El dia 15 de novembre de 2017, el primer cop que la convidàrem, vam deixar anar que no l’havíem convidada per la seva faceta política. Era cert i no. Vam convidar Montse Assens i Borda com a poeta i com a política. Vingué a presentar dos llibres: ‘Apartheids’, amb què obtingué el 41È Premi Marià Manent de Poesia i que ara fa res, el març de 2018, coeditaren Cossetània Edicions i Quaderns de la Font del Cargol, i ‘Ostatges polítics’, que l’Associació de Relataires en Català n’ha fet ja, l’abril de 2018, la segona edició. Amb pintures de Madola, està dedicat als presos i exiliats polítics catalans i també a «tots els polítics perseguits pel seu ideari i per defensar les nostres institucions».

reproduir i baixar

Ahir, dimecres dia 17 d’octubre de 2018, férem el dos cents setanta-quatrè programa, el cinquè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
La nostra convidada nasqué a Maçanet de la Selva el 25 d’abril de 1960, però només va estar-s’hi un any i inicià un periple que acabà al Maresme. És una poeta llorejada diversos cops, pintora i fotògrafa, fundadora de l’Associació de Relataires en Català. És amant dels animals, com ara els gossos: n’ha tingut i n’ha recollit. Als 15 anys ja treballava com a dibuixant al sector tèxtil; de nit estudiava. D’aquesta època li vénen les tres aficions, la d’escriure, la de pintar i la de fer fotografies. La poeta culpa el pare de les tres. Hi ha un parèntesi enorme. Després d’uns anys, potser masses, torna a les inquietuds artístiques el 2004. Fa anys que viu a Premià, primer a Premià de Mar, ara a Premià de Dalt. És molt coneguda perquè, com sol dir-se, la trobem en totes les guerres. Una d’elles fou la ràdio. De tota manera, el fet que hagi estat regidora de Premià de Dalt encara la fa més coneguda per bé o per mal. Molta obra seva es troba a internet ―té un esplèndid blog: Brisalls de mar―o bé és obra col·lectiva. Un cas especial, és la col·laboració a quatre mans amb Anna Rispau i Falgàs, amb qui ha obtingut diversos premis, com ara el «Festa d’Elx» 2016 de Poesia, gràcies al poemari El bes de la nit ―Bromera el publicà el març de 2017―. Acaparadora de premis. Amb el poema Somriures obté el 2007 el Premi Ramon Fernando Adell de Poesia a Jesús Tortosa, amb Indigent, com jo, el Premi de Poesia Artur Simó de l’Ajuntament de Silla, que publicà Bròsquil Edicions, el 2009 amb el poema Nadal màgic el Premi de Poesia de Nadal del Consell Comarcal del Solsonès, el 2010 amb Non qua, non qua, Quan em faltes tu, El vestit de l’aventura i Sóc cartró obtingué respectivament el Premi Literari de l’Associació de Donants Voluntaris de Sang, el Premi de Poesia del Concurs Literari Vila del Pla, el Premi el Racó de Poesia i Contes de l’Escala i el Premi Ploma de Bronze en el I Premi de Poesia Lo Cantich. El 2011 fou guardonada pel Silenci de l’aigua amb el Premi Josep Grau i Colell de Poesia dels Premis Literaris Homilies d’Organyà; l’any següent fou editat per Edicions Salòria. El 2012 obtingué el Premi de Poesia Antoni Ferrer a Alcúdia de Crespins per Aiguamolls, el 2013 el Premi de Poesia Foment Martinenc pel poema Eròtica del tast, escrit amb Anna Rispau, el 2014 el Premi Salvador Estrem i Fa de Falset per Alè sota l’escorça. El 2015 fou premiada amb VIIÈ Premi Drac de Poesia, a Solsona, per La pell de l’aigua, Celler el Masroig de Poesia per La màgia del vi, el Venus de Poesia de Badalona per Com un amant, la vida i el XVIII Premi Ramon Ferrando Adell de Poesia a Jesús-Tortosa, per 25 de setembre. El 2016 fou un any fructífer: obté el Premi Literari de l’Associació de Donants Voluntaris de Sang amb Petjades sobre el mar, el Premi de poesia Ciutat d’Elx amb El bes de la nit, el Premi Llàntia d’oli de Badalona, IX Concurs de poesia Badalona Poètica, amb Estàtua de sal, el XXXI Premi de poesia Poeta Pastor Aicart 2016, a Beneixama, amb In crescendo (un divertimento, segons la poeta). El 2017 també és un èxit: obté en els XXXV Jocs Florals de Lliçà de Vall l’Englantina d’or pel poema El so ronc de la nostra llengua, el Premi de Poesia Miquel Martí Pol per Al ras i el Premi Josep M. Ribelles de Puçol per Naufragi entre la culpa i l’oblit. Entre l’obra publicada posem de relleu 7 de versos, publicat per Editorial Verònica Cartonera, A l’altre costat de la pell, publicat per ARC, i Glops de nit, publicat per Germania, escrits amb Anna Rispau, i Secreta acariciats, que publicà Parnass Edicions el 2010.
Ni ella ni nosaltres som del Maresme, però hi vivim i hi hem fet arrels, vam coincidir en un mateix llibre, Poetes del Maresme, deu anys d’Espais de Poesia d’Alella 2008-2017 i cridem a l’uníson No als presos polítics, cap exiliat.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s