Anna Martínez Deu és la poeta que hem convidat aquest cop. Sentim per ella una especial devoció, ja que el 1995, l’any que vam esdevenir secretari del jurat del Premi de Poesia Amadeu Oller, va ser-ne la guanyadora per un títol, ‘Sense escac i mat’, que ens evocà ‘El setè segell’ de Bergman, tot i que és un univers diferent. Maria Mercè Marçal, membre del jurat, va dir que es tractava d’un «llibre de matisos i subtilesa, que juga amb la intel·ligència en el tauler de les paraules i ens guanya la partida (…).» La poeta ha estat entrevistada per Pius Morera, creador i conductor del programa, i ha recitat deu poemes.

 

reproduir i baixar

Avui, dimecres dia 19 d’abril de 2017, hem fet el dos cents vint-i-dosè programa, el vint-i-quatrè de la sisena temporada. L’acabem d’emetre en directe, com sempre.
Anna Martínez Deu, la convidada, va néixer el 10 d’octubre de 1964 a Barcelona, on ha viscut pràcticament sempre. Es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1987. Abans d’acabar la carrera va començar a treballar com a professora dels Cursos de Català per a Adults de l’Hospitalet de Llobregat i, posteriorment, ja llicenciada, va entrar com a tècnica de planificació lingüística a la Direcció General de Política Lingüística. Des de fa onze anys fa de secretària de direcció a l’Escola IPSI de Barcelona. Va començar a escriure poesia de ben petita i, amb més o menys intensitat, mai no ha deixat de fer-ho. L’any 1995 obtingué el premi Amadeu Oller de Poesia, gràcies al qual va veure publicat Sense escac ni mat, el primer recull. Els anys que van venir immediatament després va escriure molt menys del que hauria volgut i d’una manera força irregular, ja que sobretot els va dedicar als fills, els tres poemes que més estima, segons l’autora. L’any 2013 li van atorgar el primer premi al Certamen de poesia Andreu Trias de l’Hospitalet de Llobregat pel poema Dir, i el 2015 rebé una menció especial de la modalitat de poesia al Concurs literari Narcís Lunes i Boloix de Sant Vicenç dels Horts per Muntanya màgica. Darrerament també ha escrit les lletres de la suite per a veus blanques i piano, amb música de J. Ll. Rigol, Lluernes en la nit, editada per Dinsic Publicacions Musicals el 2014, i la lletra de la cançó Blanca flor de neu, amb música del mateix compositor, estrenada el desembre de 2014. Figura en l’antologia Premi Amadeu Oller, 50 anys de poesia. Els quatre darrers cursos ha assistit als tallers de poesia de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, conduïts per Laura López Granell, Andreu Subirats, Francesc Parcerisas, Jordi Llavina i Miquel Desclot; i ha participat en recitals col·lectius al mateix Ateneu (juny 2013), al I Saló d’Escriptura de Barcelona (Sant Jordi 2015), a la llibreria Casa Usher (juny 2015 i juny 2016), a les Àgores Poètiques de Cadaqués (juliol 2016) i al VII Dia Mundial de la Poesia a Sant Vicenç de Montalt (març 2017). Té un bon feix de poemes inèdits al calaix, als quals li agradaria òbviament donar sortida.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La convidada, Ester Xargay i Melero, és una dona singular que sap seduir d’una manera o altra. Vingué a presentar ‘Infinitius’, un poemari que és una Ars poètica. A parer de Jordi Marrugat, el prologuista, arriba «al punt que esdevé una poesia sense cap ni peus, forassenyada, absurda.» Publicada per Lleonard Muntaner Editor, va acabar-se d’estampar a la Ciutat de Palma el 8 de març de 2017. «Res de només llegir. Res de només dir. Per això el llibre ha estat escrit en la dinàmica de la tensió entre raó i desraó, ordre i sorpresa.», conclou Vicenç Altaió, que tanca el llibre.

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 12 d’abril de 2017, férem el dos cents vint-i-dosè programa, el vint-i-quatrè de la sisena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Trobairitz catalana d’aquest temps que ens ha tocat viure. Ester Xargay és poeta, vídeo-artista i agitadora cultural. Nasqué el 12 d’abril de 1960. Té una obra inacabable, i l’experimentació, per ella, no té límits. Una poesia transgressora, provocadora, maleïda, s’ha dit, i volem creure-ho. Un dels cops que estigué a Sant Vicenç de Montalt ens sorprengué amb un “Salut, anarquia i ‘Aparador de poesia’ cada dia!”. Tot un personatge. Polièdrica, la podem veure al Viquipèdia, amb uns cascos, davant d’una càmera sobre un trípode. Llicenciada en Història de l’Art, carrera que no exerceix. Ens endossà per correu electrònic el següent: “Escriu poesia i textos en relació a l’expansió de l’art: interdisciplinarietat, actituds, procediments i dissolució dels gèneres.” Uf, farem com Carles Hac Mor. Tot i haver nascut a Sant Feliu de Guixols, es crià a França, d’on tornà als divuit. Li resta un cert regust francès. Ha publicat nombrosos poemaris i plaquetes. El més antic, Els àngels soterrats és del 1990. Tres anys després publica Les flaires del galliner, un poema desplegable sobre un collage d’en Pere Noguera. Aquest poema i Volts del temps, del 1997, seran inclosos en el llibre Trenca-sons. El 2000 publica el seu primer llibre Darrere les tanques, amb ‘dues’ pròlegs d’Annie Bats, un dels quals en vers, i dibuixos de Humberto Rivas & Andrés Hispano. Després ve Trenca-sons. Som al 2002, amb fotografies de Gemma Nogueroles, imatges digitals d’Eugenio Tisselli i collage de Pere Noguera. Ainalar i Ésssera ponent, ambdues del 2005”, i Salflorvatge, del 2006, amb dibuixos de Mariona Millà, seran reeditades a Aürt, un llibre extraordinari de 2009, any que també publica Eixida al sostre, amb imatges de Vicenç Viaplana. Ha escrit en col·laboració del poeta Carles Hac Mor Un pedrís de mil estones (1992), Epítom infranu o no (Ombres de poemes de Marcel Duchamp) (1997), Zooflèxia (el bestiari més veritable de tots” (2007), amb dibuixos de Mariona Millà, Fissura (2008), mig llibre d’un i mig llibre de l’altre, amb un vídeo de Nora Ancarola i imatges de Marga Ximenez. La col·laboració entre ambdós poetes s’estén al teatre i la novel·la. Carabassa a tot drap, o Amor lliure, ús i abús, es tracta d’una novel·la experimental del 2001, i Tirant lo Blanc la, o La perfecció és feixista, o La construcció del socialisme, una peça teatral del 2000. Hem d’afegir que ha escrit guions per a BTV, en col·laboració amb Bàrbara Raubert, Eugènia Balcells i Carles Hac Mor. No desmereix la faceta de traductora. Amb Carles Hac Mor ha traduït poesia de Gilbert Lascault, Pic Adrian i Raymond Queneau, els Pensaments de Blaise Pascal, La vida en comú d’Tzvetan Todorov. Ha reeixit també en el camp de la videocreació. Ha creat videopoemes no solament d’obra seva sinó d’altres, com el del carrer d’Aribau, dedicat a un poema d’Àngels Gregori, la poeta d’Oliva. Per acabar el seu perfil, esmentem que ha col·laborat en moltes revistes, com Reduccions, Barcelona Review i Núvol, i ha participat en infinits festivals de poesia: tots i més. No ens deixéssim que a Cravan vs Cravan, film d’Iñaki Lacuesta, s’interpreta a ella mateixa. El poeta Lluís Calvo i Ester Xargay signen L’Edat de pedra, un curtmetratge que s’estrenà no fa pas tant.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Txell Sota, poeta, cantautora, actriu i dobladora, aquests dies actua, amb les entrades exhaurides, a El Niu de Bambú, just al costat de l’Hospital de Sant Pau, per a presentar ‘No sembles tu’, el seu primer disc, que vam presentar ara fa res, l’1 de febrer de 2017, en aquest programa. Per aquest motiu i pel gest que va tenir dient dos sonets en la presentació que vam fer de ‘L’assassí va descalç per la ciutat’ a la llibreria Ona de Barcelona el Dia Mundial de la Poesia, li dedicàrem aquest programa, ara que ja tenim el disc físic, no el virtual com llavors.

