Irene Solà Sàez, joveníssima poeta mallenca que guanyà el 2012 el Premi Amadeu Oller de Poesia per Bèstia, respongué les preguntes de Pius Morera, conductor del programa, i recità sis poemes d’aquest poemari i cinc d’inèdits. “Els poemes tenen, a llarg termini, la intenció de formar part d’un poemari (…).” Ricard Mirabete posà de relleu, en una recensió, que la seva veu poètica “és punyent, concisa, esmolada en el traç del vers i lúcida en la introspecció emocional i reflexiva que possibilita l’establiment dels pensaments propis en poema.”

uvs140626-004

 

uvs140626-001

http://www.ivoox.com/aparador-poesia-25-juny-del-2014_md_3258616_1.mp3″     baixar

Ahir, dia 25 de juliol del 2014, férem el cent cinquanta-unè programa, el quarantè de la quarta temporada, el vint-i-sisè d’aquest any. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio Sant Vicenç de Montalt.
Irene Solà Sàez aparegué per primer cop al món a una masia de la vila de Malla el 1990. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i Listaháskóli Ísland. Viu actualment entre aquest poblet i Brighton, municipi localitzat a la costa sud d’Anglaterra, molt a prop de la Universitat de Sussex, on estudia un Màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual. Es mou fonamentalment entre tres móns artístics, el literari, el teatral i el plàstic. Potser més. La inquietud literària la dugué a ser precoçment premiada. El 2004, per L’Ahir es diu Júlia, i el demà també obtingué un accèssit al XXVIè Premi Antoni Bofarull de narrativa, i el 2010 va merèixer per Boca vermella i desagraïda un accèssit al XXIè Premi Miquel Martí Pol de Poesia. Ara, el seu èxit més rotund fou el 2012, quan obtingué per Bèstia el Premi Amadeu Oller de Poesia. Es tracta d’un poemari que conté imatges brillants. En parlàrem amb la poeta.
Ha format part del projecte poètico-musical Pell i paraula del grup Vicus, a partir de poemes del poeta oristanenc Josep Riera. És membre des del 2005 de la Companyia de Teatre La Palangana, el 2011 fou l’actriu protagonista de Roberto Zucco de Bernard Mariè Koltés, el 2012 co-directora de El coronel ocell de Hristo Boitxev i el 2013 escenògrafa de El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare.
Fou cofundadora de Vols Russos, fanzine de creació contemporània i ha participat en diferents projectes col•laboratius, el darrer dels quals és el dut a terme amb Toni Sadurní i que ha estat mereixedor de la Beca Ciutat de Vic a la Creació Artística. Ha exposat en diverses exposicions col•lectives, algunes de caràcter itinerant per mig món.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s