagès editors el 2005 publica Alta Provença, amb un epíleg de Carles Hac Mor. Miro de veure-hi aparegué els 2007 amb dibuixos de Benet Rossell gràcies a Emboscall. El 2009 Meteora publicà amb pròleg de Josep M. Sala-Valldaura La llum i el no-res amb què obtingué el Premi Josep Maria Llompart al millor llibre de poesia de 2009 i el Premi Quima Jaume de Cadaqués al millor llibre de poesia de 2009 i Emboscall Un sol punt, amb dibuixos de Benet Rossell i pròleg de Carles Camps Mundó. El 2010 Pagès editors edita La lentitud, la durada. Autoantologia 1982-2007. A banda dels dos llibres que presentàrem el 28 de novembre de 2018, hem de mencionar L’arquitectura de la llum, publicat pels Llibres del segle el 2012 amb epíleg de Víctor Sunyol. Amb Arbre que s’allunyà obtingué el Premi No Llegiu, publicat a la col·lecció Alabatre, amb un pròleg de Marc Romera, el setembre de 2017 ―la segona edició és del juliol de 2018― per LaBreu Edicions. Pluja fou publicat el 2015 amb una Il·lustració d’Alícia Casadesús i Epíleg de Víctor Sunyol per AdiA Edicions. La poesia d’aquest poeta ―assenyala Romera― «parteix d’un detonant de memòria, però aquesta memòria (…) se’ns manifesta com una recerca (…) que legitimi l’expressió poètica a partir de la reflexió sobre el fet poètic, sobre com això condiciona memòria, mirada, sensacions, i ens permet l’expressió que transcendeix convertint-se en única possibilitat de veritat.» El poeta, a propòsit de les dues parts de Pluja, afirma que «contenen el que he anat escrivint des de sempre, perquè la poesia sempre és memòria».
La seva poesia ha estat traduïda i editada al francès, espanyol, anglès, italià, portuguès, alemany i àrab. Tradueix poesia del francès i de l’italià. Ha traduït, sobretot, Philippe Jaccottet i poetes quebequeses (Denise Desautels, Nicole Brossard, Diane Régimbald, France Mongeau), i la prosa de Jules Renard, Christian Bobin i Jean Cocteau. Ha obtingut el 2012 els premis de traducció Mots Passants i Rafel Jaume per la traducció de Tomba de Lou, de Denise Desautels. Ha materialitzat les seves reflexions sobre el llenguatge i la poesia en els dos volums de Converses i el llibre Fer les cartes, ambdós en diàleg amb Carles Hac Mor, i en dues exposicions: La casa de l’ésser? i D’estar a estar. Ha fet lectures de la seva obra, ha dirigit cursos i seminaris i ha donat conferències arreu de Catalunya i del món. El 2010, amb motiu del centenari de Màrius Torres, creà i dirigí l’espectacle Com una espurna, que fou representat a diversos llocs. El 2014 creà i dirigí l’espectacle No t’angoixis per les meves llàgrimes, amb textos extrets de Tomba de Lou, de Denise Desautels, que fou representat a Girona i Barcelona. Ha col·laborat o col·labora a les pàgines literàries de l’Avui, La Vanguardia, The Barcelona Review, Reduccions, Transversal, Caràcters, i actualment fa ressenyes de poesia a Sonograma. Ha treballat, finalment, amb els artistes plàstics Benet Rossell, Marga Ximénez, Lafon+Rierola, Jaume Ribas, Asunción+Guasch, Alícia Casadesús i Pilar Abad.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari