Avui, dimecres dia 6 de desembre de 2017, una diada no massa desitjada per Catalunya, hem fet el dos cents quaranta-unè programa, el vuitè de la setena temporada. L’hem emès en directe, com sempre.
Joan Calsina Forrellad va néixer a Sabadell el 23 d’octubre de1983 i, com hem dit, és poeta, músic, novel·lista i traductor. Ha treballat com a corrector, editor i traductor, a més de dedicar-se a l’ensenyament musical. Columna li publicarà properament la novel·la La Ciutat de Déu amb la qual guanyà la Beca a la Creació Literària Emili Teixidor. El nostre convidat, com hem dit, va merèixer el Premi de Poesia Miquel Martí Pol 2017 pel poemari Entre tu i jo, nosaltres. Participa en projectes de recerca de caràcter històric i literari. És graduat en Humanitats, Màster en Edat Mitjana i Màster en Creació Literària. Va estudiar el Grau Superior de Música a l’Escola Superior de Música de Catalunya i, actualment, cursa el Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. La seva tesi doctoral estudia l’obra poètica de Pere Rovira. Amb la Mariona Roca i ell van començar a tocar junts atrets per una mateixa manera d’entendre i viure la música. Les seves influències responen a un ventall d’interessos molt ampli: des de la música d’autor i el flamenc, passant per la bossa nova, la World Music o la Nova Cançó, entre molts altres estils. Alguns dels noms que més els han marcat són Toti Soler, Georges Moustaki, Leonard Cohen, Sílvia Pérez Cruz, Toquinho, Ovidi Montllor, Paco Ibáñez o Georges Brassens. En les seves composicions busquen sempre la sensibilitat, l’emoció i, de forma especial, l’equilibri entre la senzillesa i l’elaboració. També atorguen una especial importància a les lletres, sempre cuidades: han musicat poemes de Salvador Espriu o Josep Carner, a més d’escriure les seves pròpies cançons. Per a ells, la música i la poesia són dos caminants que viatgen junts, en un trajecte inseparable, per expressar sentiments, emocions i vivències; la melodia i la paraula han de servir, en definitiva, per transmetre les inquietuds de la seva ànima. En el programa els hem escoltat, enllaunats és clar, interpretant una versió del poema de Salvador Espriu Ja mai més no podré dormir.
