Isabel del Pilar Valero Herrera vingué a presentar ‘Tessel·les’, poemari que ara fa res, el febrer de 2019, publicà Editorial Gregal, amb un pròleg de Pili Garcia i un epíleg de Mercè Bagaria i amb quatre il·lustracions de Núria Tomàs Mayolas. «La poesia de la Pilar Valero ―llegim al pròleg― és música. (…) està escrita per a ser llegida en veu alta. És clar que també pots sentir la musicalitat de la poesia de la Pilar Valero sense llegir-la en veu alta. Beethoven, tot i la seva sordesa, podia no només escoltar la música, sinó també compondre-la. Per tant, per sentir la música, el ritme, els silencis i les pauses de la Pilar Valero no és imprescindible aixecar la veu. Però, sí aconsellable.»

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 27 de març de 2019, férem el dos-cents noranta-quatrè programa, el vint-i-cinquè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Isabel del Pilar Valero Herrera nasqué Arroyomolinos (Càceres) el 16 d’abril de 1957, però viu a Vilafranca del Penedès des que tenia quatre anys. Va començar a llegir i escriure des de ben petita perquè li agradava inventar i explicar històries i parlar amb éssers imaginaris. «No he canviat gaire ― certifica en un correu que ens envià ―. M’invento (o no) la vida, i converso amb éssers reals i ficticis, mitjançant l’escriptura.» El solatge musical del meu pare influeix en la poesia. És poeta autodidacta i quan no escriu treballa de comptable. No fa estrany, perquè va matricular-se a empresarials, si bé, són paraules seves, va haver d’aparcar els estudis. A banda del llibre que presentarem, Tessel·les, que conté alguns poemaris que han rebut diversos reconeixements, Bubok el 2012 publicà Conta’m un conte, del qual hi ha una versió en castellà, i El món de les rialles, Edicions i propostes culturals Andana el 2015 Calidoscopi i Editorial Gregal el 2016 De teulades en amunt. La poeta defineix la poesia com «aire que canta i reverbera, un enfilall de lletres que dringuen fràgils, els cercles d’onades que parpellegen, el zum-zum d’una abella sobre una flor.»
Trobem obra seva a diverses obres col·lectives, Som amb tu, promogut per l’Associació Rimaterrània, per donar suport a cures pal·liatives pediàtriques que ha posat en funcionament la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia. Autisme. Trenquem el silenci amb la Poesia, Projecte Àghata. 365 contes, projecte en què participaren 137 escriptors de tot el territori, d’España, d’Amèrica del Sud i d’Amèrica Central. Poemes per a la Marató: hi participà amb dos poemes que l’Escola Arsenal de Vilafranca i l’Anton Fortuño Sas, poeta, pintor i rapsoda,, van il·lustrar. Traduí al castellà el poemari de Marta Pérez i Sierra, Sexe Mòbil Singular, SMS il·lustrat. Pertany al col·lectiu EVA 354, un voluntariat de lectures en veu alta.