Tinguérem a la peixera de la ràdio, Azucena Momo, joveníssima poeta que vingué a presentar Miopies. Poesia de distàncies curtes, que ara fa res, l’abril de 2019, publicà, amb un pròleg de Núria Martínez-Vernís, Edicions Tremendes. «I percep la por de no albirar ―hi llegim― perquè la miopia són uns ulls. Són els sentits els que donen el sentit final. La visió concreta del som jo i present que es mou des de dins, perquè en aquests versos hi ha acció, hi ha un moviment continu que toca terra i que et llança, després, a explorar-ho tot! (…).»

https://www.ivoox.com/player_ej_44317803_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Ahir, dimecres 13 de novembre de 2019, férem el tres-cents tretzè programa, el setè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
La convidada, Azucena Moya, més coneguda com Azucena Momo, nasqué a Figueras el 20 d’agost de 1992. Però viu al bosc, diu. Viuria a Ljubljana o Montréal si hagués de tornar a la ciutat. Ha estudiat Periodisme, té el Grau d’Humanitats i un Màster en Estudis Teatrals. Fa de professora i conta-contes i escriu poesia. Es dedica a la crítica de dansa a diferents mitjans digitals com Nova Veu i el Núvol. També ballo, confessa: des de sempre i de mala manera. «Aquesta passió ─ressalta─ em porta a investigar les possibilitats de les paraules quan es desmembren en cos i veu sobre un espai escènic que les transmuta.» Al llarg dels anys ha ant formant-se a P.A.R.T.S. Summer School, a l’escola Olga Tragant de Barcelona, a l’Escola Municipal de Dansa de Celrà i a la Sala Beckett; també ha fet cursos amb diferents coreògrafs i creadors com Mal Pelo, Lali Ayguadé, Roberto Olivan, Yael Karavan, Guy Nader, Ariadna Montfort i Bonn Park, entre d’altres. I segueix formant-se, ara com a narradora i en l’àmbit de la performance. Actualment basa la seva recerca artística en la creació multidisciplinària, mantenint la dansa i la literatura com a eixos vertebradors. Ha creat un espectacle de dansa-poesia que s’ha girat per diferents festivals com Píndoles de micro-teatre a Barcelona, Passejades, a Sant Pere Pescador, Cacau, a Girona, i Meandres , a Sant Jaume de Llierca. Paral·lelament a tot plegat, està creant Abans de la nit, una instal·lació audiovisual i poètica, amb el suport de les beques KREAS’19 de l’Ajuntament de Girona i el premi REL de Tantàgora. Ressalta un fet curiós, molt personal. «M’agraden les culleres», exclama. No ens deixéssim que ha guanyat i ha estat finalista de diferents certàmens literaris.

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s