-
Entrades recents
- Míriam Cano tornà al programa per a presentar ´Vermell de Rússia’, que ara fa res, l’abril de 2020, LaBreu edicions publicà dins de la seva emblemàtica col·lecció Alabatre. « [Al llibre] la veu de [l’autora] ─llegim en un escrit promocional─ troba la mesura expressiva d’un món conceptual que es manifesta a través de l’ombra i l’emoció fent un pas més cap un simbolisme personal que configura un univers literari singular construït a partir d’una experiència de la por i del dolor que la paraula poètica torna sublim. [Es tracta] d’un color de pintallavis. El mateix que a l’autora li va servir com a pintura de guerra mentre escrivia la trentena de poemes (…). Al seu tercer poemari, [l’autora] explora les contradiccions i la necessitat de coratge, temes recurrents (…), que en aquest nou volum adquireixen un significat més madurat, com en una escala de cargol: sempre sobre el mateix eix, però un parell de pisos més amunt.»
- Antoni Clapés i Flaqué tornà al programa per a presentar ‘Clars, aquest matí, són els teus records (obra reunida, 1989-2009)’,que ara fa res, el setembre de 2020, publicà dins de la seva emblemàtica col·lecció Alabatre LaBreu edicions amb un epíleg de Víctor Sunyol. «Escriure contra la mort perquè escriure és desaparèixer ─hi llegim─, restar en el món, en el text, en un mateix. Fondre’s amb el tot. Mirada: aquell jo que ens fa altre: el mot. Ser l’altre, el que s’és; ser pel lloc, pel mot, per allò que crea el verb. Pel poema. Tots els mots en el mot. Tots els llocs en el lloc. Totes les llums en la llum. Anar cap al no-res en l’escriptura, habitar el no-res, el tot. Ser-hi, que és ser-ne.»
- Maria Victoria Secall serà al programa per a presentar ‘El dia que va néixer Orlando’, que ara no fa gaire, el març de 2018, publicà Finis Africae, amb uns esplèndids dibuixos d’Horacio Sapere i un pròleg d’Àngels Cardona Palmer. «La paraula poètica ─llegim en un escrit promocional─ defuig la tirania del significat únic, permet el naixement d’associacions no previstes, de realitats noves i alliberadores. El dia que va néixer Orlando de Maria Victòria Secall fa aquest camí. Recull la torxa de la novel·la de Virginia Woolf, Orlando, i ens obre portes interiors i forrellats externs, ens convoca a esdevenir qui volem ser, a trobar la part masculina que la dona porta dintre, a acceptar la part femenina que l’home sol ignorar. A la recerca de relacions alliberadores cap a una abolició dels límits i els significats patriarcals i temporals; assolir una millor visió interior, denunciar injustícies i indignar-se. Un poemari amb uns versos essencials, allà on no res hi sobra però tampoc no res hi manca»
- Jordi Tena i Galindo fou al programa per a presentar ‘Últim record de l’Arcàdia’, que ara fa res, el gener de 2020, publicaren l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli dins de la col·lecció Pont del Petroli Poesia. «[L’autor ─llegim en un escrit promocional─ ens mostra (…) magnífics instants poètics. Potser un adéu als fugaços temps de felicitat com el poeta ens anuncia en un dels primers poemes (…): Vull saber / si això és felicitat (…) De mica en mica anem assistint al profund viatge vital de l’Espècie. ‘Vida publica, vida privada, vida secreta. Palpitants relacions entres cossos i ànimes. I la memòria, creant evocacions aferrades a la pell. L’itinerari per aquest [llibre] ens deixa un pòsit de trobada constant al fons dels passos, dels més obscurs als més lluminosos, a voltes amb clars brins de mots esperançats.»
- Joaquim Cano Sais vingué al programa per a presentar ‘Tota flor sense cossiol’, que meresqué el 5È Premi de Poesia Francesc Garriga i que ara fa res, el desembre de 2020, coeditaren entre Cafè Central, LaBreu Edicions, Adia Edicions i Edicions del Buc amb la col·laboració de LiberisLiber. El jurat remarcà «que el llibre del poeta destaca (…) per la creació d’un relat polifònic que es basa en un ús paradoxal de les imatges, una precisió lingüística depurada i una exploració de la forma poètica que transita de les tankas japoneses als versos lliures autoficcionals.» El poemari ha permés a l’autor «dirigir la força de les paraules ─llegim en un text promocional─ cap a la destrucció de la realitat que el conforma. [L’autor] basteix el llibre a partir d’un ús (…) suggeridor d’imatges per dibuixar el trànsit del jo que qüestiona els fonaments de l’existència i les possibilitats del llenguatge i la creació.»
Blogroll
- Última ronda
- Bloc d'encenalls
- Discuss
- Els Tres Turons literari
- Get Inspired
- Get Polling
- Get Support
- Grifoll Museum
- La núvia d'Europa
- La riera del gorg literari
- Learn WordPress.com
- Les ciutats ocasionals
- Montalt literari
- Núvol
- Pius Morera i Prat, blog de poesia
- Poètica crapulística
- Poemes i relats contra la ira dels homes
- Web Personal de Pius Morera Prat
- WordPress Planet
- WordPress.com News
Enllaços
Arxius
- febrer 2021
- gener 2021
- Desembre 2020
- Novembre 2020
- Octubre 2020
- Setembre 2020
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Juny 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Juliol 2018
- Juny 2018
- Mai 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- gener 2016
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
- Mai 2013
- Abril 2013
- Març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- Juny 2012
- Mai 2012
- Abril 2012
- Març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- Desembre 2011
- Novembre 2011
- Octubre 2011
- Setembre 2011
- Juliol 2011
- Juny 2011
- Mai 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- Desembre 2010
Categories
Meta
Arxiu diari: febrer 11, 2021
Maria Victoria Secall serà al programa per a presentar ‘El dia que va néixer Orlando’, que ara no fa gaire, el març de 2018, publicà Finis Africae, amb uns esplèndids dibuixos d’Horacio Sapere i un pròleg d’Àngels Cardona Palmer. «La paraula poètica ─llegim en un escrit promocional─ defuig la tirania del significat únic, permet el naixement d’associacions no previstes, de realitats noves i alliberadores. El dia que va néixer Orlando de Maria Victòria Secall fa aquest camí. Recull la torxa de la novel·la de Virginia Woolf, Orlando, i ens obre portes interiors i forrellats externs, ens convoca a esdevenir qui volem ser, a trobar la part masculina que la dona porta dintre, a acceptar la part femenina que l’home sol ignorar. A la recerca de relacions alliberadores cap a una abolició dels límits i els significats patriarcals i temporals; assolir una millor visió interior, denunciar injustícies i indignar-se. Un poemari amb uns versos essencials, allà on no res hi sobra però tampoc no res hi manca»
https://www.ivoox.com/player_ej_65324244_6_1.html Ahir, dimecres dia 10 de febrer de 2021, férem el tres-cents cinquanta-cinquè programa, el dinovè de la desena temporada. L’emetérem des de Ràdio SantVi. Maria Victòria Secall, la convidada, nasqué el 28 de desembre de 1948 a Barcelona. Maria … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
