Octavi Franch i López ha vingut a parlar de la seva faceta de poeta. Té publicats tres llibres en català, ‘Els tobogans del desdeny’, amb què obtingué el 2002 el Premi Vila de Sallent de Poesia, ‘Almanac de penombres’, mereixedor el 2003 del Premi Benvingut Oliver i ‘Ulls de platja’, que prompte reeditarà, segons que sembla. «En relació al tema sobiranista ―ens digué en un correu electrònic―, suposo que la meva part més activa és hereditària, atès que el meu germà-padrí era el cap de propaganda del PSUC, el meu pare militant clandestí d’ERC i el meu avi patern era un maquis. Per això la meva obra, sobretot les novel·les, són tan patriòtiques.»

reproduir i baixar

 

Avui, dimecres dia 20 de desembre de 2017, fem el dos cents quaranta-tresè programa, el desè de la setena temporada. L’hem emès en directe, com sempre.
Com el nostre germà, és gèminis, fet que ho vol dir tot i res. Octavi Franch i López nasqué a Barcelona el 9 de juny de 1970 a la clínica Sant Jordi del barri de Sant Andreu del Palomar. Ara viu a Segur de Calafell, vés quin canvi. Primer es traslladà, era el 2002, per raons laborals i amorosos al Baix Llobregat, per a traslladar-se més tard, era el 2009, per raons només laborals, al Baix Penedès. El pare morí el 1983 i la mare, la Pepita López, que es traslladà a viure amb ell, el 2007. Glòria Franch, la germana, morí el 2009, però encara són vius dos germans, el Ramon i el Xavi, aquest últim és el padrí. De menut, que anava per porter d’algun equip de futbol, com l’Espanyol, que solia disfressar-se del Zorro i d’Indiana Jones i que jugava amb el Tente, una línia de construcció de joguines catalana, coneguda per la fabricació de blocs de plàstic similars als de Lego, ja era un gran lector, a l’empara de Ramon Franch i Batista, el pare. Diplomat en Ciències Empresarials per la Universitat Politècnica de Catalunya; Llicenciat en Filologia Hispànica, Llicenciat en Literatura Comparada, Llicenciat en Ciències de la Informació i Llicenciat en Magisteri, totes elles obtingudes a l’Aula de Lletres, i Diplomat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Oberta de Catalunya. Segons la seva targeta de visita parla sis llengües i algunes, fins i tot, les escriu, és escriptor i empresari. Abans de ser, fou músic ―cantava i tocava la guitarra els anys 90―, actor i locutor de ràdio. S’autodefineix com a polifacètic, elegant i una excel·lent persona. És un un friki, ens digué per missenger. Col·lecciona obres d’art: les troba als containers o les compra de segona mà, als mercats a l’aire lliure, a les ONG’s, etc. Feliçment casat, avui cosa rara de dir, amb la Iola Rodríguez, una dona maquíssima amb qui té no sols relacions de parella, també comercials. Ja li han posat nom a la filla que no tenen encara: Queralt, com el d’una poeta amiga nostra. El Drac, el gos, gairebé fill seu, morí d’un infart quan tenia nou anys, i l’enyora, per això passeja amb un altre que se li assembla. Ha publicat una cinquantena de llibres, de tots els formats i tots els gèneres, tot predominant la novel·la en clau de thriller esotèric. També ha escrit una dotzena i escaig de sèries de televisió i pel·lícules, així com diverses obres de teatre. El 2005 va ser escollit per la Organización Española Para el Libro Infantil y Juvenil per a versionar el clàssic de Hans Christian Andersen El soldadet de plom en català, amb motiu del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. El 2001 obtingué el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa pel relat El regust de l’immortal. Es declara sobiranista «perquè sóc català». No concep que una persona no lluiti per la llibertat de la nació, sigui quina sigui. Estableix la relació, per ell d’una gran senzillesa: una llengua / una cultura / una nació / un estat. Però no és independentista, perquè «ho és aquell que reclama la llibertat del seu país sense haver-ho estat mai. Nosaltres només reclamem la devolució de la nostra sobirania, res més.» Per això duu manifestant-se des de fa trenta-quatre anys i tota la vida ha votat partits sobiranistes, no sempre el mateix però. Poeta, novel·lista, dramaturg, guionista, articulista, actor i director. El 2000 obté el Premi de Novel·la Alfons el Magnànim. Res publica edità La tèrbola mirada de la mar amb la qual obtingué el Premi de Novel·la Ciutat d’Eivissa, el 2001 Pagès Editors publicà El regust de l’immortal, amb què obtingué el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, el 2002 l’Editorial Granollers publicà Ànima tatuada, per la qual fou mereixedor del Premi de Novel·la Joan Saperas-Òmnium Cultural de Granollers. El 2005 Abadia Editors li publicà la novel·la La gàbia dels no-nats. Maikalili Editorial li publica successivament un grapat de les novel·les: el 2003 El darrer tauró, el 2008 Les cicatrius de la tempesta, El son esberlat, Negra travessia, Encants de llauna i L’escuma del mal. El 2015 l’Editorial Claudàtor publica Traficants de culte, escrita molt abans. Quant a reculls de relats, Diari de Terrassa li publica el 1999 Penombres d’argent i el 2002 La signatura del demiürg. Maikalli Editorial el 2008 la resta: Somnis d’angoixa, El retruny del voltor, Històries de la carranxa, Pessics i pessigolles i Ras i curt. Totes les seves obres teatrals han estat publicades el 2008 per Maikalli Editorial: Flors i capolls, Misèries urbanes, El dilema de la màscara, La sogra i Moltes desgràcies. També ha escrit novel·les infantils i juvenils. N’hem comptabilitzat gairebé 20, que són moltes. Maikalili Editorial li publicà el 2008 Crepuscle de sang, un guió audiovisual.

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s