-
Entrades recents
- Jordi Solé i Camardons, sociolingüista, professor, escriptor i editor vingué a presentar ‘Oficis de Pandèmia i altres poemes’, que ara fa res, el maig de 2020, publicà Voliana Edicions amb un poema visual a la coberta de Montse Gort i un pròleg breu també de Montse Gort. «Tal i com ell mateix diu ―hi llegim― en el seu “Autoretrat” —que vol ser també l’autoretrat de la manera de ser i fer de la gent del Mig Segre i l’Alt Pirineu— és un “orc de poc dir i de molt fer.” De tant fer, que ni un obligat confinament no l’ha pogut aturar sinó que l’ha empès a endinsar-se en un camp que, encara que ja coneixia prou, no havia gosat debutar-hi mai com a actor: el de la poesia.»
- Dos pel preu d’un, a quatre mans i dialogant. Cristina Àlvarez Roig, arquitecte i poeta, i Israel Clarà, poeta, vingueren a presentar ‘L’omega de la rosa’, conjunt d’haikus i tankas que ara fa res, el novembre de 2019, publicà l’Editorial Gregal amb fotografies de Cristina Àlvarez i un aclariment inicial d’Israel Clarà. « L’haiku i la tanka ―s’hi diu― són aproximacions subtils i temperades al món, desitjos de comprendre’l i d’explicar-se’l amb la més reduïda expressió possible i la mínima aplicació de recursos. Vers i paraula, doncs, essència i concepte, s’uneixen per formar un poema maximalista en el minimalisme de prescindir del que és superflu i anecdòtic. L’estètica no té una importància per ella mateixa. És, alhora, el camí que mena el mestre oriental a la perfecció i a l’encontre amb ell mateix, a la reflexió sobre el lloc que ocupa en l’ordre universal.»
- Tinguérem un nou convidat, David Tona i Mora, poeta de Gurb, que vingué a presentar ‘Entre la fractura i l’aleteig’, poemari que publicà ara fa res, el novembre de 2019, Tèmenos Edicions amb un pròleg de Xevi Pujol i Molist. «[El títol] ―hi llegim― ja indica que l’obra es mou entre dues realitats. Aquestes realitats queden enllaçades a través d’un trajecte que parteix de l’assumpció de la fractura, del fet tràgic o dolorós (però també de la naturalesa de l’ésser humà com a individu indefectiblement fracturat, que no pot viure incòlume), i va a parar a un estat d’elevació cap a un pla vital superior, l’aleteig. L’obra, doncs, en consonància amb aquest títol bimembre i amb aquesta doble dimensió que aborda, està dividida en dues parts (…)»
- Hem tingut a la peixera de la ràdio, Mireia Farriol, metgessa i poeta, que ha vingut a presentar ‘Síntesi’, poemari que publicà ara fa res, el desembre de 2019, Ònix editor amb un breu pròleg de Marta Pérez Sierra. «No sé si m’acosto ―hi llegim― on m’allunyo del teu mar. El que s’adorm a les teves mans, Mireia. Se m’escapen les distàncies, es fonen les dos cares de la lluna en les teves paraules, llunes fosques que no reconec, llunes blanques en l’arena, petjades minúscules, la mida exacta d’aquell record, petit i fràgil, que hem guardat en el folre obscur d’un abric negre (…). Fuig aquell foc de joventut (…). Fuig la paraula que va ser verb, se l’emporta el teu vent, Mireia. A vegades el vent càlid de seda, el que tu recordes i jo no puc assaborir. Altres vegades, un vent amb tanta força que tomba com el records punyents. Aquells tan nostres (…) que tenen peus i cos de sorres movedisses com una culpa.»
- Tònia Passola, poeta amb llarga trajectòria, ha vingut a presentar ‘Nua’, recull que publicà ara fa res, el setembre de 2019, Tres i Quatre. L’edició recull un pròleg que escriví Joan Triadú i que lliurà a l’autora fa, segons que sembla, onze anys. Passola, «se situa a peu de poema ―hi llegim― en el moment que el viu, estimulada misteriosament per qui sap quina veritat interior que s’obre camí i dirigeix els seus passos fins a l’acompliment (…) d’allò inexplicable que li calia dir. Malgrat l’extrema llibertat (…), però, hi ha en la poesia (…) un mateix component múltiple, en el qual tot actua conjuntament: és la seva admiració pel món i pel viure. Així tenim una poesia d’algú que és un adult acabat de néixer. Aquesta és la meravella: que amb ulls esbatanats ella, en poesia, vegi des de l’infinitament petit a la vastitud il·limitada de l’univers.»
Blogroll
- Última ronda
- Bloc d'encenalls
- Discuss
- Els Tres Turons literari
- Get Inspired
- Get Polling
- Get Support
- Grifoll Museum
- La núvia d'Europa
- La riera del gorg literari
- Learn WordPress.com
- Les ciutats ocasionals
- Montalt literari
- Núvol
- Pius Morera i Prat, blog de poesia
- Poètica crapulística
- Poemes i relats contra la ira dels homes
- Web Personal de Pius Morera Prat
- WordPress Planet
- WordPress.com News
Enllaços
Arxius
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Juny 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Juliol 2018
- Juny 2018
- Mai 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- gener 2016
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
- Mai 2013
- Abril 2013
- Març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- Juny 2012
- Mai 2012
- Abril 2012
- Març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- Desembre 2011
- Novembre 2011
- Octubre 2011
- Setembre 2011
- Juliol 2011
- Juny 2011
- Mai 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- Desembre 2010
Categories
Meta
Arxiu diari: Novembre 1, 2019
Aparador de poesia. Vingué Jaume Carbó al programa per a presentar ‘Òrbites planetàries’, dedicat a la Pilar, la seva mare, que ara fa res, el maig de 2019, publicà amb fotografies de Manel Bielsa. Es tracta del seu primer poemari. Existim en els somnis, i podem llegir: «El món és espès i silenciós| i desapareix quan arriba la nit,| quan tanquem els ulls| per somiar i guarir-nos.»
https://www.ivoox.com/player_ej_43805560_4_1.html?c1=ff6600 reproduir i baixar Abans d’ahir, dimecres 30 de d’octubre de 2019, férem el tres-cents onzè programa, el sisè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Amb cert aire dandi, un barret cimeja la … Continua llegint
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
