https://www.ivoox.com/player_ej_68290703_6_1.html
Ahir, dimecres dia 7 de març de 2021, férem el tres-cents seixanta-tresè programa, el vint-i-sisè de la desena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Rosa Maria Arrazola i Díaz, la nostra convidada, nasqué el 26 de juliol de 1969 a Gràcia, pero té arrels a Ponts, a La Noguera i tant un com l’altre lloc «corren per dins meu i em són espais essencials», ens digué en un missatge. Li agradava escriure de ben petita, a l’escola començà amb els contes, fins que en recità els professors, alguna cosa li removia els dins, i així, amb dotze anys, escrigué els primers poemes. Es recorda d’aquell temps, asseguda a l’escriptori de casa, dient-se que volia ser poeta.
Estudià Filologia Hispànica a Barcelona i a Firenze i, després, passà uns anys a Alemanya, fet que li deixà petjades: es dedicà a la formació, a la lectura de poetes catalans, i a l’escriptura poètica; també s’endinsà «en la pintura, que sempre he entès com a complement plàstic de la meva obra. No serà fins a finals de la dècada del 2000 que començà a fer-se visible, presentant-se a concursos i deixant-se caure en algun que altre recital.
El 2012 obtingué el Premi de la Vinya i el Vi per En brut, el 2013 meresqué el Vila d’Argentona Esteve Albert de Poesia per Poma tocada i el 2014 obtingué el Miquel Àngel Riera, Ciutat de Manacor per Rai, que publicà el 2014 Món de llibres; el 2016 obtingué l’Estabanell Energia Òmnium Cultural del Vallès Oriental per Buit de març, que publicà el 2017 Viena Edicions, El Ventura Gassol de La Defensa Agrària de La Selva del Camp fou el 2017 per Una altra gramàtica i 2018 Premi Josep Fàbregas i Capell, Vila de Sallent per Era, que publicà Tèmenos el 2019 a la col·lecció Lai. A banda dels llibres esmentats i de Mare Batec, que presentarem, Paralelo Ediciones li publicà el 2013 Llibre dels Xiscles i Quòrum Llibres el 2016 Nero nas.
No entén la poesia sense dir-la: «crec en ella per compartir-la, hi ha les ganes de comunió amb l’altri…les estones d’empatia i generositat… » Per això sempre que pot la passeja amb espectacles de petit format acompanyada de músics, cantants i ballarins, com per exemple, la Clàudia Cabero, amb qui de fa tres anys comparteix Passarel·les. Un passeig per la seva música i la meva poesia. Justament, el 2019 van rebre el Premi Miquel Martí i Pol al Certamen Terra i Cultura, atorgat per Lluís Llach al millor poema musicat pel poema Dona-Dindi, que pot escoltar-se, entre d’altres, que també ha musicat la Clàudia, en aquest espectacle, i que es troben en un disc que porta per títol Aorta.
Aparador de poesia 