Vam tenir a l’estudi de ràdio el poeta barceloní Carles Duarte i Montserrat, que vingué a presentar ‘Naufragis’, publicat ara fa res, el setembre 2019, per Tres i Quatre, amb il·lustracions de l’artista multicisplinar Guido Dettoni. L’autor, en una entrevista recent de David Castillo sintetitza el contingut del llibre dient que tot i que «De joves imaginem el que ens agradaria viure, els camins per avançar-hi són (…) plens de meandres i de paranys [que generen] naufragis: l’esfondrament de projectes personals, la decadència física, malalties greus o morts de persones que estimem i que són decisives per a nosaltres…» Tot plegat, conclou, somnis i naufragis, però també reconstruccions, recomençaments.

https://www.ivoox.com/player_ej_42569089_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Ahir, dimecres 2 de d’octubre de 2019, férem el tres-cents vuitè programa, el tercer de la novena temporada. L’emetrem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Carles Duarte i Montserrat nasqué a Barcelona el 16 de setembre de 1959. Narrador, assagista, lexicòleg, traductor i, sobretot, poeta. La trajectòria de Carles Duarte ha estat reconeguda, entre altres, amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, concedida el 2007 i amb la distinció de Cavaller de l’Ordre des arts et des lettres de la República Francesa.
Als vint anys publica, conjuntament amb el professor Antoni M. Badia i Margarit, el seu primer treball, dedicat a l’establiment del llenguatge administratiu. Alhora gairebé entra a col·laborar en l’elaboració del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana del professor Joan Coromines, amb qui treballa durant deu anys. Després de llicenciar-se en Filologia catalana, l’any 1981, s’incorpora a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, on treballa fins l’any 1989. Paral·lelament prepara la seva tesi sobre el vocabulari jurídic del Llibre de les Costums de Tortosa, que fou publicada l’any1984. Des dels seus inicis universitaris Carles Duarte manté una intensa activitat a favor de la normalització de la llengua i la cultura catalanes, i de la defensa dels drets lingüístics, tant des del món associatiu i formatiu com des de l’administració i els òrgans oficials del govern català. En aquest sentit, entre 1978 i 1981 impulsa la normalització de la llengua catalana en el si de la universitat des del seu càrrec de secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió de Sociolingüística de la Universitat de Barcelona. Esdevingué el primer president de la Fundació Catalunya, creada per vetllar pels drets nacionals dels catalans, tant individuals com col·lectius, i especialment els reconeguts per la Declaració Universal dels Drets Humans. Ha estat director de la Revista de Llengua i Dret des de la seva fundació l’any 1983 fins a l’abril de 2003, i actualment és membre del seu consell de redacció. Ha estat vicepresident pel Principat de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Entre 1995 i 2007 ha presidit els Premis Recull de Blanes. Del 2004 al 2016 dirigeix la Fundació Lluís Carulla, la qual, entre altres activitats, impulsa una important tasca d’edició i difusió de clàssics medievals de la literatura catalana des del segell editorial Barcino. Des del 2012 és president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, i des de l’any 2016 és director general de la Institució Cultural del CIC, una entitat al servei de la societat catalana en els àmbits de la cultura i de l’educació.
Publica els primers versos a la revista Maig, que inicia a la universitat amb altres companys. Alguns foren inclosos el 1984 en el recull Vida endins, publicat per Moll. La seva obra poètica presenta referències constants a la Mediterrània i el paisatge. Els temes centrals són la tendresa, el somni i l’oblit, que oscil·len entre el món íntim, la pròpia experiència, el món clàssic i les antigues civilitzacions ―l’egípcia i la fenícia―, la filosofia clàssica i el món bíblic i el diàleg amb artistes plàstics: pintors com Antonio Hervás i Wataru, escultors com Guido Dettoni i Manuel Cusachs, fotògrafs com Francesc Guitart i Kim Castells i cantants com Dounia Hédreville, Josep Tero, Antonio Placer, Franca Masu, Elena Ledda o Mariona Sagarra. Després del segon aplec, Paisatges efímers, que publicà Columna el 1989, ha publicat més de trenta títols. La pluja del temps, La pell del somni i Llavis a la terra, publicats per Columna el 1990, el 1991 i el 1993. Un parèntesi: Auca de la llengua, amb dibuixos de Pilarín Bayés, que edità el 1994 Joves per la Llengua. Després vingueren Terra, Cohèlet, que meresqué el 1995 el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, Ben Sira, Premi Vila de Martorell el 1996, i Qumram, publicats per Columna el 1994, el 1996 i el 1997. Torna a la Moll el 1997 amb D’una terra blava. Khepri, publicat per Columna, és de 1998. Ha-Cohen, edició bilingüe català-castellà, publicat per Seuba el 1999 i reeditat per Comte d’Aure el 2004. El somni, publicat per La Magrana, és del 2000. Tot passa en el silenci es tracta d’un poema que il·lustra una sèrie de cinc quadres del pintor Antonio Hervàs i del qual el 2000 se’n feu una edició particular. Després vindran El silenci, El centre del temps, Els immortals, amb il·lustracions de Manuel Cusachs, i Miratges, amb fotografies de Francesc Guitart, que publicaren La Magrana el 2001, Edicions 62 el 2003, Tres i Quatre el 2006 i Pagès el 2006. Vida/Inochi, calendari perpetu en col·laboració de Wataru, publicat el 2007 per Shinto Tsushin Co Ltd,
Meteora publicà el 2008 Maríntim i Pagès el 2009 Vesteix la mirada. Arwad és un aplec català-hebreu, amb il·lustracions d’Antonio Hervás, publicat per Papers de Terramar el 2009. Pinzellades de llum, amb fotografies de Kim Castells, Ens mou la llum i Empúries, amb il·lustracions i gravats d’Antonio Hervás, foren publicats el 2009 per Arola i Pagès i Girona.
Aplegà la poesia entre 1984 i 2009 amb el títol S’acosta el mar, que publicà Tres i Quatre el 2010. L’antologia Una magrana d’astres (tria i música de Pere Vilanova), il·lustrada per Sergi Solans i acompanyada d’un CD, fou publicada el 2011 per Cubert. A quatre mans, La mà del temps, amb fotografies de Maite González, i Alba del vespre foren publicades per Fonoll el 2011, Arola el 2013 i Tres i quatre també el 2013. Ausencia / absència / absence, obra trilingüe, amb fotografies de Manuel Cohen, fou publicat per Pagès el 2015. Alba del vespre i altres poemes, amb il·lustracions d’Aurora Valero i una introducció de Jaume Pérez Montaner, fou publicat el 2015 per Tres i Quatre. Celestial Sant Sopar, amb Miquel Pujol i Jaume Aymar, publicat per Claret el 2016. Els fruiters en flor, amb Anna Garcia Garay, Clara Mir i Ricard Mirabete i introducció de Rafael Vallbona, publicat per Quaderns de la Font del Cargol el 2016. Tensho, amb pintures de Màrius Brossa i ceràmiques de Wataru és una edició trilingüe català-francès-japonès publicada per Pagès el 2016. Mars, amb fotografies de Kim Castells, Memòria de la llum i Quadern d’albades, amb Ramon Casalé, foren publicats per Arola el 2016, Tres i Quatre el 2016 i Pagès el 2017. Tota aquesta llista a banda del poemari que presentarem. La seva poesia ha estat traduïda a una dotzena de llengües.

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s