Aparador de poesia. Glòria Calafell vingué a aquest espai radiofònic a presentar ‘Jardí (i altres espais)’, poemari que meresqué el Paraules Icària de Poesia i que Edicions Saragossa tot seguit publicà, l’abril de 2019, amb un pròleg d’Eduard Miró i Saladrigas. «(…) recuperaré ―llegim en acabar aquest― una frase de Housman que deia: “La funció de la poesia era la de fer sentir al lector l’emoció que ha sentit l’escriptor”. I (…) la poeta (…) ho ha aconseguit amb escreix, perquè ha tingut la valentia de lliurar-nos la força del seu esperit en una veritable lliçó de vida.»

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 17 de març de 2019, férem el dos-cents noranta-sisè programa, el vint-i-setè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre des de Ràdio SantVi.
Glòria Calafell Martínez nasqué el 21 d’abril de1947 a Barcelona, on encara viu. Poeta i escriptora. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit de professora de llengua i literatura catalanes a l’IES Forat del Vent de Cerdanyola de Vallès, entre altres instituts de secundària. Un vegada jubilada, el 2008, combina el gust pel dibuix, la pintura i l’escriptura perquè cal dir que des que era una criatura que ha escrit i ha alternat les classes amb la seva passió per l’escriptura: publicació d’assaigs, contes i poesia, però és en aquest últim gènere on ha guanyat diversos primers premis. Ressaltem el Jalpí i Julià de Sant Celoni, que obtingué el 2008 per Pronòstics del temps i el sant Antoni de El Perelló per Morfologia del vent, ambdós publicats el 2009; el Premi Martí i Pol de CCOO de Barcelona amb el recull Digues, foll, quina cosa és oblit; el 2010, guanyà el Certamen Literari Ciutat de Vilareal per No.m fall recort del temps. El 2013 obtingué el Premi Marià Manent per Terra humida, que Viena Edicions publicà el 2014 amb un pròleg de Vicenç Llorca. «(…) és un llibre essencial ―llegim―, construït a partir de la mirada, tendra i intel·ligent alhora, d’una poeta que forja els seus versos al voltant de dues grans columnes de sentit que vertebren el conjunt de l’obra […] el tòpic del tempus fugit (…) i (…) el cant a l’absència dels éssers estimats.» El 2016 obtingué el Premi Josep Fàbregas i Capell de Sallent per Esferes disperses, que Tèmenos Edicions publicà el 2017 amb un pròleg de Jordi Pàmias. «(…) el lector sensible ―conclou― sabrà copsar la qualitat literària d’aquestes esferes disperses, que s’interrelacionen, per tal de formar una unitat superior: el conjunt harmoniós propi d’una obra d’art.»

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Tinguérem a l’estudi Marcel Ayats, poeta sabadellenc que vingué a presentar ‘Diví és inferior a terrenal’, poemari que ara fa res, el desembre de 2018, publicà l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli amb un pròleg de Quilo Martínez i un poema-objecte de Maria Romaní i el poeta. «La poesia ―llegim al pròleg― és un exercici d’exteriorització i de recerca constant que adquireix el seu valor real quan s’enfronta al que considera veritat o mentida, quan es qüestiona, quan viu disconforme amb el que veu al seu voltant i quan s’allunya del pur virtuosisme de les paraules per cercar el fons de les coses. És en aquest buscar, que es transforma en qüestionament o en denúncia, on trobem la poesia de Marcel Ayats. [En el llibre] ens endinsem en la visió crítica d’una societat tecnològica que sembla perseguir un futur inexistent, que es destrueix a si mateixa mentre avança i que, malgrat tot, pensa només a créixer i a desenvolupar-se…»

reproduir i baixar

 

 

