Aparador de poesia. Tinguérem en el cub de la peixera de la ràdio August Bover i Font, un home, segons Pi de Cabanyes, «formal i aplicat, elegantment britanitzant de maneres i de tracte(…)» que vingué per a presentar ‘Tornaveu’, el tercer volum de la trilogia oulipiana, que Arola Editors publicà l’octubre de 2018 amb dibuixos de Pere Capellà Simó, com en els anteriors, i un pròleg de Vicent Pitarch i Almela. «Salta a la vista ―hi llegim― que en les traves que s’autoimposa l’autor (…), l’experimentació sobre els ingredients fònics del llenguatge l’atreu més que no la cerca de malabarismes conceptuals, dins un tractament del signe lingüístic en el qual la funció referencial eclipsa tot sovint la funció emotiva.»

https://www.ivoox.com/player_ej_48878676_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Abans d’ahir, dimecres 12 de març de 2020, farem el tres-cents vint-i-setè programa, el vint-i-dosè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
August Bover i Font va néixer el 27 d’octubre de 1949 a Barcelona. Quan era adolescent començà a escriure lletres de cançons i a posar-hi música i a viatjar a Eivissa i Formentera, llavors paradís de hippies. Ha estat afortunat, segons ell, d’haver pogut «gaudir del blau mediterrani des de la casa dels pares, a la meva Barcelona natal, quan la construcció d’edificis més alts encara no en tapaven la vista des del peu del Putget.» Just abans que morís Franco, estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on el 1984 es doctorà en Filologia Romànica. Si no anem errats durant un any fou assistent de recerca a la Universitat de Saskatchewan ―«però fins i tot allí, les nombroses gavines que remuntaven el curs del riu em recordaven que, molt lluny, les ones prosseguien la seva eterna dansa»― i un any més fou investigador a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on va «poder gaudir de la visió de les aigües de l’oceà Pacífic». Inicià la docència al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, d’on ara és catedràtic emèrit. També ha estat professor visitant a les universitats de Perpinyà i de Càller, a Sardenya. Durant quatre cursos, de 1988 a 2002, fou secretari tècnic de la Comissió de Lectorats de Català a les universitats de l’estranger i, des de1995 a 2009, codirector de la Catalan Review. Vicepresident de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Cal destacar l’impuls que ha donat a la catalanística internacional.
Especialista en literatura catalana de l’Època Moderna, la literatura de l’illa de Sardenya i l’obra del poeta Josep Sebastià Pons. Autor de les antologies de la poesia de Pere Serafí i del poeta nord-català i altres obres, entre les quals remarquem el Manual de catalanística i El diccionari dels gentilicis catalans.
Com a poeta, ja té un gruix d’obra publicada. El 1999 Documenta Balear publicà el seu primer llibre En pèlag d’amor, on aplegà poemes escrits durant quinze anys i on reflexiona sobre el paisatge i la cultura de les Balears i on sobresurten els vincles de l’autor amb els homes i dones d’aquelles terres. El 2001 Arola Editors publicà L’hivern sota el Cadí, un conjunt de tankas il·lustrades amb aiguades per Salvador Alibau. El llibre, on evoca l’Alt Urgell i les contalles que, de petit, sentia explicar al seu avi matern, va precedit de pròlegs de Joan Alegret i José Corredor-Matheos i conté també la traducció espanyola, de l’autor; l’anglesa, de Mary Ann Newman i la japonesa, d’Izumi Kando. El 2006 Papers de Terremar publicà Mojave, que remet al desert californià, on es reivindiquen els pobles indis. Escrit en haikus i també amb aiguades de Salvador Alibau, conté les traduccions anglesa de Mary Ann Newman i francesa de Denise Boyer. Arola Editors publicà el 2008 Terres de llicorella, tot tancant el cicle, un altre cop en tankes i ara amb fotografies en blanc i negre de Toni Vidal, i Imatges del Priorat, on reflexiona sobre el Priorat dels avantpassats paterns. Una mica abans publica Antologia poetica (Càller, Sardenya: Arxiu de Tradicions), amb traducció a l’italià de Joan Armangué i pròleg de Neria De Giovanni, que conté alguns poemes encara inèdits als Països Catalans. Altre cop Arola Editors publica el 2011 Cloc!, amb un pròleg de Màrius Serra, on s’endinsa en les possibilitats lúdiques de la llengua catalana, el 2014 Beabà i el 2018 Tornaveu, completant la trilogia, amb dibuixos, com en els dos anteriors de Pere Capellà Simó. El Cep i la Nansa Edicions publicà el febrer de 2018 Blau marí, amb un pròleg de Vinyet Panyella i un epíleg d’oriol Pi de Cabanyes. « Se’m fa difícil imaginar ―explica l’autor amb un cert to justificatiu― un altre horitzó que no sigui l’ampla ratlla del mar. M’ha acompanyat pràcticament sempre al llarg de la meva vida. » Menys l’any a Canadà ―diem―, on hi tenia una caseta, com a la cançó. Obra seva ha estat traduïda a l’alemany, l’anglès, l’espanyol, el francès, l’italià, el romanès i el japonès.

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s