Anna Cloe Brugueras Philpott-Hill, poeta i artista plàstic, vingué a presentar un projecte que mira de compartir amb d’altres poetes. «Puc venir ―preguntà― al teu programa a parlar de la consciència?» Vam dir-li que sí sense saber ben bé de què anava la cosa. Ara tampoc. De tota manera deu anar de conèixer-se a si mateix o de diferenciar el bé i el mal. També va de poesia, que escoltaran. La seva i la de grans poetes. «Sols vint minuts a l’escalf de la consciència», sentiran dir-li.

https://www.ivoox.com/player_ej_37102251_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Abans d’ahir, dimecres 12 de juny de 2019, férem el tres-cents tresè programa, el trenta-quatrè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Anna Cloe Brugueras Philpott-Hill va néixer a Barcelona el 3 de gener de 1973. Llicenciada en Psicologia i en Belles Arts i amb un Màster en Clínica i Salut, ha fet recerca i ha gaudit d’una Beca de col·laboració en el Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona. Professora actualment en un institut del Vallès. Domina tres llengües i se sent còmode amb dues altres. Creiem que el fet d’esser filla d’una dona nord-americana l’ha marcada genèticament perquè la seva poesia, molt relacionada amb la quotidianitat, s’assembla molt poc amb la poesia que es fa a Europa i a casa nostra. S’ha format com a poeta primer en el tallar que imparteix Pius Morera i posteriorment en els tallers d’escriptura de l’Ateneu barcelonès que imparteixen Víctor Obiols, Francesc Parcerisa i Miquel Desclot. L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt li encarregà el conte El pesolet de Sant Vicenç de Montalt, que il·lustrà ella mateixa. Ha recitat poemes seus i d’altres poetes al Teatre del Centre Cívic El Gorg, a ràdio Santvi i a diversos indrets de Barcelona: a la llibreria Ona, a la casa Usher, als bar XXIII Guitarras i Pastís. Té un munt d’obra poètica i artística amuntegada als calaixos i cal remarcar que darrerament ha cursat un taller sobre el diari íntim impartit per l’escriptora Laura Freixas, a qui li ha d’agrair que per fi s’hagi posat a ordenar els papers privats acumulats des que tenia quinze anys. En conserva uns quants, però d’altres no sap ben bé perquè s’han lliurat a la foguera.

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s