Convidàrem al programa Conxita Jiménez Abril, que vingué des de Tarragona a presentar La pell trencada, poemari que ara fa res, el setembre de 2018, publicà Pont del Petroli, amb un pròleg de Rodolfo del Hoyo, dins de col·lecció La puça. « (…) es tracta d’un llarg poema dividit en capítols ─llegim al pròleg─. L’autora fa servir un heterònim masculí moribund que va recordant en primera persona episodis de la seva vida, alguns molt durs i punyents, altres sensuals, però sempre amb el dolor de la pèrdua, amb un cert sentiment de culpabilitat i amb la nostàlgia de no haver-los viscut com calia o com pensa ara que calia.»

reproduir i baixar

Abans d’ahir, dimecres dia 19 de desembre de 2018, férem el dos cents vuitanta-tresè programa, el catorzè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
La poeta Conxita Jiménez Abril, la convidada, nasqué el 26 d’abril de 1969 a Girona ―la mare i tota la seva família eren gironines—. Però se sent tortosina —es va criar a Tortosa— i viu a Tarragona —hi viu des del 2001 si no anem errats—. No ha perdut mai el contacte amb Tortosa, tant és així que “segueix parlant tortosí (…) i els caps de setmana que puc vaig cap allí”, ens digué en un missatge electrònic llunyà.
Va tenir sort tant a la primària com a la secundària. A les monges van motivar-la —no les monges sinó una mestra que no ho era— i a l’Institut J. Bau va caure a les mans de Manuel Pérez i Bonfill, professor i poeta tortosí que es mogué entre la poesia convencional l’experimentació visual. Uns i altres la van empènyer a escriure i, tot i que ha viscut èpoques sense fer-ho, sempre ha retornat. Va perdre la passió d’escriure sobretot a la UNED, on es va llicenciar en Dret. La van enganyar, perquè li van assegurar que la carrera «m’aportaria tantes sortides professionals». Esdevingué funcionària i s’establí de retop a Tarragona. Havia estudiat «una carrera que no em deia res i unes oposicions que encara menys, però que almenys m’havien facilitat una feina estable i una independència econòmica», ens confessà. Passà el temps i un bon dia «vaig veure un anunci temptador». El local nocturn La Vaqueria invitava a una mena de selecció literària per a una Nit de poesia que organitzava cada any. Va participar-hi amb una il·lusió adolescent. Beneït el cuquet que la va picar, perquè va resultar seleccionada. El bo del cas és que així va conèixer la Lurdes Malgrat, que la convidà a l’Escola de Lletres. El 2008 publica La cruïlla, un esplèndid poemari de tankas i haikus. La va convidar tot just després d’haver-lo llegit. Colpeix la densitat poètica. Ara ja hem llegit altres poemaris. El 2010 en publica dos. La ciutat adormida, on l’experiència d’estar acompanyat és idèntica a la d’estar sol: «Entre glops, tu i jo, sols i acompanyats a la vegada,│ riem i parlem de coses trivials│ i fugim en unes hores del perill d’estar sols.» , i Flors de sal, fruit d’una doble admiració pels paisatges del Delta de l’Ebre, la seva i la del fotògraf Jordi Amenós, que decideixen fondre-les. Aquest poemari va precedit per una Poètica, en prosa. Hi llegim: «Per això estimo la poesia perquè, com la música, no acaba de ser explícita, però en canvi pot endinsar-se a una gran profunditat en l’interior de l’ésser humà. I aquí rau el seu misteri.» Hem d’esmentar Terres i vents, poemari guanyador de la primera edició del certamen literari Llibreria Serret de Vall-de-roures, en la modalitat de poesia en català. «Hi ha una calma profunda com si cada paraula fos un batec que es va enfonsant a la terra», escriu, amb afany sintètic, Santi Borrell, prologuista i membre del jurat. Fou publicat el setembre de 2014 per edicions Saldonar, membre de l’associació d’editorials independents Llegir en català. El bres de les fargues, fet en col·laboració amb el fotògraf Jordi Amenós Basora , sobre les oliveres centenàries d’Ulldecona, que va merèixer la subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes, fou publicat el 2018 per Servitur amb un pròleg de Domingo Monlleó. El llibre «(…) s’endinsa ―escriu el prologuista― en les arrels profundes de les oliveres, en el seu món sinuós, envellit i resistent al pas del temps o en el seu entroncament a la terra, sempre fecunda i generosa.» A banda del llibre que presentarem, hem de mencionar dos poemaris més en procés d’edició. El cant dels mol·luscs, premi de poesia Revista Mirall 2017. El publicarà Onada Edicions. Conté molts elements marins, ens ha fet avinent l’autora, però també molts elements de la nostra psique perquè representaria un procés d’immersió cap al més fosc, cap al més fons del mar per poder a poc a poc ressorgir. El gest d’Yrit, Premi Poesia al carrer de l’Ametlla de Mar 2018, que publicarà Pagès Editors. Es tracta, segons l’autora, d’un llibre polièdric que s’endinsa també en totes les nostres contradiccions i té com a font el gest que tots hem comès de mirar enrere i amb recança allò que hem deixat (sigui una persona, sigui un poble, sigui una experiència) o sigui el que sigui i sempre ha sigut castigat.
Actualment, d’una banda, treballa a la Fiscalia de Menors de Tarragona, i, d’una altra, s’ha enganxat a la cultura oriental, tant que durant tres anys ha estudiat a l’Escola Superior de Medecina Xinesa.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s