Abans d’ahir, dimecres, dia 29 d’abril de 2015, férem el cent setanta-vuitè programa, el vint-i-sisè de la cinquena temporada, el setzè d’enguany. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio Sant Vicenç de Montalt.
L’ambició primera de Marin Sorescu havia estat ser pintor, però esdevingué un enorme poeta. A més a més fou crític agut, dramaturg com el seu compatriota Ionesco, activista cultural. Tot i gaudir de reconeixement popular —arribà a omplir estadis—, fou un personatge incòmode per al règim comunista, que el controlà a través de la fèrria censura. El seu llibre Poemes censurats es va poder publicar acabada la dictadura. Nasqué el 29 de febrer de 1936 a Bulzeşti, a la província de Dolj, al sud-oest de Romania. Molt malalt d’hepatitis i siarrosi, morí a la capital el 8 de desembre de 1996. A l’entorn de 1960, després de llicenciar-se en filologia, s’establí a Budapest, la capital i va casar-se. A la primeria dels anys 1960, en acabar els estudis de filologia a la universitat de Iaşi, s’establí a Bucarest i va casar-se. Va treballar en un càrrec important als estudis de dibuixos animats Animafilm i de cap de redacció de revistes literàries com Ramuri (1978-1991) i Literatorul (1991). Proper al teatre de Ionesco, es val de situacions absurdes i paradoxals per abocar amb ironia la seva crítica a la societat i a les circumstàncies que li tocà viure. És interessant la seva poètica: «Primer escric el poema, en preparo diversos esborranys, llanço amb ferotgia les variants damunt el meu cap i en redacto només una en paper. Deixo allò que he escrit damunt el paper durant algun temps per tornar a descobrir la poesia en un altre paper, i per descobrir, com per atzar, aquesta poesia. Si, en llegir de bell nou el poema, aquest m’emociona, aleshores el dono al món com si fos una almoina.» Xavier Montoliu Pauli i Corina Oproae, els convidats han traduït noranta-nou poemes al català. Pertanyen als llibres més importants. Poemes, publicat el 1965, La mort del rellotge, publicat l’any següent, La joventut de Don Quixot, aparegut el 1968, Tossiu, publicat el 1970, Ànima, bona per tot, publicat dos anys després, D’aquesta manera, publicat el 1973, i, per últim, El pont, publicat l’any de la seva mort.
Xavier Montoliu i Pauli, un dels convidats, nasqué a Badalona el 1968 i continua vivint-hi. Llicenciat en Filologia Catalana, fou lector de català, entre el 1992 i el 1996 a la Universitat de Bucarest i entre 1996 i 1997 a la Universitat de Toulouse-Le Mirail. Ha treballat com a gestor cultural i llibreter al Centre Cultural Blanquerna de Madrid i des de fa més de deu anys és tècnic de la Institució de les Lletres Catalanes. Ha col•laborat amb l’editorial Meronia de Bucarest en el projecte de traducció de literatura catalana al romanès. Ha traduït, a més a més del poemes de Sorescu, poesies de Virgil Mazilescu, Ileana Mălăncioiu, i Ioan. Es Pop, a Reduccions (2009), d’Aurel Pantea, Ion Cristofor, Letiţia Ilea i Oana Cătălina Ninu (Dels Càrpats a la Serra d’Alcoi, 2011), de Mircea Cărtărescu (Nit del Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2014), de Ioan Es. Pop (Nit del Festival de la Mediterrània de Palma, 2015) i també Paul Celan y Rumanía: la adolescencia de un adiós de Petre Solomon, publicat el 2010, Sobre pérdidas y ganancias. Antología de poesía de Letiţia Ilea, publicat l’any passat. Per Sant Jordi s’ha publicat el llibre d’assaig (e-book) La cinquena impossibilitat. Judaisme i escriptura, de Norman Manea.
Corina Opproae, l’altre convidada, nasqué el 1973 a Făgăraş, población situada a la regió de Transilvània, a Romania. És llicencià en filologia anglesa i hispànica per la Universitat Babeş-Bolyai de Cluj-Napoca. Cursà un Màster sobre Estudis Literaris Americans a la mateixa universitat, on va desenvolupar també part de la seva activitat docent en acabar la carrera. Fa 17 anys que viu a Barcelona, on cursà estudis de doctorat en Traducción i Adquisició de Llengües estrangeres a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment dóna classes en un Institut d’Ensenyament Secundari, alhora que tradueix i escriu poesia. A Romania va publicar poemes en les revistes literàries més importants a Transilvània, com ara Tribuna i Echinox. A més a més dels poemes de Marin Sorescu, ha traduït al català La Meva Pàtria, un llibre de poemes de la poeta romanesa Ana Blandiana que sortirà a la tardor.
Aparador de poesia 