Ahir, dimecres dia 10 de març de 2019, férem el dos-cents noranta-cinquè programa, el vint-i-sisè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre des de Ràdio SantVi.
Marcel Ayats i Corderas, el convidat, nasqué el 2 d’abril de 1956 a Sabadell, però viu a Sant Quirze del Vallès. Es defineix com a poeta, editor de poesia i artista conceptual. Feu estudis universitaris de Filologia Catalana. Membre cofundador dels Papers de Versàlia, associació creada el 2001 per a promoure la creació poètica. El 1993 l’Editorial Columna publicà Naufragi silenciós d’ales cremades, poemari amb què obtingué l’any anterior L’espurna del Clot. Papers de Versàlia, dins de la col·lecció Zona Blanca, el 2006 edità El clima de l’asfalt i el 2017 El cor palpita a la butxaca. L’associació Cultural de Poesia Pont del Petroli, a banda del poemari que presentarem, publicà el 2016 El sentit de la vida. Ha publicat a les revistes Siglo XXI, Sal i pebre i Artilletres. Podem trobar obra seva a Els escriptors homenatgen a Folguera, publicat per l’Ajuntament de Sabadell. El 2006 fou guardonat amb el Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira, que atorga l’Ajuntament de Sabadell. Amb la mestra Maria Romaní treballa dins del camps de la poesia visual i els Poemes Objecte. Han fet diverses exposicions i han participat en exposicions de caràcter col·lectiu.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Isabel del Pilar Valero Herrera vingué a presentar ‘Tessel·les’, poemari que ara fa res, el febrer de 2019, publicà Editorial Gregal, amb un pròleg de Pili Garcia i un epíleg de Mercè Bagaria i amb quatre il·lustracions de Núria Tomàs Mayolas. «La poesia de la Pilar Valero ―llegim al pròleg― és música. (…) està escrita per a ser llegida en veu alta. És clar que també pots sentir la musicalitat de la poesia de la Pilar Valero sense llegir-la en veu alta. Beethoven, tot i la seva sordesa, podia no només escoltar la música, sinó també compondre-la. Per tant, per sentir la música, el ritme, els silencis i les pauses de la Pilar Valero no és imprescindible aixecar la veu. Però, sí aconsellable.»

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 27 de març de 2019, férem el dos-cents noranta-quatrè programa, el vint-i-cinquè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Isabel del Pilar Valero Herrera nasqué Arroyomolinos (Càceres) el 16 d’abril de 1957, però viu a Vilafranca del Penedès des que tenia quatre anys. Va començar a llegir i escriure des de ben petita perquè li agradava inventar i explicar històries i parlar amb éssers imaginaris. «No he canviat gaire ― certifica en un correu que ens envià ―. M’invento (o no) la vida, i converso amb éssers reals i ficticis, mitjançant l’escriptura.» El solatge musical del meu pare influeix en la poesia. És poeta autodidacta i quan no escriu treballa de comptable. No fa estrany, perquè va matricular-se a empresarials, si bé, són paraules seves, va haver d’aparcar els estudis. A banda del llibre que presentarem, Tessel·les, que conté alguns poemaris que han rebut diversos reconeixements, Bubok el 2012 publicà Conta’m un conte, del qual hi ha una versió en castellà, i El món de les rialles, Edicions i propostes culturals Andana el 2015 Calidoscopi i Editorial Gregal el 2016 De teulades en amunt. La poeta defineix la poesia com «aire que canta i reverbera, un enfilall de lletres que dringuen fràgils, els cercles d’onades que parpellegen, el zum-zum d’una abella sobre una flor.»
Trobem obra seva a diverses obres col·lectives, Som amb tu, promogut per l’Associació Rimaterrània, per donar suport a cures pal·liatives pediàtriques que ha posat en funcionament la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia. Autisme. Trenquem el silenci amb la Poesia, Projecte Àghata. 365 contes, projecte en què participaren 137 escriptors de tot el territori, d’España, d’Amèrica del Sud i d’Amèrica Central. Poemes per a la Marató: hi participà amb dos poemes que l’Escola Arsenal de Vilafranca i l’Anton Fortuño Sas, poeta, pintor i rapsoda,, van il·lustrar. Traduí al castellà el poemari de Marta Pérez i Sierra, Sexe Mòbil Singular, SMS il·lustrat. Pertany al col·lectiu EVA 354, un voluntariat de lectures en veu alta.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Carles Rabassa, poeta mallorquí, vingué a presentar ‘Sons bruts’, amb què obtingué el Premi Carles Riba i que tot seguit, el febrer de 2019, publicà Edicions Proa. Es tracta d’un llibre de sonets, iniciat el 2003 i acabat el 2018. «L’autor ―llegim en un text promocional― els va començar a escriure, literalment, en veure que necessitava expressar-se dins la llibertat d’aquesta faixa mètrica per no estavellar-se contra una paret. (…) Arran d’una ruptura amorosa, [l’autor] engega la formulació de sentiments, mirades i exhalacions de l’esperit amb els poemes, que es repeteixen i s’amplien com una obsessió, un mirall esquerdat, una reiteració, un autoretrat que muda. (…) ‘Sons bruts’ és un llibre d’amor i de mort, els dos materials d’aprenentatge i de conversa de la vida humana.»

