Ahir, dimecres dia 21 de novembre de 2018, férem el dos cents setanta-novè programa, el desè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Pius Morera i Prat nasqué al carrer Garcia Fossas número 7 d’igualada el 5 de juliol de 1942. A banda de filòleg, poeta i traductor, és un activista polític i cultural. Estudià el batxillerat al Col·legi dels Pares Escolapis. Deixà els estudis per raons econòmiques i es posà a treballar a la indústria de gènere de punt. Des del 1961fins al 1966 desenvolupà una activitat cultural molt intensa, sota el mestratge d’Antoni Pous. Durant aquests anys arribà a conèixer el bo i millor dels intel·lectuals catalans: J. V. Foix, Miquel Martí i Pol, Joaquim Molas, Jordi Sarsanedas, Jordi Carbonell i un llarguíssim etcètera. L’any 1961, guanyà la Flor Natural als Jocs Florals, participà activament, com a secretari del Comité Executiu, en l’Homenatge a Carles Riba, i, finalment, amb uns quants amics i el seu germà, fundà el Lacetània, grup cultural de joves. Després és nomenat vicesecretari de Cultura i Propaganda del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada. Com a antifranquista, fou detingut i empresonat el 1973 en l’anomenada ‘caiguda dels 113’ de l’Assemblea de Catalunya. Després d’haver guanyat el 1965 l’Amadeu Oller de Poesia pel poemari Un mocador d’herbes per a jòquers, intervingué en els dos grans recitals de poesia popular que tingueren lloc durant el franquisme, el celebrat el 25 d’abril de 1970 al Gran Price de Barcelona i el celebrat amb el nom de Gespa-Price el 15 de maig de 1975 al Campus de Bellaterra. Des del 1995 és secretari del Jurat del Premi Amadeu Oller de poesia. Com a docent, des del 1989 fins a la seva jubilació es consagrà a autoformar-se, a impartir cursos de formació al professorat i a l’experimentació a l’aula en els àmbits del joc, la llengua oral, el teatre, la lectura, l’escriptura i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, els resultats de la qual materialitzà en tallers i en comunicacions presentades a diversos congressos. Des del desembre del 2010, condueix l’Aparador de poesia, un espai radiofònic emès des de ràdio Sant Vicenç de Montalt, que ja ha superat amb escreix els dos-cents vint-i-cinc programes, per on han passat tant les veus més importants com les més prometedores de la poesia catalana. Ha publicat darrerament Se m’ha acostat per oferir-me els llavis i L’assassí va descalç per la ciutat i Un bypass permet a un tetraplègic de moure la mà. En aquests moments està enllestint Els records i la mort se’n van de marxa, il·lustrat amb fotografies d’Antoni Buch. Cal posar de relleu que és l’autor de l’antologia Premi Amadeu Oller, 50 anys de poesia, on aplegà obra de setanta-nou poetes, entre guanyadors i accèssits. Figura en dues Antologies de la Poesia Igualadina, la d’Antoni Pous de 1963 i la de Lleonard del Rio i Campmajó de 2016 i en La antologia de la poesia social catalana, a cura d’Àngel Carmona. També figura a dos altres aplecs: Poetes del Maresme. Deu anys de Poesia d’Alella 2008-2017 i La terra sagna. L’1 d’octubre del poetes.
-
Entrades recents
- Albert Planelles i Vellvé tornà al programa per a presentar ‘La fortalesa del gram’, poemari que ara fa res, l’octubre de 2019, publicà Tèmenos Edicions, amb un pròleg de Marta Pérez i Sierra. «[El llibre] parla del revers humà ─fa avinent el poeta─, l’altra cara d’allò que es veu. El revers viu en l’ambivalència, no és unívoc, sinó un gresol de contradiccions. És el territori de l’ombra, de les ombres que ens acompanyen (…). En aquest magma bullent, també hi nia la memòria personal, la munió de records de la vida (…).»
- Jove, poeta molt jove, la Irene Anglada. Vingué a presentar ‘Nusos d’incendi’, poemari que va obtenir el 20È Premi de Poesia Joan Duch i que ara fa res, el 29 de juny de 2019, publicà Editorial Fonoll amb un epíleg de Gemma Gorga. « El llibre (…) ─diu l’epilogista─ és ple de ritmes repetitius, hipnòtics, que se’ns adhereixen com un encanteri. A estones sembla que siguem en un conte de fades (la repetició del número tres, per exemple, és central). Hi descobrim el plaer de l’autora que juga i posa les paraules a jugar: paral·lelismes, variacions, jocs derivatius, rimes internes, paronomàsies… Com n’és d’important, el joc: nuar significants com una manera de nuar significats.»
- Aquest cop vingué Ester Xargay, una poeta que ens sedueix i ens atrapa, per a presentar ‘Desintegrar-se’, que meresqué el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2018 i que ara fa res, el març de 2019, publicà Editorial Meteora, amb un epíleg de Margalida Pons Jaume i amb un poema de Carles Hac Mor il·lustrant la coberta. «La passió [del llibre] és aquesta ─conclou l’epilogista─: l’edificació d’un espaitemps llavorer, allunyat tant de l’enyorança corrompuda com de la predicció petulant. Ara ja no hem de témer la mà sinistra que se’ns clava al muscle rugint carpe diem, encomanant aquella ansietat per capturar-ho tot abans que no s’escapi, en un exercici emmascarat de possessió. Carpe res! Perquè tot és germinal, res no s’acaba. No tinguis por.»
- Tinguérem a la peixera de la ràdio, Azucena Momo, joveníssima poeta que vingué a presentar Miopies. Poesia de distàncies curtes, que ara fa res, l’abril de 2019, publicà, amb un pròleg de Núria Martínez-Vernís, Edicions Tremendes. «I percep la por de no albirar ―hi llegim― perquè la miopia són uns ulls. Són els sentits els que donen el sentit final. La visió concreta del som jo i present que es mou des de dins, perquè en aquests versos hi ha acció, hi ha un moviment continu que toca terra i que et llança, després, a explorar-ho tot! (…).»
- Francesc Xavier Simarro, poeta barceloní vingué a presentar ‘La vida està en perill’, publicat el març de 2018 per Edicions Tremendes. «La vida està en perill, o això creu [l’autor] ―hem trobat escrit a la xarxa―, el poeta i escriptor ―que fa temps que viu a Cornellà― que ens presenta cinquanta poemes en perill de no ser llegits. [Hi] trobem referències al temps, el desig, la por i al propi fet d’escriure.»
Blogroll
- Última ronda
- Bloc d'encenalls
- Discuss
- Els Tres Turons literari
- Get Inspired
- Get Polling
- Get Support
- Grifoll Museum
- La núvia d'Europa
- La riera del gorg literari
- Learn WordPress.com
- Les ciutats ocasionals
- Montalt literari
- Núvol
- Pius Morera i Prat, blog de poesia
- Poètica crapulística
- Poemes i relats contra la ira dels homes
- Web Personal de Pius Morera Prat
- WordPress Planet
- WordPress.com News
Enllaços
Arxius
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Juny 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Juliol 2018
- Juny 2018
- Mai 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- gener 2016
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
- Mai 2013
- Abril 2013
- Març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- Juny 2012
- Mai 2012
- Abril 2012
- Març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- Desembre 2011
- Novembre 2011
- Octubre 2011
- Setembre 2011
- Juliol 2011
- Juny 2011
- Mai 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- Desembre 2010
Categories
Meta