Salvador Giralt i l vindrà a presentar ‘La font del vi’, el seu darrer poemari. Ha estat publicat ara fa res per Emboscall, dins de la col·lecció El taller de poesia. Els seguidors del poeta «segurament coneixeran ―llegim a la contracoberta―, per haver-los escoltat en les seves actuacions en directe, la majoria dels poemes que conformen aquest nou llibre (…). Són textos gestats i madurats de cara al públic, en un exercici de creació en què la recepció és part de l’escriptura; això permet l’univers temàtic de l’autor brillar-hi intensificat per una llengua viva, vibrant, musical i, alhora, precisa. Una poesia que defuig la transcendentalització però que, per la seva singularitat, esdevé imprescindible dins el panorama literari català actual.»

reproduir i baixar

Dimecres dia 13 de desembre de 2017, férem el dos cents quaranta-dosè programa, el novè de la setena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Salvador Giralt, nasqué al Barri del Poble Nou de Barcelona el 20 de juliol de 1954 i ara viu a Sant Hipòlit de Voltregà. A qui se li acut d’estudiar dues coses tan contràries com matemàtiques a la Universitat de Barcelona i teatre a La Casona, Escola d’Actuació Teatral, amb Fernando Grifell, el fundador, ja traspassat, on hi desenvolupà el mètode Stanislavski? Només a ell, és clar. Les ànsies d’escriure li vingueren tard, cap als trenta anys, quan vivia a Banyoles. Sembla ser que les bafarades del llac hi ajudaren. La seva vanitat quant al fet d’escriure, llegim en una promoció d’Emboscall, es veié plenament satisfeta quan l’any 2008 va guanyar en la primera i, per ara, l’última convocatòria el Premi Punyal de Vic amb el poemari Romanço de l’Ambròs i del seu tros. A més a més d’aquest llibre de poesia, Emboscall n’ha publicat d’altres: el 1998 Miratges i Àvia Rosa, el 2001 Romanço d’en Valentí que era un nas d’allò més fi i el 2005 Vint-i-dos poemes i el 2011 Orgia numeral. No ens deixéssim que el 1998 Emboscall publicà Endreça, escrita a quatre mans pel poeta i Ramon Farrés Puntí, que es doctorà amb una tesi sobre Antoni Pous. Com a narrador ha publicat el relat Ludus puerorum, editat el 1998 per Emboscall, i les novel·les L’entrepà, publicada el 2012 per LaBreu edicions, dins de la col·lecció Cicuta, i Èxit, amb què obtingué el premi Relatos con classe el 2000, editada el 2015 per Alfaguara juvenil. Els personatges de les seves obres sovint es plantegen la fugida de l’àmbit ciutadà, contaminat i massificat, cap al camp, del qual tenen una visió idealitzada. Això passa, per exemple, en la narració Èxit i en el Romanço d’en Valentí que era un nas d’allò més fi, i en tots dos casos l’intent acaba en un estrepitós fracàs. Tanmateix, Giralt defuig tot patetisme, ans ens explica els fets amb gràcia i ironia, perquè el pessimisme sobre la possibilitat de recuperar una forma de vida autèntica no li fa perdre el sentit de l’humor.

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s