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 20 de març de 2019, férem el dos-cents noranta-tresè programa, el vint-i-quatrè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre des de Ràdio SantVi.
Carles Rebassa, el nostre convidat, Nasqué a Palma el 21 d’octubre de 1977. La Viquipèdia remarca dos fets indestriables, que és un poeta català i que és de Mallorca. Fotut el que li va ocórrer d’al·lot: vivia en un pis des d’on es veia la serra de Tramuntana, però després hi van començar a construir i ja no es va veure més. Tot de solars plens de margarides i vinagrella van passar a ser cases lletges amb una comissaria de policia. No té amics poetes i creiem que segueix vivint al Clot. Li agrada dir la poesia i, si pot, ser el cos del poema. «Corro tant com puc i no tinc gens de pressa», diu, amb aquesta seducció que l’ha fet implacable. Els poetes, ja se sap, han de guanyar-se les garrofes fent tota mena d’oficis menys el seu. Ha fet, segons hem pogut saber, de paleta, cambrer, cuiner, corrector i… etc. El nostre convidat, Carles Rebassa, poeta, narrador, recitador, actor i cantant. Fa ja uns quants (molts) dies, va dir-nos en un e-mail: “Sóc de Palma.” I va afegir: “Tinc més de trenta anys però també en tinc divuit, setze i vuitanta i busques.” Com que tothom li coneix la seva addicció a la paròdia, la ironia, el sarcasme i altres endergues, va haver d’exclamar: “Vull ser un poeta, no un fotetes.” Quant als estudis, va fugir-ne i tornar-hi: “Quan vaig començar a estudiar, vaig decidir deixar-ho estar i estudiar directament des de la vida. Després vaig anar a la UB a acabar les gestions.” Del caràcter, només el que cal saber: “Quan tinc por sóc malcarat, baralladís.” Hem de creure que sempre és malcarat i baralladís o bé la cosa només és un estat intermitent?
Li atorgaren el quaranta-quatrè Premi de Poesia Ausiàs March pel poemari Els joves i les vídues. A les llibreries podeu trobar Pluja de foc, el seu penúltim llibre de poemes que conté una postal amb un poema de Cèsar Alcàsser, il·lustrat per Xavier Rebassa, que el març de 2016 Edicions Terrícola publicà dins la col·lecció Llibres de l’Afrau. Segons els editors, el poeta «torna a mostrar-nos una poesia directa, sense subterfugis, elaborada, rica i de seducció implacable.» Entre 1998 i 2001 va treballar amb la companyia Mag Teatre en la posada en escena d’obres de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa i Ramon Llull, entre molts altres. Ha participat en dos projectes del Toti Soler: “Un home reparteix fulls clandestins”, espectacle poètic basat en l’obra de Joan Brossa; i “Deu catalans i un rus”, espectacle d’homenatge a Ovidi Montllor, amb la cantant i actriu Ester Formosa, que esdevingué CD. Podem també remarcar l’àlbum Anem de part, que inclou dotze cançons del poeta Jordi Guardans i que canta ell. Té un altre ego, Bartomeu Matagalhs. El seu país són els Països Catalans, és un poeta emprenyat, perquè figura a l’antologia Ningú no ens representa i fou declarat «sex symbol gai català»», com llegim en una pedra foguera. Per ell, Blai Bonet és gairebé un poeta d’altar i en sap un ou, o dos, perquè actualment està escrivint una biografia sobre la vida i l’obra del poeta, que es titula Mite i pols de Blai Bonet. També és un savi sobre Miquel Bauçà, «el seu gran heroi». De tota manera, ell és massa jove per imitar-lo, creiem. Férem una excepció. Carles Rebassa vingué el dimecres 8 de febrer de 2017 a presentar Eren ells, obra que fou mereixedora del Premi Pin i Soler de novel·la 2016 i que publicà immediatament Angle Editorial. Més endavant, el jurat del Premi Ciutat de Barcelona 2016 de literatura catalana decidí guardonar aquesta obra de l’escriptor mallorquí, «una novel·la ambiciosa i reeixida que parla del desig, la violència i les relacions de poder amb un llenguatge enlluernador».