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 5 d’abril de 2017, férem el dos cents vint-i-unè programa, el vint-i-tresè de la sisena temporada. L’emetérem en directe.

La vam conèixer quan estudiava a l’escola Isabel de Villena. Meritxell Sota i España, la convidada, nasqué a Barcelona el 16 de maig de 1972. Al barri de Sant Antoni, però ara viu cap al barri de Gràcia. Els seus avis eren pagesos i masovers a Andorra —la mare s’hi crià i, per això, ella es diu Meritxell i potser per això una de les seves més fortes passions és cultivar l’hort ecològic que té a la Cerdanya—. El caràcter servil dels avis la va acompanyar força temps fins que s’hi va revoltar. De petita va costar-li de jugar sola i poc va jugar a nines. S’asseia en una cadireta que la seva mare tenia dins de la seva cabina d’estètica i escoltava tots els secrets i xafardejos de les dones mentre les depilava. «M’ho passava pipa! —ens va dir en un Messenger— Era com ser en un consultori de la Francis.» Creu que és aquí on li va sorgir l’interès per la psicologia. Ha fet cursos de creixement personal, «així se’n diuen ara», per mirar d’entendre una mica les paradoxes de la condició humana. «Massa sovint —ens digué— tinc la sensació de no encaixar en cap etiqueta ni professió.» «Em costa d’encaixar —afegeix— en un món tan modern i superficial.» En aquest món accelerat, cal moure´s amb lentitud, i intenta fer-ho. És una dona inquieta i encara cerca o construeix la pròpia identitat. Per això, ens va comentar, «estic estudiant Filosofia a la Universitat de Barcelona.» En gaudeix molt. Ni descartes ni Hegel ni Marx. Els Grecs, sisplau, i, d’entre tots ells, Epicur. Li sap molt de greu no recordar el que aprèn. «Ser mare de dos fills i haver de treballar per sostenir la família, deu emplenar-me massa el disc dur», conclou. Encara que sigui un tòpic, quant més aprèn menys sap.
Ha cantat des que va acabar els estudis d’interpretació al Col·legi del Teatre. La seva trajectòria professional sempre ha estat lligada amb la veu. Estrenà al Festival de Tàrrega la comèdia grega Lisístrata d’Aristòfanes. Paral·lelament, començaren a cridar-la per a cantar caretes i pel·lícules i és així com s’introdueix en el món del doblatge. Treballa al Teatre Nacional en el musical Mals d’amor d’una Gata Francesa i, posteriorment, al musical Mamma Mia, i, més recentment, al musical Sister Act. Apareix en sèries de tv3 interpretant personatges capitulars. És autora del llibre Lectura en Veu Alta d’Enciclopèdia Catalana.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Jordi Valls és, juntament amb Lluís Calvo, , un dels “més preclars representants” de la poètica del Barcelonès Nord. Després que vingués fa ja un temps a presentar el mal, ara vingué a presentar ‘Guillem Tell’, el darrer poemari que fa res publicà AdiA Edicions. «(…) remet —constata l’autor—a una sublevació contra l’ordre establert, Santiago Salvador Franch, el responsable de l’atemptat al Liceu amb la bomba Orsini, contra la identificada classe social burgesa, just en el segon acte de l’òpera Guillem Tell, de Rossini, el William Burroughs alcoholitzat i drogat que es carrega la seva parella fent servir el seu cap de diana en un hotel de Mèxic. La desinhibició i el deliri del caos.» Heus ací les imatges del programa.

