Ahir, dimecres dia 30 de maig de 2018, férem el dos cents seixanta-quatrè programa, el trenta-unè de la setena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
La nostra convidada, Carla Fajardo Martín, nasqué a Barcelona l’1 de setembre de 1989. Llicenciada en Filologia Hispànica ―va fer-la per fer, perquè no sabia què fer, coses― i amb un màster de periodisme. Escric des que recordo ―cap als vuit anys, una cosa així―. Filla única d’artistes, pare escultor i mare pintora i ceramista; van potenciar-li ambdós que ho fes, això d’escriure. Si estaven ocupats amb les mans, alguna cosa havia de fer. De primer fou un joc, després d’amagat. Com que allò de la literatura «era massa estàtic i caspós, vaig dedicar-me al periodisme.» Va treballar en una productora d’audiovisual i, quan tenia vacances, s’escapava per captar altres realitats i en feia reportatges. Vet aquí que un dia s’adonà que el gènere més semblant a allò que escrivia era la poesia i decidí provar-ho. Es va apuntar a fer un taller, el de l’Antònia Maria Massanet, on va néixer precisament Forats. Ara, comenta amb ironia, se sotmet «a la dictadura de les piulades a la secció web del diari Ara.» No ens ho deixéssim, treballà al El Periódico de becària i ha fet incursions en el món del teatre com a assistent de direcció i ajudant de dramatúrgia, llegim a la solapa de la coberta.