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Jèssica Pujol Duran, poeta mataronina, vingué a presentar ‘ninó,’, poemari que ara fa res, el febrer de 2019, publicà, amb un epíleg de Felipe Cussen, l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli. «Llegeixo aquest llibre en avions ―llegim a l’epíleg―, sense connexió a internet i no puc comprovar el significat d’algunes paraules que no conec bé. Aquest sembla ser un llibre escrit des d’un ordinador amb moltes finestres obertes, des d’on salten diaris, fotografies, vídeos apocalíptics. M’imagino una mirada ennuegada per aquest excés; m’imagino les queixes convertides en aquests poemes. Falten paraules per a canviar el sistema, ens diu la Jèssica (…).»

reproduir  i baixar

Abans d’ahir, dimecres dia 13 de març de 2019, férem el dos-cents noranta-dosè programa, el vint-i-tresè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Jèssica Pujol Duran nasqué a Mataró el 2 de setembre de1982, però ara mateix viu a Santiago de Xile. Poeta, investigadora i traductora. Escriu i tradueix en català, anglès i castellà. Es doctorà en Literatura Comparada a la Universitat de Londres amb una tesi sobre la literatura experimental d’Italo Calvino i Julio Cortázar a París (1963-1973). Actualment fa un post-doctorat sobre poesia experimental llatinoamericana a l’Institut d’Estudis Avançats de la Universitat de Santiago de Xile amb una beca Fondecyt. Obra poètica seva i traduccions de poesia han aparegut en revistes d’abast internacional, com ara Tripwire, Sèrie alfa, Jacket2, Sibila, Chicago Review, Kokoro, Hi Zero, onedit, Poetaris, Vallejo&Co i Transtierros i més. Ha publicat tres plaquetes de poesia en anglès: Now Worry (Department, 2012), Every Bit of Light (Oystercatcher, 2012) i Mare (Carnaval Press, 2018); dos llibres en català publicats per El Pont del Petroli: el 2015 El país pintat, dins de la col·lecció La puça i el 2019 ninó, que presentarem i el 2016 el llibre bilingüe castellà-anglès Entrar es tan difícil salir (Veer Books) amb traduccions de William Rowe. Poesia seva també pot trobar-se a les antologies Wretched Strangers (Boiler House, 2018), The Dark Would: anthology of language art (Apple Pie, 2013) i Donzelles de l’any 2000 (Editorial Mediterrània, 2013), entre d’altres. Al Regne Unit dirigeix la revista de poesia llatinoamericana Alba Londres, subvencionada per l’Arts Council UK des del 2011.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

. Begoña Chorques Fuster, poeta de Xàtiva que viu a Madrid, vingué a presentar ‘Absència’, en català i acarada amb aquesta versió la castellana, que ara fa res, l’octubre de 2018, publicà Cículo Rojo amb il·lustracions de Luna Beller-Tadiar i pròleg d’Ignasi Riera i Gassiot. El poemari «sorgeix d’una mort a la família ―llegim al pròleg―; la mort de l’àvia estimada que remou (…) instants de tota una vida, de la que va ser nina i ara és una dona jove que s’enyora. (…) [hi] trobem tots els tons i totes les modulacions d’aquesta enyorança. La majoria, tendres, manyagues, agraïdes, amb grams de dolor, amb molta nostàlgia.»

reprododuir i baixar

Ahir, dimecres dia 6 de març de 2019, férem el dos-cents noranta-unè programa, el vint-i-dosè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre des de Ràdio SantVi.
Begoña Chorques Fuster s’autodefineix com a professora que escriu, un matís prou important. Nasqué a Xàtiva el 30 d’agost de 1974. Fa classe de Llengua i Literatura castellana a un institut públic de Madrid, on viu des del 1997. Va començar a escriure poesia al 1999 perquè va sentir la necessitat d’expressar la seua veu més genuïna en la nostra llengua. El gènere líric ha estat l’eina més adient que ha trobat per fer-ho. És per això que considera que escriu poesia de manera accidental.
Pel que fa a la seua formació acadèmica, és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de València i en Filologia Catalana i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. El 2016 l’editorial Neopàtria va publicar Olor de poma verda, el primer poemari. El que presentarem és el segon. Ha col·laborat al diari Levante EMV i ho fa a Ágora Alcorcón on publica articles d’opinió sobre política, temes socials i culturals. Ha publicat diversos relats curts a la premsa, diaris digitals i antologies com ‘I punt’, ‘La butaca’, ‘Obelisc’, ‘Un colom a l’ampit de la finestra’… Figura a l’antologia Amors sense casa. Poesia LGBTQ catalana, de la qual tingué cura Sebastià Portell i que publicà l’Editorial Angle l’octubre de 2018.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Josep Manel Vidal Juan, poeta valencià, vindrà a presentar ‘L’endemà de totes les fosques, poemes per a Cloe’, XXÈ Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, que amb un pròleg de Jordi Pàmies publicà ara fa res, el setembre de 2018, Pagès Edicions. L’autor hi «reviu ―a parer del prologuista─, en el record, una experiència amorosa que l’ha sotragat profundament —amb el contrapunt final de l’esperança.» Josep Manel Vidal ─conclou Jordi Pàmies─ «mostra la seva maduresa com a poeta —velat, suggeridor, intens.»

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 27 de febrer de 2019, férem el dos-cents norantè programa, el vint-i-unè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Josep Manel Vidal i Juan nasqué el 17 de febrer de1965 a Alcúdia de Crespins. És mestre i escriptor. Autor del blog filant prim, premiat el 2010 com a Millor blog de Literatura en català de les Comarques Centrals Valencianes. El 2011 publica el poemari El teu nom és un ésser viu, editat per Germania. El 2013 guanya el XVIIÈ premi de poesia Josep M. Ribelles de la Vila de Puçol, amb el poemari La fràgil arquitectura dels teus gestos, que publicà l’editorial Onada. El desembre de 2013 obtingué el premi Francesc Bru de poesia de Canals, per Tots els colors de la tardor. El maig de 2015 és guardonat amb l’Antoni Ferrer” de poesia, per l’associació Cultural La Garrofera de l’Alcúdia de Crespins, amb el treball El cor mineral de la margarida. El 2016 és premi Soler i Estruch de narrativa per La llum de les estrelles mortes, publicat per Edicions del Bullent. El 2017 guanya el Premi Festa d’Elx de poesia amb el llibre Aquelles solituds d’on veníem, publicat per Edicions Bromera.
Actualment col·labora suplement cultural del diari El Segre de Lleida.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari