Ramon Minoves i Romagosa vingué a presentar ‘Paraula de Nargó’, que ara fa res, el març de 2018, publicà amb un pròleg de Marcel Fité i Argerich Voliana Edicions. [L’obra], llegim a la contracoberta, «és poesia, lingüísticament rica i ben elaborada, amb una gran agilitat narrativa, d’una gran bellesa descriptiva i evocadora, amb un fons musical que brolla harmoniós d’una excel·lent ordenació rítmica de les paraules de la nostra llengua i que adquireix instants d’una gran vibració emotiva.» Es tracta, segons el prologuista d’«una guia singular, rica i ben elaborada, dels paisatges que envolten Nargó, dels records que aquests desvetllen i de les emocions i records que susciten.»

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 14 de novembre de 2018, férem el dos cents setanta-vuitè programa, el novè de la vuitena temporada. L’emetrem en directe, com sempre.
Va néixer el 1950 en una família de pagesos al mas Cal Draga de l’Hospitalet, abans de la transformació vertiginosa de la ciutat. El mas es trobava ―segons el poeta― al sud del carrer Prat de la Riba, que era la separació entre el secà i l’horta del delta al municipi. Allà començava com una mar plana i verda de cultius sobre els que apareixien, disperses, les masies, com vaixells, amb pals fets amb xiprers o palmeres. Al fons de tot, a dos o tres quilòmetres, sobresortia l’ermita de Bellvitge i el seu xiprers. Però davant mateix de casa seva , a l’altra banda del carrer, hi havia dues grosses fàbriques, una de sabons i l’altra de ceràmica. D’aquell paisatge ara no en queda pràcticament res. Emigrà de l’Hospitalet el 1962 i se n’anà de Barcelona cap a Mallorca, primer, i després cap al Solsonès, una altra vegada a Barcelona i finalment ha viscut en terres lluçaneses i osonenques des de 1977 on feu de mestre rural i de professor d’institut de llengua catalana i literatura. Llicenciat en Ciències de la Informació, està casat amb una mestra que li va ensenyar a estimar l’ofici, segons ell, i té tres fills. Columna el 1995 li publicà Roderes, el 1997 Els camins de la nit i el 2003 el recull de contes Contes a la vora del mort. El Nadal de Mme Van Oost, fou Premi de prosa Vila de Prats el 1992. Va realitzar el 2016 la traducció i adaptació de 50 poemes al llibre d’artista Omar Khayyam. Rubaiyat de Frederic Girós. També ha participat en els llibres col·lectius Po-Osona poesia (Lluís Urpinell/Torelló, 1996), Els poetes d’Osona, avui (2000) i Un tros de món (2002). En prosa, al recull col·lectiu de contes Relats del Ges (2017). Va obtenir el el 2008 el I Premi de Tankes Grau Miró, així com altres premis de poesia i prosa a Olot, Igualada i l’Alguer (quatre premis Rafael Sari entre els anys 2012 i 2016).
La branca Minoves de la seva família és de Coll de Nargó. Pare, avi i besavi de l’autor són de Nargó. El rebesavi Minoves s’hi va casar i viure però era del Mas Fontanet (un enclau de Cabó dins del terme d’Organyà). Els Minoves havien arribat al Mas Fontanet a mitjans del segle XVIII procedents de la Bastida de la Bellera un poble, avui desaparegut, del Pallars Jussà.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s