Aparador de poesia. Glòria Calafell vingué a aquest espai radiofònic a presentar ‘Jardí (i altres espais)’, poemari que meresqué el Paraules Icària de Poesia i que Edicions Saragossa tot seguit publicà, l’abril de 2019, amb un pròleg d’Eduard Miró i Saladrigas. «(…) recuperaré ―llegim en acabar aquest― una frase de Housman que deia: “La funció de la poesia era la de fer sentir al lector l’emoció que ha sentit l’escriptor”. I (…) la poeta (…) ho ha aconseguit amb escreix, perquè ha tingut la valentia de lliurar-nos la força del seu esperit en una veritable lliçó de vida.»

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 17 de març de 2019, férem el dos-cents noranta-sisè programa, el vint-i-setè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre des de Ràdio SantVi.
Glòria Calafell Martínez nasqué el 21 d’abril de1947 a Barcelona, on encara viu. Poeta i escriptora. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit de professora de llengua i literatura catalanes a l’IES Forat del Vent de Cerdanyola de Vallès, entre altres instituts de secundària. Un vegada jubilada, el 2008, combina el gust pel dibuix, la pintura i l’escriptura perquè cal dir que des que era una criatura que ha escrit i ha alternat les classes amb la seva passió per l’escriptura: publicació d’assaigs, contes i poesia, però és en aquest últim gènere on ha guanyat diversos primers premis. Ressaltem el Jalpí i Julià de Sant Celoni, que obtingué el 2008 per Pronòstics del temps i el sant Antoni de El Perelló per Morfologia del vent, ambdós publicats el 2009; el Premi Martí i Pol de CCOO de Barcelona amb el recull Digues, foll, quina cosa és oblit; el 2010, guanyà el Certamen Literari Ciutat de Vilareal per No.m fall recort del temps. El 2013 obtingué el Premi Marià Manent per Terra humida, que Viena Edicions publicà el 2014 amb un pròleg de Vicenç Llorca. «(…) és un llibre essencial ―llegim―, construït a partir de la mirada, tendra i intel·ligent alhora, d’una poeta que forja els seus versos al voltant de dues grans columnes de sentit que vertebren el conjunt de l’obra […] el tòpic del tempus fugit (…) i (…) el cant a l’absència dels éssers estimats.» El 2016 obtingué el Premi Josep Fàbregas i Capell de Sallent per Esferes disperses, que Tèmenos Edicions publicà el 2017 amb un pròleg de Jordi Pàmias. «(…) el lector sensible ―conclou― sabrà copsar la qualitat literària d’aquestes esferes disperses, que s’interrelacionen, per tal de formar una unitat superior: el conjunt harmoniós propi d’una obra d’art.»

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s