David Madueño i Sentís tornà al programa, aquest cop per a presentar ‘Cua de foc’, que ara fa res, el juliol de 2020, publicà Papers de Versàlia amb fotografies de Zita Vehil, «un projecte paral·lel i complementari a l’amor mutu que compartim», aclareix el poeta. « Entre els elements que caracteritzen la poètica de Madueño ─comenta Victor Mañosa, matemàtic i poeta─, que trobem ja als seus primers poemaris i que retrobarem evolucionats [al llibre], en destacaria el to reflexiu, dubto si emprar terme filosòfic per evitar evocar els grans sistemes de pensament que, un cop constituïts, esdevenen sobrehumans i, per tant, inhumans. Res de sistemes, a la poètica [del poeta] el pensament és de mida humana, rigorosament humana: en ella, es pretén deixar constància de la desempara en la que vivim, però també del constant afany de la vida per obrir-se pas: la de Madueño és una poètica de la resiliència, de la resistència íntima, de la reconstrucció, de la callada fermesa.»

https://www.ivoox.com/player_ej_63611323_4_1.html?c1=ff6600

Ahir, dia de Reis, férem el tres-cents cinquantè programa, el catorzè de la desena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.

El nostre convidat, David Madueño i Sentís nasqué el 22 de juny de 1976 a Sabadell. Llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Essencialment poeta. N’escriu, de poesia, i ho compagina amb la docència, la correcció de textos i la crítica literària. Ha publicat diversos articles al suplement cultural del diari El Punt Avui+, la revista de literària Caràcters de la Universitat de València i col·labora en el consell de redacció de la revista Quadern de les idees, les arts i les lletres, on hi escriu habitualment critica literària i poètica. Cinèfil empedreït, escrigué a lletrA un assaig on analitzà les adaptacions cinematogràfiques catalanes al llarg de la història, de diverses obres literàries. Es mostra molt actiu difonent poesia a través de diversos recitals i col·labora en el cicle Vespres de versos i vi que té lloc a l’Alliance Française de Sabadell.

El llibre que presentarem és el cinquè llibre de poesia. Desvetlla de mots és feina obscura, amb què guanyà la 17A edició del premi Salvador Estrem i Fa de Falset i que fou publicada el 2008 per Edicions del llunÀtic. Poesia per a carnívors, que també publicà, el 2012, Edicions del llunÀtic. Els murs incerts, editat per Tèmenos el 2015 i Osques, també editat per Tèmenos el 2017. En el pròleg, Manuel Costa Fernández, filòsof i gestor cultural, explica que « (…) Osques és un llibre de vida. (…) prova, en trenta-dos poemes, de resumir la seva visió sobre l’existència. El poeta s’ha fet gran i el que ha anat descobrint sobre aquesta estranya trajectòria que va del naixement a la mort —i que no té cap explicació plausible— no li agrada gaire. Això no vol dir que caigui en el pessimisme. La troba feixuga, però també estimulant.» Ha estat mereixedor el 2008 del Premi de poesia del Certamen Literari Foment Martinenc i el 2011 del Premi La Mar de Lletres per Poemes de mar. Guanyà també el 2013 el Vila de Martorell al millor blog en català, llunÀtic.

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s