Aparador de poesia. Albert Gavaldà, poeta barceloní que viu a Ulldecona, vingué a presentar ‘Poemes d’Abissínia’, publicat ara fa res, el febrer de 2019, per Pagès editors, dins de la Biblioteca de la Suda, amb un pròleg de Rosa Delor i Muns i un epíleg de Xavier López Vivancos. «[Numero deus impare gaudit]. En aquests versos de Virgili ―llegim al pròleg― em ressonen els cercles i els polígons, i els tres colors, blau, vermell i groc, i el nombre imparell dels poemes, 53 o 5+3, que tant agrada a Déu, i que Gavaldà inscriu en el forat negre al voltant de l’aranya [i sobre el corb blau]. Una figura geomètrica com un crit mancat de paraula que vol recuperar l’ànima extraviada, un crit que el poeta llança a la buidor d’un cel blau que no respon. Que només és burla o silenci.».

https://www.ivoox.com/player_ej_37750725_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Abans d’ahir l’altre, dimecres 26 de juny de 2019, férem el tres-cents cinquè programa, el trenta-sisè i últim de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Albert Gavaldà Irujo, el nostre convidat, nasqué a Barcelona el 17 de juny de 1964. Quart fill d’una família de nou germans, va créixer entre llibres, lector voraç, als onze anys ja escriu versos sota la influència d’Espriu i Riba. Amb els companys de batxillerat a l’Institut Sant Josep de Calassanç col·laborà a la revista literària independent, Riell. El 1985 va començar els estudis de filologia catalana a la UB que va abandonar el 1988, és d’aquells anys la seva relació amb Berta, a qui dedica Poemes d’Abissínia. Necessitat d’un canvi d’escenari radical que l’allunyés de la vida accelerada de Barcelona, a mitjan 1992 es va marxar de Barcelona i s’instal·là a l‘Alt Empordà, on treballarà en diverses feines, fins a 1999. El 1997 s’integrava a poc a poc a certs àmbits literaris i recitals poètics. Aquell mateix any, una suite de Poemes d’Abissínia va obtenir el Premi de Poesia Sant Gregori, i va publicar-se en forma de plaquette de la mà de la Llibreria 22 i l’Ajuntament de Girona. Al seu torn, un dels poemes, Meditació, va ser seleccionat per a participar al II Festival de Poesia de Girona, lectura que va fer Antoni Puigvert. Malauradament, una greu malaltia psicòtica sobrevinguda al gener de 1999 va estroncar aquell camí incipient i el va allunyar de l’escriptura i dels àmbits literaris. Del tot recuperat, el 2002 comença a treballar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat i a l’Òmnium Cultural, dins una comissió per a la normalització lingüística, i de 1990 a 1992 treballà al Consoci per a la Normalització Lingüística de Catalunya. L’any 2012, se li va concedir la incapacitat permanent en grau d’absoluta. Albert Gavaldà ha necessitat anys per refer el seu jo escindit, com ell diu, i estructurar un poemari és una operació difícil que significa refer la sintaxi de la ment que recorda i sent les emocions sempre ambigües, exaltades, indòcils. Actualment viu a Ulldecona i es dedica fonamentalment a la poesia tot i que no s’ha integrat en els circuits literaris.