Maria Dolors Coll Magrí, poeta d’Almenar establerta a Sant Cugat, ha vingut a presentar ‘Mals pensaments i altres animals de companyia’, que ara fa res, el setembre de 2020, publicà esplèndidament Tanit, l’editorial catalana de Joan de la Vega, amb fotografies d’Antonio Galeote. «Poemes que tensen la llengua a base de jocs fònics i gràfics ―llegim en un text promocional―, humor surrealista dut al límit de l’exigència… Aquesta mateixa tensió és la que vol transmetre al lector aquest grapat de mals pensaments poètics. Tanmateix, més enllà de la bretolada, cada poema té un tou de saviesa que ens haurem de guanyar a pols, una saviesa transfigurada en tota mena d’animals, com si fos una faula. I això que tots neixen dels pitjors dels nostres defectes: l’enveja, el narcisisme, l’egoisme, l’odi… [L’autora] no és gens complaent, però confia en la intel·ligència i la intuïció per dur-nos a la cleda.»

https://www.ivoox.com/player_ej_58667614_4_1.html?c1=ff6600

, dimecres dia 28 d’octubre de 2020, hem fet el tres-cents quaranta-quatrè programa, el vuitè de la desena temporada. L’hem emès en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Maria Dolors Coll Magrí, la convidada, tot i que nasqué a Almenar el 10 d’agost de1960, resideix a Sant Cugat del Vallès. Laboralment, es diu a la solapa de la coberta, ha conreat les pes de poeta, pagesa i professora. Va viure fins a la vintena enmig de l’horta d’Almenar, i a tocar del riu Noguera Ribagorçana. Camps de fruiters, sobretot. Després hi ha anat tornant sempre. Als 18 anys juntament amb sa bessona i una amiga van arribar a Perpinyà en autoestop. Des de llavors que no ha parat de voltar-la. Des de l’any 1982 fins a la jubilació ha sigut professora d’institut. Abans i entremig o mentrestant ha realitzat tasques agrícoles i ramaderes a la masia familiar. L’any 1988 va treballar com a cambrera a Londres. I de1989 a 1992 fou lectora de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan (Polònia), on tingué ocasió de llegir i traduir poesia del segle XX polonesa, en col·laboració amb Barbara Stawiska.
Pels volts de l’any 1977 amb uns veïns d’Almenar va engrescar-se a tirar endavant la revista local i periòdica La barana del fossar. L’any 1978, a la Facultat de Lleida integrava la colla d’amics que va publicar la revista literària La Higiènica. Autora del blog Col·lectiu VersArtil (2012-2014) i de l’audiovisual poètic La bava del caragol (2015), basat en el llibre En sordina.
Pagès Editors publicà el 2000 Rés a mida i el 2003 Niu en blanc, que integren amb En sordina, publicat el 2015 per Editorial Meteora, la trilogia Terrestrès. Godall Edicions el 2014 publicà Rostoll i el 2017 Corpuscles. Pagès Editors els 2019 publica El còdol i els seus cercles, amb què obtingué el 34È Premi de Poesia Miquel Martí i Pol. Dona de moltes finals. Fou finalista dos cops del premi Rosa Leveroni amb els poemari Però Venus no ho sap (1988) i El còdol i els seus cercles, el López Picó amb Corpuscles i el 2001 el Marià Manent amb una versió de Mals pensaments i altres animals de companyia, que és el llibre que presentarem. «Tot i que no és el mateix ―aclareix l’autora―, bàsicament amb la mateixa substància àcida i igual ritme. En són fora alguns poemes i n’hi ha d’afegits.»
Des del punt de vista de la crítica literària ―es diu a la Viquipèdia― se li ha trobat consonància amb el poeta francès René Char, que fou un dels signants el 1930 del Segon Manifest Surrealista.