Aparador de poesia. Rafael Mammos vingué a presentar el segon poemari en català, ’Setge a la cel·la’, que, ara fa res, el setembre de 2018, edità magníficament Tanit, l’editorial catalana de Joan de la Vega, que vingué també per fer-li costat. «Estic forçat al camí ―clama el poeta―| i a l’estrella llunyana. |Els gossos borden |perquè estic de pas.»

reproduir i baixar

Abans d’ahir, dimecres 10 d’octubre de 2018, férem el dos cents setanta-tresè programa, el quart de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Rafael Mammos nasqué el 27 de gener de 1982, circumstancialment, a Mallorca, però ja des de ben petit el van portar a Barcelona, on va créixer en un carrer més aviat desolat i insuls a prop de la plaça Francesc Macià, sense vida de barri ni veïns de la seva edat. El Sant Ignasi, el col·legi de tota la vida, era i és com un castell ple de zones prohibides «que només vaig atrevir-me a visitar a l’estiu, quan hi havia menys vigilància.» Una mica paradet, però bon nen: fill únic acostumat a jugar sol amb ninots i disfresses de superherois. Sempre li havia agradat dibuixar i «seguida que va fer-se una mica gran va començar a escriure contes i històries. Guanyà diversos Jocs Florals del col·legi, com és freqüent entre futurs escriptors.
«Vaig interessar-me per la poesia ―esmenta el poeta― just abans d’anar a la universitat, cap els 17 anys, amb un poema eròtic d’Anna Rosetti que, segons recordo, em va despertar un sentiment d’intensa novetat.» Després vingué Octavio Paz, que «vaig plagiar durant anys», i Trilce de César Vallejo, que encara plagia avui dia. Vaig tenir l’encert d’estudiar filologia clàssica i marxar un any a Itàlia. Amb el seu amic Ruy d’Aleixo, que publica contes a l’editorial Males Herbes, van fer una revista fotocopiada de gran èxit «entre nosaltres dos.» En aquells anys va publicar, o més aviat es va editar, un llibre de poesia del qual no renega, però que prefereix deixar per a la intimitat. Més tard, gràcies a l’amabilitat de l’escriptor Andreu Navarra, va ser inclòs a l’antologia de poetes de Barcelona Domicilio de nadie el 2008. L’any següent se n’anà als Estats Units a fer d’assistent d’espanyol i va ser llavors, relativament tard, «quan em vaig adonar que el meu temps lliure era bàsicament per escriure poesia.» El primer llibre de poesia va ser oficialment Paisaje con reflejo, que Paralelo Sur publicà el 2011. Tot seguit, el 2013 La Garúa publicà Casas rivales. Més endavant, el 2016, Polibea edità Oficio. Fa poc «el meu cervell va fer una mena de click sanador i el català es va despertar com a llengua d’escriptura, com segona mare, potser més receptiva que la primera.» Fou llavors que publicà Microdestrucció del món amb els companys gironins ―són paraules seves― d’Edicions Tremendes el 2017.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s