El dia 22 de febrer de 2017, férem el dos-cents dissetè programa, el dinovè de la sisena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Aquest vídeo ha estat possible gràcies a Carme Llobera Balasch, que gravà les imatges amb una videocàmera, gràcies a Pius Morera Prat, creador i conductor de l’espai radiofònic, que les edità, i gràcies a Gabriel Murga, que tingué cura del so.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Aparador de poesia. Eva Bassó i Pérez, poeta mataronina, tornà al programa, aquest cop en la faceta de músic i soprano. Podreu escoltar sis poemes seus que musicà, dos els cantà a capella en el programa i quatre més, enllaunats, que enregistrà Genís Mayola, professor i cantautor maresmenc, fa cosa d’un any i escaig.

reproduir i baixar

 

Abans d’ahir, dimecres dia 29 de març de 2017, férem el dos cents vintè programa, el vint-i-dosè de la sisena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Eva Bassó i Pérez, la convidada, no ha volgut donar-nos mai la data de naixement, però saber l’edat no és l’important. Tot i que aquest cop sabem que és, com nosaltres, crac ascendent àries. Però nasqué el set de juliol, en comptes del cinc. L’important és el que diu i com ho diu. El que sempre ha volgut és que coneguéssim les seves arrels. Els pares eren pagesos de les comarques gironines i, com que Mataró era una ciutat fabril pròspera, van emigrar-hi. Però també va voler que sabéssim que el seu segon cognom, encara que sembli estrany, és antic, ve del segle XIX. “A casa —ens digué en un missatge— es respirava un ambient d’interès per la cultura, la lectura i la música, i el que més admiro dels meus pares és l’educació i sensibilitat que tenien.” Van pertànyer a associacions culturals i entitats corals i van voler que els seus fills tinguessin una vida millor, és a dir, que tinguessin els estudis que ells no van poder tenir, perquè no haguessin de treballar com ells a la fàbrica. Va estudiar comerç, no batxillerat, com volia. De gran, amb una criatura, va completar els cursos de secundària i estudià només tres cursos de Filologia Hispànica, per raons familiars i econòmiques. Al primer curs de carrera va escriure el primer poema. Amb Pau Fleta Lázaro publicà el 2010 el llibre “Poemes a dues veus”, la primera part del qual és un poemari seu de 32 poemes distribuïts en cinc parts. El 2004 i el 2006 guanyà el primer premi dels Jocs Florals d’Òrrius. Ha estat una vida difícil, la seva. Però ara mateix és funcionària i treballa a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I segueix les petges dels pares cantant en una Coral de Mataró, de jove va estudiar cursos de piano, participant activament en una tertúlia literària que es fa a l’Associació de Veïns del barri de l’Havana i, de tard en tard, en el Cor Literari de Sant Pere de Ribes. Els anys 2008 i 2009 participà en la Nit de Poesia de Palautordera. Es declara independentista i admet que la seva obra poètica és enyorívola i musical i explica que per a tots els poemes té una melodia. Imita, segons ella, els sorolls de la vida i duria, si tingués un piano, tots els poemes al pentagrama. Després vingué “Els jardins perduts i el temps”, el segon poemari. Sortí del forn, com sol dir-se, el març de 2015, magníficament il·lustrat per Manel Morral, artista mataroní. Es tracta, segons Pau Fleta, l’autor del pròleg, d’un “repte amb si mateixa que l’autora necessitava construir i donar a conèixer en aquests moments.”

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El dia 21 de març de 2017, Dia Mundial de la Poesia, va presentar-se a la Llibreria Ona de Barcelona “L’assassí va descalç per la ciutat”, darrer poemari de Pius Morera i Prat, publicat el gener per Tèmenos Edicions. Aquí teniu les imatges Txell Sota, Núria Albesa, Queralt Morros i Ricard Mirabete en el moment de recitar poemes del llibre.

Aquest vídeo ha estat possible gràcies a Carme Llobera Balasch i Queralt Morros Baró, que gravaren respectivament les imatges i el so.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El dia 21 de març de 2017, Dia Mundial de la Poesia, Carles Rebassa presentà, a la llibreria Ona de Barcelona, “L’assassí va descalç per la ciutat”, darrer poemari de Pius Morera i Prat, publicat el gener per Tèmenos Edicions. Aquí teniu les imatges del moment.

Aquest vídeo ha estat possible gràcies a Carme Llobera Balasch i Queralt Morros Baró, que gravaren respectivament les imatges i el so.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari