Ahir, dimecres dia 9 de gener de 2018, férem el dos cents vuitanta-quatrè programa, el quinzè de la vuitena temporada. L’emetrem en directe, com sempre.
Albert Planelles i Vallvé, el convidat, nasqué a Barcelona el 14 de desembre de 1955. Ens va dir que en una missiva, que està jubilat des del desembre de 2015, però no ens el creiem. Els professors i els poetes no es jubilen mai. Estudiava Història a la Universitat Autònoma. El 15 de maig de 1975, quan tenia vint anys, el nostre convidat, era al Gespa-Price, el segon gran Festival de Poesia Popular que, sota el franquisme, se celebrà al Campus de Bellaterra. Nosaltres vam recitar Jo no vaig gosar parlar-te, un sonet en contra de l’assassinat de Puig Antich. Encara se’n recorda i ens ho confessà en un missatge de fa temps. Aquesta no és la única cosa que ens uneix, a banda de l’art de la poesia. Ambdós hem patit un càncer, i això no cal amagar-ho com es feia abans.
Llicenciat en Història moderna i contemporània i Catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l’Institut Montserrat de Barcelona. Biografia avorrida, segons ell. Nen de pis del Guinardó d’una època grisa en què les coses no es podien dir ni als pares, en què “l’escola fou sempre un lloc de por i angúnia, de patiment.” En acabar el Batxillerat, què vols estudiar, fill?, pregunta el pare, Filosofia i Lletres. ” Li va mudar la cara, pobre. I de què treballaràs, Albert? No ho sabia, és clar.” Vet aquí que el germà químic. Tot i la mirada del pare que el deixava glaçat, va saber transmetre-li amor per la muntanya i, ensems, per la natura. Molts poemes seus són fruit d’aquest amor. O potser del record, que també. Guanyà les oposicions i el pare orgullós, llàstima que morís massa jove “d’un càncer dolorós”, i el fumut és que no va poder ser a l’enterrament perquè naixia la seva filla. Vida i mort, l’opòsit d’abans, d’ara i de després. No creu que es pugui viure a Barcelona: “No hi ha rosada, les fulles no acaben de caure, no pots notar el fred a les galtes, la xafogor m’és insuportable…”. Sort en té, l’estiu, del Pallars. Afany de viatjar, que no sempre pot, i atracció per la pintura. També és nota en la seva obra. Li calen poques coses, a banda de la família: “llibres, arbres, paper i bolígraf o ordinador per escriure.” “He escrit—en digué—des dels divuit anys, però desordenadament i amb interrupcions molt llargues.” El 2012 Parnass Edicions publicà Converses amagades, el 2013, Tèmenos Edicions El camí que desa les hores. La mateixa editorial el 2015 edita Els ulls de l’ombra, el 2017 Quadern de nit i ara el llibre que presentarem. «Ja veurem on arribo, potser no passo de la cantonada.» Quan ens ho va dir no ho sabia, ja veuen on. Podem trobar poemes seus a la Terra sagna. L’u d’octubre dels poetes, publicat el 2018 per Edicions de l’Albí i a Versos de acogida/Versos d’acollida, sobre la crisi dels refugiats, editat també el 2018 per Barcelonaactua.
-
Entrades recents
- (sense títol)
- Rosa Maria Arrazola, poeta, vingué a presentar ‘Mare Batec’, que ara fa res, l’octubre de 2020, publicà Voliana Edicions, amb un pròleg d’Adelina Ruiz i Ana Páez. «(…) parla ─llegim en l’escrit de la contracoberta─ d’una lluita de fills i de mares, d’algunes mares i fills que en plena Dictadura franquista van perdre la llibertat de poder-se estimar, perquè des de 1936 i fins la dècada dels 90, una xarxa (…) que es dedicava al tràfic de nadons els va negar la possibilitat de ser qui realment havien de ser. [Estat i Església], amb la dreta poderosa, van cometre il·legalitats [que consten] en nombroses dades hospitalàries, judicials i funeràries. [Algunes ordes]reprimien les mares i les empresonaven [i] decidien (…) quina era (…) digna de criar el fill i quina no. (…) [Es tracta d’] un crit punyent que vol ser reparador i (…) parlar també, de tota mena d’injustícia (…) contra la llibertat dels éssers humans.»
- Rosa pou, poeta i cantautora, vingué a presentar ‘Ala, bat! Sí, Adeu’, que ara fa res, el març de 2020, publicà Edicions Tremendes amb unes esplèndides il·lustracions de Mar Serinyà Gou. «La cantautora i poeta Rosa Pou ─llegim en un escrit promocional de l’editorial─ arrenca el vol amb el poemari Ala, bat! Sí, adeu com qui es llança al joc de viure i escriure mentre sobrevola la pròpia quotidianitat amb paisatges de sons, ritmes, jocs semàntics, fonètics i metalingüístics.»
- (sense títol)
- M. Montserrat Medalla i Cufí, la convidada d’aquesta setmana, vingué a presentar ‘Espígol al jardí’, que ara fa res, el maig de 2020, publicà Ònix poesia. « [Al llibre] ─llegim en un escrit promocional─ hi trobem un preciós recull de poemes que l’autora, per fi, ha pogut treure de dins seu. Sentiments que, al llarg de la vida, van quedant gravats. I pensaments que acaben recollits en quaderns o guardats en capsetes de tresors i agendes velles que conservem sense saber ben bé per què, però que no llencem. Així com també n’hi ha d’altres que mai no hem escrit i que formen part d’aquell magatzem anomenat memòria. […] és el resultat d’haver tret a fora els dimonis i els àngels que l’autora retenia i portava dins seu. Hi tenim poemes, cançons, músiques, lectures, records de moments inoblidables i persones que han format part de les nostres vides.»
Blogroll
- Última ronda
- Bloc d'encenalls
- Discuss
- Els Tres Turons literari
- Get Inspired
- Get Polling
- Get Support
- Grifoll Museum
- La núvia d'Europa
- La riera del gorg literari
- Learn WordPress.com
- Les ciutats ocasionals
- Montalt literari
- Núvol
- Pius Morera i Prat, blog de poesia
- Poètica crapulística
- Poemes i relats contra la ira dels homes
- Web Personal de Pius Morera Prat
- WordPress Planet
- WordPress.com News
Enllaços
Arxius
- Abril 2021
- Març 2021
- febrer 2021
- gener 2021
- Desembre 2020
- Novembre 2020
- Octubre 2020
- Setembre 2020
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Juny 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Juliol 2018
- Juny 2018
- Mai 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- gener 2016
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
- Mai 2013
- Abril 2013
- Març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- Juny 2012
- Mai 2012
- Abril 2012
- Març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- Desembre 2011
- Novembre 2011
- Octubre 2011
- Setembre 2011
- Juliol 2011
- Juny 2011
- Mai 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- Desembre 2010
Categories
Meta