Joaquim Cano Sais vingué al programa per a presentar ‘Tota flor sense cossiol’, que meresqué el 5È Premi de Poesia Francesc Garriga i que ara fa res, el desembre de 2020, coeditaren entre Cafè Central, LaBreu Edicions, Adia Edicions i Edicions del Buc amb la col·laboració de LiberisLiber. El jurat remarcà «que el llibre del poeta destaca (…) per la creació d’un relat polifònic que es basa en un ús paradoxal de les imatges, una precisió lingüística depurada i una exploració de la forma poètica que transita de les tankas japoneses als versos lliures autoficcionals.» El poemari ha permés a l’autor «dirigir la força de les paraules ─llegim en un text promocional─ cap a la destrucció de la realitat que el conforma. [L’autor] basteix el llibre a partir d’un ús (…) suggeridor d’imatges per dibuixar el trànsit del jo que qüestiona els fonaments de l’existència i les possibilitats del llenguatge i la creació.»

https://www.ivoox.com/player_ej_64596071_6_1.html

Ahir, dimecres dia 27 de gener de 2021, férem el tres-cents cinquanta-tresè programa, el dissetè de la desena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.

Joaquim Cano Sais, el convidat, nasqué a La Nucia, a la Marina Baixa, el 18 d’agost de 1995. «Reparteix les seves dèries ─confessa─ entre els estudis de Filologia Catalana i les formacions científica i musical.» «L’estudi de la literatura ─conclou─ li fa palès que és el resultat del paisatge en què viu.»  És graduat amb menció especial en Filologia Catalana i, després d’una formació científica que el va fer decantar-se, definitivament, per les lletres i una formació musical tocant la trompa, el seu pas per la Universitat d’Alacant suposa un xoc inelàstic que s’ho emporta tot per davant. L’estudi del llenguatge li resulta una eina fonamental sempre que prova d’esdevenir en el text; és l’ofici d’esmicolar-se. Apassionat per autors com Carmelina Sánchez-Cutillas, Palau i Fabre, Basilio Sánchez, Keuchkerian, Zygmunt Bauman, així com per l’escenari literari italià del segle XX i els estudis d’obres medievals. Ha recitat amb el grup Contracolp i publicat a les revistes Gargots: Revista literària i Capicua.  D’una banda, segons diu, s’ha nodrit del mètode que li han aportat els anys d’investigació lingüística a la Universitat d’Alacant i s’ha especialitzat en Educació Secundària Obligatòria i en Estudis Literaris. Aquest camí el mena a la seua ocupació actual, com a professor de llengua a un institut. D’una altra banda, tot aquest bagatge, sumat al gust per la lectura filosòfica, ha convergit en el buidatge de versos que ja no formen part d’un mateix i que, com una flor fora del cossiol, en viuen fora per un temps.