Tinguérem una nova convidada, Anna Fernàndez, jove poeta Sabadellenca, que vingué a presentar Cova, el seu primer poemari, que ara fa res, el març de 2019, publicà l’Editorial Fonoll amb pròleg (o epíleg) de Toritaka Tukumei i il·lustracions de Judit con H. « L’esdevenir plural de què parlava va en aquesta direcció ―llegim―, perquè des del moment en què l’Anna va cloure el manuscrit, cada vers és nostre. No empatitzem, no ens hi reflectim: l’escrivim, el fem. Cada recurs estilístic, cada paraula, cada coma, cada espai en blanc. La Cova sencera. I és que totes, avui, pintem bisons.» « Que algú (…) ―Àngel Carbonell dixit― de qui ja n’hem constatat el gust literari (…) publiqui un llibre és un motiu de joia, però (…) si, a més, resulta complet i colpidor, ben treballat i, sobretot, carregat de contingut, llavors la joia es descontrola i aboca a una mena de beatitud literària.»

https://www.ivoox.com/player_ej_36810670_4_1.html?c1=ff6600

reproduir i baixar

Abans d’ahir, dimecres 5 de juny de 2019, férem el tres-cents dosè programa, el trenta-tresè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Anna Fernàndez, la convidada, nasqué a Sabadell el 18 de novembre de 1986. Llicenciada en Història de l’Art i Màster en Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat. Alguns diuen que és també poeta, tot i que no s’ho creu massa. Procura tenir cura de tot allò que fa, fins i tot quan es tracta de treballar, malgrat que això del món laboral li regira l’estómac. Ha fet de llibretera durant molts anys i ara es dedica a la docència. Ho gaudeix prou. Col·labora amb la Casa Baumann, en iniciatives d’organització, comunicació i gestió cultural. Escriu regularment a Surtdecasa.cat, on hi té un blog propi. Cova és el seu primer poemari, i ha estat la manera que l’autora ha tingut de curar i ser curada. Cova. Femení. No lloc. / Refugi fosc i profund./ Finestra. / Escletxa per on entra llum. /Força tel·lúrica. /Impacte tectònic. /Xoc contra el terra./ Despertar irremeiable.