Àngel Pla Reche vingué a presentar ‘Tajabone’, inspirat com a metàfora en la festa que en molts indrets de l’Àfrica Subsahariana se celebra passat el Ramadan. Aquest poemari que publicà ara fa res, l’abril del 2018, l’Associació Cultural de Poesia Pont de Petroli, reconeguda editorial badalonina. «(…)conté la seva essència ―llegim en un escrit promocional― en colpidors versos que descriuen el combat quotidià per a dignificar la vida i [l’autor] ho fa possible gràcies a un llenguatge càlid i a voltes sense concessions a les ben sabudes, però sovint callades, injustícies universals. (…) amb totes les armes de les quals disposa i que són d’una immensa força poètica.»

reproduir i  baixar

Ahir, dimecres dia 19 de setembre de 2018, férem el dos cents setanta-unè programa, el segon de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Àngel Pla Reche nasqué a Barcelona el 1968, l’any del maig francès, durant la Revetlla de Sant Joan, no sabem si el vint-i-tres o el vint-i-quatre. Tot i que el pare era madrileny i l’àvia de Saragossa, la llengua materna fou el català. Economista, tot i que sols ho va dir en una campanya electoral. Fou regidor durant vuit anys en el Grup Municipal d’ICV-EUiA a Santa Coloma de Gramenet, que és on viu. Durant el període 2003-2007 va ocupar-se de la regidoria de Serveis Socials i en el període 2007-2011 va ser a l’oposició. Home amb inquietuds, creu, encara que sembli impossible, en un món millor i, amb una visió crítica, escriu poesia com mitjà de redempció, catarsi i exploració i aprenentatge. Li plau viatjar i conviure amb altres cultures. Com que els avis llegien, des de petitet, als sis anys, recorda, li ha plagut de llegir. L’avi li agradava la ciència ficció i les novel·les de l’oest americà, però arribà a llegir Joseph Conrad, Ernest Hemingway i John Steinbeck. Escriu des dels 12 anys: empès per l’atropellament d’un nen va escriure una poesia. Després deixà constància d’amors i desamors. Fou llavors quan connectà amb Neruda, especialment amb Veinte poemes de amor y una canción desesperada. Anava mecanografiant els poemes, titulant-los i encaixonant-los. El 2006, després de parlar amb amics, va desencaixonar-los, garbellar-los i polir-los i L’esguard el 2007 els publicà amb el títol de Mesures vitals. Reconeix que ha estat influenciat per la contracultura, el món de la música i el cinema. S’ha fet un fart de viatjar: Amèrica llatina, Europa, Àsia. Els seus gustos poètics són eclèctics, però destaquem Kavafis, Miguel Hernández, León Felipe i Marcos Ana, un poeta que va passar-se la vida a la presó espanyola. Amb el poemari Cant Parcial obtingué el 2009 el Premi Especial al millor autor local atorgat en la XVA edició dels Jocs Florals de Santa Coloma de Gramenet, premis PASCSA. Un any després, el 2010, se’n feu una plaquette. L’any 2012 Paralelo Sur publicà el poemari Llunyanies Properes.
Ha escrit diversos articles d’opinió política i ciutadana a la Revista Fòrum Grama, el Mirall i Nou Treball. Col·labora en el fanzín Argo. Com membre del Col·lectiu Perplexitat ha organitzat diverses trobades culturals i de memòria històrica, entre les que cal destacar el centenari del naixement de Miguel Hernández, o els homenatges a Leonard Cohen i Eduardo Galeano. Participa assíduament a Jams poètiques i en el Tríptic Poètic del Barcelonès Nord.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s