Àngels Moreno i Gutiérrez aquí és nouvinguda, a València, la seva terra, no tant. Vingué a presentar ‘L’usurpador’, un llibre amb què obtingué el 2017 el XIXÈ Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, i que tot seguit Pagès editors publicà amb un epíleg de Vicenç Altaió a l’emblemàtica Biblioteca de la Suda. L’epilogista es veu que li preguntà si el poeta naixia o es feia i va respondre immediatament: «Neix». L’obra, segons Altaió, «m’ha deixat meravellat per la qualitat del seu fantasieig, les rèpliques de les veus somortes, la unitat d’un conjunt de desmembraments, el batec del seu desplegament, la poètica suspesa i l’obertura cara al lector.»

reprpoduir i baixar

Abans d’ahir l’altre, dimecres dia 21 de març de 2018, Dia Mundial de la Poesia, férem el dos cents cinquanta-quatrè programa, el vintè de la setena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
És gèminis, no sabem si això té importància, el que sí és que és molt jove. Àngels Moreno nasqué, al llindar de l’estiu, el 12 de juny de 1993 a València. Li tocava, segons les setmanes de gestació, fer-ho el mateix dia que son pare, la nit pagana del foc i la mar i la sal «que enllaça la pell en l’hàbit de les transformacions i dels cicles», però, per decisió mèdica, va i la van extreure del cau matern catorze dies abans. Considera, per tant, que no ha nascut, «car els antics deien que només hom pot nàixer de vagina». Per això, reflexiona, la seva fixació per l’úter, les parets i les coses abruptes i sobtades, «per si de cas allò, d’alguna manera, remet a la màtria». Saltem-nos uns quants quilòmetres de temps. Després vingueren, segons l’autora, les grans llegides, i encara molt després, «aquelles novel·les que cal llegir» i els primers poemes. «I tot això em veia per ma mare ―ens diu en el perfil que li vam demanar―, perquè quan una és petita creu que el que algú li explica de nit, a la vora del llit amb un llibre a la falda són aquelles coses que cal saber». Més tard, va adonar-se que l’important, de vegades, «es pot dir ras i curt o amb la imatge exaltada.» «Jo volia lletres ―ens confessa―, però em van ficar en ciències», no hem pogut esbrinar qui. Cita Juan de la Cruz ―Entréme donde no supe: y quedéme no sabiendo,| toda ciencia trascendiendo― per dir-se que es va quedar «a cavall entre el poema i el món, és a dir, amb el cos i les seves traves.» Heus aquí que va venir a Reus, on hi ha Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, «a estudiar ―segueix dient-nos― els nusos de l’ànima i l’anatomia més macabra, la cirurgia i l’anhel de saber i de sanar i de veure com som de petits.» Tot això es pot escriure i no és incompatible amb la lírica més formal, crec. S’hi llicencià, ara no es diu així, per desgràcia, i ja exerceix de metgessa. De moment fa mútues i revisions laborals de prevencions de riscos a Tarragona, on viu.
D’aquí van venir els tres llibres. El primer, Clarobscur, publicat per Neopàtria el 2014 amb un pròleg de Pere Bessó: «l’ombra i la tècnica i les primeres passes d’algú que, talment a la caverna, palpeja ombres per entendre alguna cosa.» El Extrema al·legoria, amb què obtingué el 2015 el Premi Literatura Breu de Mislata: «perquè vaig aprendre a estimar.» L’amor sublima, de tant en tant. El tercer, L’usurpador, que significa «la culminació de la carrera mèdica». Per ella era un deute. Com també va poder tancar el deute amb certes filosofies i lectures que em tenien corpresa i entusiasmada. «Dec al cos i als seus silencis i veus ―conclou l’autora― gran part del meu cosmos que camina funàmbul per la corda de saber i d’intuïció, de xamanisme i clarividència i mètode rigorós científic.» «Al poema ―afegeix desbocada― li dec la intensitat, l’emoció i aquell veure allò que en diuen l’altre o les altres coses, el mateix i l’altre, la mateixa cosa, la realitat fragmentària, la solitud i els marges. El salt, la passió.» Ha obtingut també el Premi de Poesia Teodor Llorente de La Pobla de Vallbona 2016 pel recull Surreal. L’han inclòs a l’antologia catalàno-portuguésa Mare Omnium , publicada per Lastura el 2015 i a l’antologia Entre mots i versos publicada el 2016 per la Universitat d’Alacant.
Obra seva ha estat traduïda al romanés i al portuguès. En l’àmbit de l’assaig i la crítica literària ha obtingut el Premi Llegir 2015 de la Fundació Bromera per l’article Anatomia dels espills, ha participat en la revista valenciana Marxa Popular Fallera, publica ressenyes literàries a la revista El salt del llop i a la columna El llibre de la setmana (Levante-EMV). Membre de l’AELC des de 2014.

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s