Ricard Garcia vingué al programa per a presentar el poemari ‘On la sang’, amb què obtingué el 2016 el Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal Ciutat de Sagunt i que Onada Edicions publicà ara fa res, el febrer de 2017 amb un pròleg de Joan Navarro. El llibre, llegim a la solapa, «transita pels desordres naturals de la vida i hi trobareu poemes que van des de la força salvatge de l’erotisme fins a la por de qui se sent extraviat o, també, fins a la percepció de la mort com una realitat propera.» Aquest és el seu lema, ens pensem: «jo sóc ―només i sense cap mena de dubte― la meva pensa i els meus actes».

reproduir i baixar

Ahir.dimecres dia 29 de novembre de 2017, férem el dos cents quarantè programa, el setè de la setena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
El seu signe zodiacal és àries ―ho diem per si és rellevant. Abans de l’ofici de poeta, ha fet de tot per tal de fer-la bullir: «He treballat al camp, he fet de mosso en un taller, de cambrer, d’ajudant de cuina i del que hagi calgut.» Ricard Garcia i López nasqué a Sant Llorenç d’Hortons el 10 d’abril de 1962. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, treballa, com molt altres poetes, Déu sap els anys, a l’ensenyament secundari. D’escriure, començà a fer-ho tard, als trenta anys ens confessa, tot i que ja ho havia fet a l’institut i a l’inici de la carrera. Fou fundador i redactor, entre 1980 i 1984, de la revista comarcal El Cep. Gestiona des del 2004 el blog Cupressus sempervirens, on publica amb normalitat i regularitat els seus versos, pel qual el 2015 fou premiat com a millor blog literari en català als Premis Vila de Martorell. Doneu-hi una ullada: http://www.ricardgarcia.cat. Responsable de tallers literaris i de clubs de lectura; col·labora de tard en tard en algunes revistes. No li fan ois els recitals de poesia. El 2005 obtingué el Josep Fàbregas i Capell de poesia pel poemari Els contorns del xiprer que l’Ajuntament de la Vila de Sallent publicà el setembre de 2007 amb un pròleg de Teresa Pascual. El 2007 va merèixer per De secreta vida el premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs March, que Edicions 3 i 4 publicà el 2008. El 2011 fou guardonat amb el Vila de Martorell de Poesia pel liibre El llibre que llegies, que Edicions Igitur publicà un any després. El 2016 obtingué el Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal Ciutat de Sagunt per On la sang, que Onada Edicions publicà ara fa res, el febrer de 2017 amb un pròleg de Joan Navarro. Abans de tot plegat, guanyà el 1981 la Flor Natural del XXXVIIè Certamen Literari de Castelló i fou finalista a Igualada el 2002 del Premi de Poesia Joan Llacuna.

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s