Aquest poeta, Joan Duran i Ferrer, ens hauria agradat que vingués abans. Ara hem tingut l’oportunitat. És aquí per a presentar ‘Animal impur’, el darrer poemari amb el qual obtingué el premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni 2017 i que ara no fa gaire, el març de 2018, Editorial Meteora publicà amb un pròleg de Míriam Cano i un epíleg de Sebastià Portell. «(…) és un sintagma carregat de tot allò que som els humans ―escriu la prologuista―, fills de dues mil generacions, de sangs barrejades i nòmades. Una constatació física i una declaració d’intencions. El poeta (…) pretén parlar-nos (…) des de la seva condició humana més essencial: la de la impuresa. »

reproduir i baixar

Abans d’ahir, dimecres dia 2 de maig de 2018, férem el dos cents seixanta-unè programa, el vint-i-vuitè de la setena temporada. L’emetérem en directe, com sempre
Joan Duran i Ferrer, el convidat, nasqué l’11 d’agost de 1978 a Sitges, on viu. Es doctorà en Bioquímica, fet que palesa la seva poesia. Poeta i escriptor. El 1998 la Universitat Autònoma de Barcelona publicà el poemari Zoòtrop amb què obtingué el Premi Martí Pol, el 2001 Cossetània Edicions Kore, que guanyà el Premi Ramon Comas i Maduell, el 2004 Arola Editors Nix, finalista del Premi Rosa Leveroni, el 2007 Pagès Editors Domèstica veritat, amb què obtingué el Premi Màrius Torres, el 2010 Edicions del Salobre Natural Delit, amb el qual va guanyar el Premi Miquel Àngel Riera, el 2014 Pagès Editors Extrema llum, que va merèixer el Premi Benet Ribas i Editorial Moll Matèria fosca, guanyadora del Premi Bernat Vidal i Tomàs. Paral·lelament ha publicat dues plaquettes, Paisatge Convencional (Papers de Terramar, 2002) i Assaig d’Àngel (Els ulls de Tirèsies, 2005), el llibret d’Òpera Bruna de Nit (Arola Editors, 2004), amb música de Xavier Pagès, el llibre de narrativa infantil i juvenil Petita Història de la Festa Major de Sitges (Mediterrània, 2015), il·lustrat per Pilarín Bayés, i la novel·la Eva Túrmix Ginebra (Adia Edicions, 2016). També ha col·laborat en projectes col·lectius com Naxos (Codi Art), Pedra foguera (Documenta Balear, 2008) o el poemari Els llops, escrit amb els poetes Laia Noguera i Esteve Plantada (La Garúa, 2009).
Compagina la creació literària amb l’activitat docent a la Universitat de Barcelona, la tasca de comunicació de la ciència a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i la feina d’editor a Edicions Terrícola. És un dels ideòlegs i directors, juntament amb la també poeta Cèlia Sànchez-Mústich, de la Festa de la Poesia a Sitges. Fou el director dels muntatges poeticocientífics Simbiopoesi (Festival Barcelona Poesia 2008) i Mitosi (dins el cicle Tertúlies de Ciència a la Virreina, 2009)
Cal remarcar que el 2001 l’Ajuntament de Sitges li lliurà la Ploma d’Or.

Anuncis

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s