Vam convidar Aina Torres i Rexach perquè presentés “Dos hiverns i un incendi”, poemari amb què guanyà el 2013 el Premi de Poesia Martí Dot i que l’octubre del 2014 publicà Viena Edicions. “És plena de lectures, té bon gust”, constata David Castillo, periodista i poeta com ella i membre del jurat.

uvs150205-003

 

uvs150205-005

 

uvs150205-001

http://www.ivoox.com/aparador-poesia-4-febrer-del-2015_md_4041999_wp_1.mp3″

baixar

Ahir, dimecres dia 4 de febrer de 2015, férem el cent seixanta-setè programa, el quinzè de la cinquena temporada, el cinquè d’enguany. L’emetérem en directe, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt.
Des de l’octubre del 2014 que no havíem convidat cap dona, ostres!, i ens feia estrany. Hem convidat Aina Torres i Rexach perquè presenti la seva opera prima. Segons una nota de Viena Edicions, “(…) Dos hiverns i un incendi, és un poemari breu però d’una gran intensitat. La seva és una poesia profunda, elaborada amb imatges suggeridores i escrita amb un llenguatge ric i ben treballat, com si es tractés d’una obra de maduresa.” Aquesta és la percepció de Teresa Guilleumes, l’editora, però no és la de l’autora: “L’he escrit com un impuls. Al tren, al metro, mentre cuinava… Els poemes em sortien en menys de tres minuts. No he reescrit quasi res.” Jove poeta barcelonina àries que va néixer en un doble vuitanta-quatre, segons ens digué en un missatge, llevant-li el dinou, és clar. El dia 8 d’abril de 1984. Des d’aquell dia que escriu, “com sempre acostuma a passar”, aclareix. De petita els pares li van fer escoltar Ovidi, Viatge a Ítaca de Lluís Llach i Qualsevol nit pot sortir el sol, del Sisa. “Encara crec que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú i, per suposat, que qualsevol nit pot sortir el sol”, va dir-nos ahir. Estudià a l’escola Ítaca, situada a Les Corts, una escola pública i progre. Hi anava des de Sants, on vivia. Es llicencià en periodisme, perquè es pensà que hi aprendria a escriure, cosa que no, li van dir, i actualment estudia Gestió Cultural. Se n’anà a viure a Vilafranca del Penedès, on ha estat quatre anys, fins que l’1 de maig tornà, no sabem si portant una bandera vermella. La vam conèixer exercint l’ofici, en una roda de premsa amb quatre gats i mig. Ha treballat a TV3, VilaWeb i Edicions 62. Ha col•laborat en diverses publicacions com Núvol, La Directa, El Triangle i L’Accent. Figura en dues antologies recents. D’una banda Màtria, noves veus poètiques dels Països Catalans, publicada el 2013 per Germania i d’una altra Ser la nosa, publicada pel col•lectiu Inversos. Llegeix molt. Els llibres, ara només poesia, els devora. Qualsevol dia l’engarjolaran, perquè saqueja biblioteques. I no us càpiga cap mena de dubte, segueix fent poemes —ens ho confessà.

Advertisements

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s