Carles Cervelló Espanyol tornà al programa per a presentar ‘La boira del dia’, un conjunt d’esplèndides proses poètiques que ara fa res, el setembre de 2020, publicà, amb un pròleg de Miquel-Lluís Muntané i un epíleg de Susanna González Turigas, l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli dins del col·lecció La puça. «[L’autor] ─llegim al pròleg─, docent, escriptor i editor– ens ofereix, en el seu nou lliurament poètic, un d’aquests mapes sentimentals. Proveït d’una àmplia cultura, literària i no, el poeta Cervelló fa ús d’una expressió ajustada i càlida, allunyada de l’afectació i de la grandiloqüència. A [l’obra] ha decidit servir-se del poema en prosa per traçar l’itinerari d’un temps viscut. Aquesta opció formal, (…), comparteix una àmplia intersecció amb la prosa poètica, però manté una identitat clarament diferenciada.»

https://www.ivoox.com/player_ej_64279950_4_1.html?c1=ff6600

Ahir, dimecres dia 20 de gener de 2021, férem el tres-cents cinquanta-dosè programa, el setzè de la desena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.

Doctor en filologia hispànica per la UNED, treballa com a professor de secundària a Barcelona. La germana tenia pressa i va sortir primer o, potser, va ser ell, el nostre convidat, Carles Cervelló Espanyol, que, gentilment, va deixar que sortís abans. Els bessons, ja se sap, són cosa estranya. Els àries no sabem com poden suportar de ser-ho. Va néixer el 12 de març de 1966 i estava predestinat. Quan tenia 14 anys, «sense que tingués la més mínima sospita que una cosa així pogués passar, vaig descobrir els llibres i m’hi vaig quedar atrapat fins ara.» Després vingué naturalment l’escriptura. Cadascú busca el triangle que li convé; ell, la família, els amics i els llibres. L’han fet millor persona, segons que sembla.

Ha publicat vuit (o nou) llibres de poesia en català, a banda del que presentarem, que són. Primer va ser Ànima metàl·lica, publicat per Neopàtria el juliol de 2015 a la col·lecció Opera prima.

Després fou Fragments de plenitud, publicat el 1997 per Amalgama, on trobem l’exaltació de l’art, que ens farà, segons el poeta, més humans. Ja més tard, el 2005, vindrà En veu alta, pel qual obtingué el Premi Alella a Maria Oleart. Fou publicada per La Comarcal Edicions l’abril de 2006, tal com es va anunciar al lliurament del premi, que tingué lloc a a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Haurem d’esperar el 2010, que obté a Sallent el Premi Josep Fàbregas i Capell per Les dones imaginàries. Tèmenos Edicions publica l’any següent el poemari. «Són imaginàries —comenta Ricard Mirabete— perquè són agents actius que configuren una personalitat, una potència humana, que creen un sentit vital, que imaginen i d’aquesta manera adquireixen una presència real dins la pell de tantes i tantes dones generadores de la seva essència.»  Un quart, Petites coses, que vingué a presentar al programa quan estava a punt de sortir amb il·lustracions de Carles Guitart. Es publicà el 2014.

Hi hem d’afegir Sentiment i paisatges, amb fotografies de Montserrat Bassas, publicat per Tèmenos el 1919. Coincidint amb una exposició de Josep Domènech, XIII, llibre de tirada curta publicat per Tèmenos també el 1919.

        Té una obra de teatre per a nens, en català, Bruixes, que publicà Amalgama el 2001 i una novel·la, en castellà, La era de la babosa, publicada el 2018 per Apeiron Edicions.