Enric Abad i Lluch, poeta d’Ontinyent, vingué a presentar ‘Gojos del cor i la carn’, XIIÈ Premi de Poesia Joan Perucho Vila d’Ascó, que amb un pròleg de Ximo Urenya i Montés publicà ara fa res, el març de 2018, l’Editorial Meteora. «Els poemes (…) ―ens diu el prologuista― m’han captivat des del primer vers. Amb un llenguatge fresc, una harmonia musical embriagadora i una riquesa lèxica del llenguatge popular gens rebuscat al diccionari de sinònims, la seua lectura es converteix en una seducció permanent.»

reproduir i baixar

Avui, dimecres dia 20 de febrer de 2019, hem fet el dos cents vuitanta-novè programa, el vintè de la vuitena temporada. L’hem emès en directe, com sempre.
Nascut el 15 de juny de1968 a Ontinyent a la vall d’Albaida. Tècnic Superior en gestió dels recursos forestals i paisatgístics, i treballa al departament de medi ambient de l’ajuntament de la seua ciutat. «Sempre he tingut el vici ―ens ha confessat― de defensar la terra i el País, ja siga a través d’associacions i iniciatives ciutadanes, com a través de la redacció d’articles d’opinió.» L’any 2004 publicà el llibre de divulgació ambiental Arbres singulars, històrics i centenaris d’Ontinyent, dins del servei de publicacions de la CAM. Enamorat impenitent dels parlars i les paraules, sigui quina sigui la forma de transmissió. llegides, escrites, recitades, cantades o interpretades. Quant a la producció literària, «em declare un aspirant a escriptor, autodidacta, compulsiu i tardà.» Autodidacta perquè ve del món de les ciències naturals i no té formació acadèmica estricta en lletres. Compulsiu perquè l’inici en el món de l’escriptura fou un esclat sobrevingut, sense justificació ni motiu conegut. I tardà perquè va ser en passar dels quaranta quan decidí que escriuria amb intenció literària. He guanyat diversos certàmens de narrativa curta, entre els quals el 2014 el premi Elsa Garcia del Papiol i el 2015 el Guida Alzina d’Alella. De la recopilació dels diferents relats guardonats, així com d’altres, el 2017 publicà el llibre de relats Llavor de carabassa. Per últim, el 2016 «m’assalta sense avís previ ―explica―, amb nocturnitat i traïdoria, la necessitat d’expressar emocions íntimes a través de la poesia», i en surt el poemari Gojos del cor i la carn.

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s