https://www.ivoox.com/player_ej_51972388_4_1.html?c1=ff6600
reproduir i baixar
Ahir, dimecres 10 de juny, férem el tres-cents trentè programa, el vint-i-quatrè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
S’autodefineix així: «escric per filtrar l’aigua del pou, recito pel gaudi de concelebrar la poesia i canto pel plaer de la vibració.»
Odile Arqué, la convidada, és llicenciada en Filologia Catalana i, per entendre el batec subterrani d’altres llengües, tradueix. Té una gran almosta plena de traduccions. I a l’ensems ha estat traduïda al castellà, l’anglès i el francès. Nasqué a Badalona el 29 de març de 1960, a les 20:25 del vespre, precisa en un missatge. No sap d’on li ve peixos; és clar, és àries.
Fins ara té publicats Expiatòria, editat el 1984 per l’editorial Albert Ferrer, amb set gravats de Jaume Ribas i pròleg d’Albert Ràfols Casamada; Epístola en Sol M, amb què guanyà el 1984 el Premi Antoni Isern i que publicà el 1986 Col·lecció de La gent del Llamp amb il·lustracions d’Anton Roca, La vida en punt, publicat el 2012 per l’Associació de Poesia Pont del Petroli dins la col·lecció La puça. Ha estat inclosa en reculls poètics: PRICE i cia… , publicat el 2011 per Pont del Petroli, Taller BDN 10 anys d’escultura, publicat el 2015 per taller BDN, Lents velers etimològics. Poetes catalans i quebequesos, publicat el 2015 per Cafè Central.
També ha escrit relats, que han estat inclosos a Punt i seguit, publicat el 1991 per La Gent del Llamp, Badalona, Badalones, publicat el 2004 per Proa, La mirada del Po, publicat per Nit Literària també el 2004 i Poemes amatoris baetulans. Els textos de la Domus Alba, que publicà el 2011 Pont del Petroli.
S’ha guanyat les garrofes amb la traducció i correcció de guions cinematogràfics, traduint i adaptant per al cant llibrets d’òperes infantils (El petit escura xemeneies, Ahmal i els visitants de la nit i fent de lletrista. Ara també ensenya a dir, «i m’agrada ―confessa ».
D’entre els espectacles literaris en què ha treballat, posa de relleu: Això, Lerma, no és una pel·lícula, de producció pròpia i amb Toni Saigi Chupi al piano (2009); del 2014 al 2017, la participació en l’espectacle poètic Com elles. Antologia de poetes occidentals del s. XX. Des del 2016, Una paraula grega, en què reto homenatge a Jaume Vidal Alcover, amb música original d’Eduard Iniesta i execució de Chiara Giani a la guitarra. Des del 2018 No crec en tu, composició textual de Víctor Sunyol sobre el Cant Espiritual de Palau i Fabre amb els ressons dels cants d’Ausiàs March i Joan Maragall, al costat de Josep Maria Balanyà al piano.
