Jordi Llavina ha vingut a presentar ‘L’anell’, que ara fa res, el març de 2021, publicà Editorial Meteora, amb fotografies de Pau Esteve, un dibuix de Jaume Geli i un pròleg de Marc Galofré. «[El poema] és aproximadament ─hi llegim─ un dietari o una memòria d’uns dies a París del protagonista del poema amb l’amiga. Ens parla en primera persona a partir de converses i de passejos. Estem arran de vida i de les coses, de l’atzar que pot prendre la forma de la rodona necessitat. Els últims poemes […] parteixen d’aquí. I és des d’aquest caminar atent (…), que el llenguatge es fa dens entorn d’una imatge i qualla en un poema com a rúbrica o fa un pas més i esdevé poema independent. L’ús de la cançó […] vindria a subratllar aquesta fidelitat a l’experiència propera. Sense renunciar a aquest camí […], podem connectar amb els paisatges més diversos i amb reflexions que [van] al centre […]de la seva poesia.»

https://www.ivoox.com/player_ej_68608057_6_1.html

Avui, dimecres dia 14 de març de 2021, hem fet el tres-cents seixanta-quatrè programa, el vint-i-setè de la desena temporada. L’hem emès en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.

Jordi Llavina Murgadas, el nostre convidat, nasqué a Gelida el 19 de març de 1968. És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Escriptor, poeta, professor, crític d’art, periodista, crític literari i presentador de ràdio i televisió. Ha treballat en el món editorial, en l’ensenyament i, durant vint anys, ha exercit com a periodista cultural a Catalunya Ràdio, La Vanguardia, TV3, Sàpiens, El Punt Avui, El 3 de vuit… Presentà durant cinc anys i mig el programa de llibres diari Fum d’estampa, a l’extinta Catalunya Cultura. També va col·laborar al programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio a la secció dels Mails d’amor. L’any 2014 va ser comissari de l’Any Vinyoli per a commemorar el centenari del poeta. Cada dilluns publica un article d’opinió al diari Segre i també escriu crítica de llibres per a l’Ara. Actualment ensenya llengua i literatura catalanes a l’institut Milà i Fontanals, de Vilafranca del Penedès.

Es va donar a conèixer l’any 2001 en guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Nitrato de Chile, i és en la maduresa quan començà a crear obres de distints gèneres, com el poètic o el narratiu.

Quant a la poesia, el 2005 va merèixer el Ciutat de Palma Joan Alcover per La corda del gronxador, que publicaren el 2006 l’Editorial Moll i Edicions Proa. Constitueix el brillant debut de l’escriptor com a poeta. El 2007 obté el Premi Alfons el Magnànim per Diari d’un setembrista, que publicà tot seguit Edicions Bromera. Amb aquesta mateixa obra també obté, un any més tard el Premi Crítica Serra d’Or de poesia. Amb el tercer recull, El país del vent, obté el 2010 el premi Vila de Martorell de poesia; Lleonard Muntaner el 2011, any que obté el Vicent Andrés Estellés de poesia per Vetlla, que tot seguit, el 2012, publicà l’editorial 3 i 4. El 2013, amb aquesta obra, li atorgaren el Premi de la Crítica de la poesia catalana. Amb la mateixa editorial valenciana publicà el 2013 Contrada, un llibre de sonets, i el 2015 Matí de la mort. Finalment, a banda del llibre que presentarem, el 2017 l’editorial Meteora li publica Ermita, amb què obtingué la Lletra d’Or, i el 2020 Cossetània El magraner, amb què un any abans obté el Premi Maria Manent.

Cal remarcar també que el 2012 fou mereixedor del Premi Rafael Cornellà de retrat literari, que forma part del conjunt de Premis Recull, per L’home que encara fa servir barret.