Carles Rebassa presentà “L’assassí va descalç per la ciutat”, el darrer poemari de Pius Morera i Prat, publicat el gener per Tèmenos Edicions, amb pròleg de Lluís Calvo i epíleg de Ricard Mirabete, ambdós poetes. Fou el dia 21de març de 2017, Dia Mundial de la Poesia a les 19:30 a la Llibreria Ona de Barcelona.

Reproduir i baixar

reproduir i baixar

reproduir i baixar

reproduir i baixar

reproduir i baixar

Abans, però, de la presentació, a l’inrevés del que sol fer-se sempre, Meritxell Sota, poeta, cantant i actriu, i Ricard Mirabete, Queralt Morros i Núria Albesa, poetes, recitaren dos poemes del llibre. Tant el poeta Lluís Calvo, poeta i autor del pròleg, com Carles Cervelló, poeta i editor del llibre, van excusar la seva presència. Hi era present, en canvi, Andreu Mas, l’autor de la il·lustració de la portada.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Núria Domènech i Amador vingué a presentar ‘Afonia’, obra guanyadora del Premi Martí Dot de Poesia 2015, que Viena Edicions publicà ara fa res, l’octubre de 2016. «[la poeta] apareix amb força en el panorama de la jove poesia actual, utilitzant el vers com una catarsi, intentant fugir dels moments emocionalment convulsos, però falcant-los des de la inspiració que provoquen, l’interrogant sobre on pivotar. Ens salva la vida.», llegim al pròleg de David Castillo, president del jurat. La poeta diu: «No sé si és desig o si és (…)| desig de desig.»

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 15 de març de 2017, férem el dos cents dinovè programa, el vint-i-unè de la sisena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.

Núria Domènech i Amador, la convidada, va néixer a Martorell l’11 de setembre de 1987. Va créixer juntament amb la seva passió per la literatura, per la ciència i per la música. De petita va descobrir en la lectura un gran refugi, un lloc confortable on perviure i gaudir. La mare explica que sovint la trobava amagada al lavabo llegint. Va estudiar clarinet i cant a l’Escola de Música de Martorell i, després, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Quan tenia quinze anys, era una nena amb força interessos acadèmics, i se li va fer molt difícil escollir els estudis que desitjava cursar. Va decidir-se acadèmicament per les ciències, però sempre va mantenir una estreta relació amb la música i, especialment, amb la literatura. El primer dia que va posar el peu a la facultat de física, un professor d’electromagnetisme preguntà a tots els alumnes per què eren allà, per què estudiaven física. La Núria va respondre que ella estudiava física perquè volia escriure. Alguns companys, per sort, entenien bé a què es referia, i al llarg de tota la carrera va trobar en l’entorn dels estudiants de física un ambient de gust per la literatura i les humanitats en general. Tanmateix, va arribar un moment que va tenir un gran desig de conèixer més autors i referents, i es va apuntar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Allà va conèixer la Laura López, professora que va ser clau en la seva evolució poètica. El 2011 va completar el seu primer poemari, Programari lliure, amb el qual guanyà el Premi Vila de Martorell en la categoria local.
Havent acabat els estudis de física, va decidir aprofundir en el món de la recerca científica, i va cursar un Màster de Nanotecnologia, i finalment un Doctorat de Física. El seu camp d’estudi van ser les propietats òptiques dels materials semiconductors. Dit d’altra manera: la dansa que fan els àtoms quan els il·luminem. Durant el doctorat va seguir escrivint, i va tenir ocasió de viatjar a diferents llocs, entre els quals cal destacar els sis mesos en què visqué i treballà a Niça. Just després de defensar la tesi va acabar el poemari Afonia, amb què va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot. Actualment, treballa com a professora de ciències en un institut de Barcelona. Els seus alumnes no han llegit el seu llibre. Encara no.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora férem un programa especial que titularem com en els anys anteriors “Poemes i relats contra la ira dels homes”. Està inclòs en el conjunt d’actes que, per aquest motiu, l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt va preparar. Hi participaren alguns dels escriptors de Montalt literari, el taller d’escriptura que imparteix Pius Morera i Prat, el creador i conductor d’aquest espai radiofònic.

reproduir i baixar

El dimecres passat, 8 de març de 2017, férem el dos-cents divuitè programa, el vintè de la sisena temporada. L’emetrem en directe, com sempre.
El Dia Internacional de les Dones o Dia Internacional de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides. Se celebra des del dia 19 de març de 1911. És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seva participació juntament amb l’home al camp del treball i a la societat en general. És a dir, la lluita de la dona per la seva emancipació. Els escriptors que ara mateix formen part de Montalt literari
són Eva Bassó Pérez, Magda Puigsallosas Soler, Jordi Brunet Ezquerro, Maria de Carme Pàez Narvàez, Núria Albesa Valdés, Josep Antoni Colell Gomà, Rosa Martorell Albareda, Fina Calpe Pérez, Queralt Morros Baró i Carles Peidro Ferraro. Podreu escoltar la seva obra clicant sobre el nom del blog.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Vingué fa ja un temps a presentar el mal, que potser no calia; ara vingué a presentar el ‘Guillem Tell’, el darrer poemari que ara fa res publicà AdiA Edicions. Es va acabar d’estampar a terres mallorquines el 19 de desembre de 2016. «(…) remet —constata l’autor—a una sublevació contra l’ordre establert, Santiago Salvador Franch, el responsable de l’atemptat al Liceu amb la bomba Orsini, contra la identificada classe social burgesa, just en el segon acte de l’òpera Guillem Tell, de Rossini, el William Burroughs alcoholitzat i drogat que es carrega la seva parella fent servir el seu cap de diana en un hotel de Mèxic. La desinhibició i el deliri del caos.»

reproduir i baixar

vs170224-003

vs170224-001

vs170224-002

Abans d’ahir, dimecres dia 22 de febrer de 2017, férem el dos-cents dissetè programa, el dinovè de la sisena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Jordi Valls i Pozo, el convidat, és, juntament amb Lluís Calvo, un dels “més preclars representants” de la poètica del Barcelonès Nord. Vinyet Panyella ho remarca al pròleg de ”Mal”, el poemari que el poeta vingué a presentar. “Adquireix la categoria de reflexió crítica, crònica poètica i històrica i posicionament moral envers la realitat d’on provenim i en la qual estem inserits avui dia.”, segons el parer de Ricard Mirabete.
Jordi Valls i Pozo nasqué a Barcelona el 25 de gener de 1970. Tot i ser barceloní de naixement, és colomenc. De bibliotecari a llibreter. Viu professionalment envoltat de llibres. És poeta, no altra cosa, tot i que s’ha embolicat amb algun que altre assaig sobre poetes: Màrius Sampere, Vicent Andrés Estellés i Montserrat Abelló. Presidí l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana i és membre tant de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana com del PEN Club Català. Llegim a la solapa de Guillem Tell que inicià la lectura de Jacint Verdaguer sorprenentment a les garites de Monte Hacho i que ha escrit fonamentalment al metro, perquè «és pobre», segons ens confessà per Messenger, i «encisat per troballes fellinianes als carrers de la Barcelona Nord, al paisatge humà i neomitològic. »

Va a totes. Amb “Mal”, publicat per Editorial Meteora el 2013, que presentàrem en aquest programa, ha publicat més de deu llibres. Un xic abans que aquest “L’esfinx”, una esplèndida plaqueta que conté haikus i tankas, publicada per Terrícola Edicions, que es pot plantar a la primavera perquè doni margarides. En adonar-se de la brevetat, digué que era “el més petit que havia escrit”, com si no fos prou obvi.
El 1995 apareix D’on neixen les penombres?, que va merèixer l’any anterior el Premi Martí Dot de poesia. Després ve Natura morta, poemari pel qual guanyà el 1998 el Premi Vila de Martorell. L’any següent obté el Premi Senyoriu d’Ausiàs March per Oratori, que es publica el 2000. Per La mel d’Aristeu, el 2003 es fa amb el Premi de poesia Gorgos. Descansa dos anys i obté el 2005 Premi Grandalla de poesia per La mà de batre. Per Violència gratuïta, som al 2006, obté el Premi Jocs Florals. Dos anys més de descans. El 2008, ell i Lluís Calvo, publiquen Última oda a Barcelona: “I entre aquestes preocupacions fonamentals│vindrà l’hora de dinar, de sopar│i la de prendre metadona │(no n’has pres, abans, al redol dels udols?)”. El 2010 dóna a llum Felix Orbe, poemari mol celebrat del qual podeu llegir alguns poemes a la xarxa. L’any següent, el 2011, surt Ni un pam de net al tancat dels ànecs, un títol que és un decasíl·lab simètric. No ens deixéssim L’illa misteriosa, amb el qual el 2014 obtingué el Premi Rosa Leveroni.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Marta Pérez i Sierra, poeta barcelonina, tornà a l’Aparador de poesia per a parlar del seu darrer poemari, ‘Un segon fora del dubte’, que el setembre de 2016 l’Editorial Gregal publicà magníficament il·lustrat amb fotografies d’Enric Maciä. Fou entrevistada per Pius Morera Prat, creador i conductor de l’espai radiofònic, i recità vuit poemes. Aquí tenen les imatges del programa.

El dimecres passat, dia 15 de febrer de 2017, férem el dos-cents setzè programa, el divuitè de la sisena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.

Aquest vídeo ha estat possible gràcies a Carme Llobera Balasch, que va gravar les imatges amb una videocàmera, gràcies a Pius Morera Prat, que les edità, i gràcies a Gabriel Murga, que tingué cura del so.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Vam tornar a convidar Marta Pérez i Sierra perquè aquest cop ens parlés d’’Un segon fora del dubte’, el seu darrer poemari, que ara fa res, el setembre de 2016, Editorial Gregal publicà magníficament il·lustrat amb fotografies d’Enric Maciä. «Una història inspirada en fets reals, explicada en poesia, perquè només amb la poesia puc arribar a ell, el meu estimat amic mort [Jordi Gamundi](…)» «El poemari pres en la memòria fràgil —subratlla Josep-Ramon Bach, poeta— fa olor de llessamí, de taronja, de molsa de cirera, i d’amor primer. (…) Un llibre corprenedor, ple de versos inquietants que, com a contrapunt, ens empenyen a creure que l’amor límpid és possible.»

reproduir i baixar

vs170217-005

vs170217-003

vs170217-002

vs170217-001

Abans d’ahir, dimecres dia 15 de febrer de 2017, férem el dos-cents setzè programa, el divuitè de la sisena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Cranc, llegim als manuals. Marta Pérez Sierra, la convidada, va néixer a Barcelona el set de juliol de1957. Mestra i Llicenciada en Filologia Catalana. “No recorda cap dia on no hagi escrit una cosa o altra. De petita, si no tenia paper i llapis, escrivia amb el pensament.” Guanyà el primer premi quan tenia 15 amb una poesia que ara no li agrada gens, que li havia corregit l’avi de la Núria Sanahuja i que dedicà a Juan Antoni Febrer. Quatre anys després, l’any 1978, joveníssima, s’hi casà i tingueren dos fills, l’Adrià i l’Agustí. Va patir molt: l’Agustí sovintejava l’Hospital de Sant Pau per problemes del cor, i li va dedicar un poema que anys després, el 1999, quedaria finalista a Terrassa al Premi Raimundo Ramírez de Anton. Quan tenia 29 anys, a la primavera de1986, guanyà la Flor Natural i la Viola d’Argent als Jocs Florals de la Vila de Gràcia. Fosca nit, quan els fills ja dormien, li ho comunicaren. Havia tornat feia res al carrer Bailen, després de separar-se del marit. “Em vaig adonar —confessa— que m’agradava escriure poc i dir molt. Van ser els principis de la meva dèria d’estalviar paraules per produir un munt de sensacions. El 1988 fou un any fructífer. A Cardedeu guanyà amb el poema Quart Creixent, d’evident caràcter eròtic, el tercer premi de poesia Ràdio Llinars. I, és clar, va passar molta vergonya, perquè la van fer pujar a l’escenari entre els altres guanyador, tots homes i molt més grans que ella. Quedà finalista al 1R Premi de Poesia Caterina Albert i Paradís, organitzat per l’Associació Catalana de la Dona. Amb L’origen, que dedicà a Jos Rossinyol, és finalista al Premi Narracions Breus Port d’Aiguadolç. Empesa per l’amor se n’anà a viure a Lliçà de Vall, al Vallès, però res, durà poc. Canvia sovint de casa i veu créixer els fills, però no gaudeix de bona salut. Segle nou, nova vida, novament a Barcelona, nou pis. Hi coneix en Joan Opi. Es dedicarà només a escriure. El 2002, Viena Edicions li publica Sexe Mòbil Singular (SMS), 50 poemes per enviar per mòbil, el primer poemari. L’abril del 2004 obté per Tu pertanys a la ràdio, jo a la lluna el tercer premi en els IVS Jocs Florals Virtuals, organitzats per la Jove Cambra de Terrassa. L’any 2007 obté per La vida en un tram el primer premi al IR Concurs de Relats Breus del Tram. Inspirada en la preciosa col·lecció de moda del modista Joan Aregall, va escriure el 2008 uns poemes aplegats en el llibre Fil per randa, que es va oferir a tots els assistents a l’acte de presentació de la col·lecció. El 2009 també fou una bona anyada. Publica I demà, l’atzar, un recull de set relats amb l’atzar com a fil conductor. A Guissona, el poemari Si goso dir-li un mot d’amant que es publicà el 2013, va rebre una menció especial com a finalista del IR Premi de Poesia Jordi Pàmias. El 23 d’octubre de 2010 va rebre el Premi Jordi Pàmias de Poesia per Dones d’heura, un poemari que es publicà un any després, “un cant, des del primer poema fins a l’últim, a l’experiència femenina de viure en relació”, segons Sònia Moll Gamboa, que va escriure el pròleg. Finalment, cal esmentar boCins, llibre de poemes publicat el 2012 i Bavastells, un llibre de cinquanta microrelats en prosa poètica, editat el 2014. El recull de poemes M’he empassat la lluna quedà finalista del IVT Premi Miquel Arimany de Poesia 2013 i Viena Edicions l’edità el 2015. S’ha introduït en l’ebook, format amb el qual ha publicat el 2014 el poemari Gàngsters, ploma i vaudeville. A banda que gestiona diversos blogs, destaca també com a dinamitzadora cultural. No ens deixéssim que ha estat l’ànima d’Àgatha, projecte solidari a favor de l’autisme fruit del qual és el llibre Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Carles Rebassa vingué a l’Aparador de poesia per a presentar ‘Eren ells’, novel·la que fou mereixedora del Premi Pin i Soler’2016 i que publicà immediatament Angle Editorial. Ara, fa poquíssims dies, el jurat del Premi Ciutat de Barcelona 2016 de literatura catalana decidí guardonar aquesta obra de l’escriptor mallorquí. Aquí tenen la constància visual del programa.

Dimecres dia 8 de febrer de 2017, férem el dos-cents quinzè programa, el dissetè de la sisena temporada. L’emetérem com sempre en directe.
Aquest vídeo ha estat possible gràcies a Carme Llobera Balasch, que gravà les imatges amb una videocàmera, gràcies a Pius Morera Prat, creador i conductor de l’espai radiofònic, que les edità, i gràcies a Gabriel Murga, que tingué cura del so.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari