https://www.ivoox.com/player_ej_44317803_4_1.html?c1=ff6600
reproduir i baixar
Ahir, dimecres 13 de novembre de 2019, férem el tres-cents tretzè programa, el setè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
La convidada, Azucena Moya, més coneguda com Azucena Momo, nasqué a Figueras el 20 d’agost de 1992. Però viu al bosc, diu. Viuria a Ljubljana o Montréal si hagués de tornar a la ciutat. Ha estudiat Periodisme, té el Grau d’Humanitats i un Màster en Estudis Teatrals. Fa de professora i conta-contes i escriu poesia. Es dedica a la crítica de dansa a diferents mitjans digitals com Nova Veu i el Núvol. També ballo, confessa: des de sempre i de mala manera. «Aquesta passió ─ressalta─ em porta a investigar les possibilitats de les paraules quan es desmembren en cos i veu sobre un espai escènic que les transmuta.» Al llarg dels anys ha ant formant-se a P.A.R.T.S. Summer School, a l’escola Olga Tragant de Barcelona, a l’Escola Municipal de Dansa de Celrà i a la Sala Beckett; també ha fet cursos amb diferents coreògrafs i creadors com Mal Pelo, Lali Ayguadé, Roberto Olivan, Yael Karavan, Guy Nader, Ariadna Montfort i Bonn Park, entre d’altres. I segueix formant-se, ara com a narradora i en l’àmbit de la performance. Actualment basa la seva recerca artística en la creació multidisciplinària, mantenint la dansa i la literatura com a eixos vertebradors. Ha creat un espectacle de dansa-poesia que s’ha girat per diferents festivals com Píndoles de micro-teatre a Barcelona, Passejades, a Sant Pere Pescador, Cacau, a Girona, i Meandres , a Sant Jaume de Llierca. Paral·lelament a tot plegat, està creant Abans de la nit, una instal·lació audiovisual i poètica, amb el suport de les beques KREAS’19 de l’Ajuntament de Girona i el premi REL de Tantàgora. Ressalta un fet curiós, molt personal. «M’agraden les culleres», exclama. No ens deixéssim que ha guanyat i ha estat finalista de diferents certàmens literaris.
