https://www.ivoox.com/player_ej_47741256_4_1.html?c1=ff6600
reproduir i baixar
Abans d’ahir, dimecres 12 de febrer de 2020, férem el tres-cents vint-i-tresè programa, el divuitè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Joan Puche Ruiz, el nostre convidat nasqué a Badalona el 4 d’agost de 1964. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, amb l’especialitat d’Història de l’Art. «De jove m’agradava molt el dibuix ―diu en un missatge digital―, i vaig estar un temps en un estudi aprenent amb dibuixants de còmic professionals, fins que em vaig adonar que era molt dolent, i vaig deixar el dibuix.» Ara, li restaren ganes de trobar un mitjà d’expressió. La poesia visual se situa en la isoglossa que separa la poesia tradicional i la plàstica. La Viquipèdia posa de relleu la figura de Joan Puche entre els poetes visuals catalans. La trajectòria de l’artista va estretament lligada a la figura de Paco Fanés. «A la carrera ―segueix dient― em va interessar sobretot l’art contemporani i un cop acabada vaig conèixer el Paco. Per aquella època va fer una exposició de poesia visual en un bar de Badalona.» Sentí de primer curiositat de conèixer el camp i després de practicar-lo. De bon començament, el vessant plàstic, no tant el poètic. Muntà un parell d’exposicions sense encara participar-hi i després un parell o tres participant-hi. Tornant el 1999 d’una a Bàscara ―Tercer assalt, «en diguérem»― sorgí la idea de l’editorial. Acabava d’iniciar-se a Badalona una editorial i hi vam anar a parlar. L’any 2000 vam començar a fer camí com a col·lecció de poesia d’Edicions Fet a mà. L’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli neix a Badalona aquell any gràcies a Paco Fanés i Joan Puche, amb la publicació del recull Set, un volum col·lectiu amb poemes de Teresa d’Arenys, Jaume Costa, Maria Antònia Grau, Pep Mita, Primitiva Reverter i Paco Fanés. «Com a Associació ―ressalten― hem tingut sempre dos objectius: la difusió de projectes en l’àmbit de la poesia mitjançant l’edició de llibres i l’organització d’actes com el festival Poesia i Cia… i la difusió de la cultura plàstica (exposicions i projectes d’art contemporani). Adopten el nom d’una antiga construcció d’ús industrial, Pont del Petroli, que ha esdevingut una icona badalonina. L’activitat cultural i poètica d’ambdós artífexs, a hores d’ara ja es pot qualificar d’ingent.
A banda de les dues col·leccions, Pont del Petroli i La puça del petroli, que ha codirigit amb Paco Fanés, ha fet nombroses exposicions (col·lectives, amb el Paco o en solitari) i ha coordinat o dirigit nombrosos projectes culturals o socials. A banda del llibre que presentarem, Babilonia publicà el 2004 Sí, estimo els animals i L’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli a la col·lecció La puça del petroli Imatges d’arxiu. Obra seva es troba a La República de les Parets, capsa de la qual només se’n feren cinquanta exemplars, que conté fotografies i poemes de l’exposició col·lectiva del mateix títol editada el 2004; a Vi(r)us, antologia de poesia visual dels Països catalans coordinada per J.M. Calleja, publicat el 2005 a la col·lecció Pont del Petroli; a Poesia Visual Española, selecció de J.M. Calleja, Hotel Dadá, número 7, publicat per Ediciones El Candirú d’Argentina; a Price i cia…, publicat el 2011 dins de la col·lecció Pont del Petroli; a Nosaltres els fusterians, mostra de poètica visual, editat el 2012 per la Universitat Miguel Hernández.
