Ahir, dimecres dia 15 de novembre de 2017, férem el dos cents trenta-vuitè programa, el cinquè de la setena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, de les vuit a dos quarts de nou de la tarda, des de Ràdio SantVi. Podreu escoltar-lo o bé través de les ondes (FM 107.4) o bé per internet: http://www.radiosantvi.cat.
La nostra convidada nasqué a Maçanet de la Selva el 25 d’abril de 1960, però només va estar-s’hi un any i inicià un periple que acabà al Maresme. És una poeta llorejada diversos cops, pintora i fotògrafa, fundadora de l’Associació de Relataires en Català. És amant dels animals, com ara els gossos: n’ha tingut i n’ha recollit. Als 15 anys ja treballava com a dibuixant al sector tèxtil; de nit estudiava. D’aquesta època li vénen les tres aficions, la d’escriure, la de pintar i la de fer fotografies. La poeta culpa el pare de les tres. Hi ha un parèntesi enorme. Després d’uns anys, potser masses, torna a les inquietuds artístiques el 2004. Fa anys que viu a Premià, primer a Premià de Mar, ara a Premià de Dalt. És molt coneguda perquè, com sol dir-se, la trobem en totes les guerres. Una d’elles fou la ràdio. De tota manera, el fet que hagi estat regidora de Premià de Dalt encara la fa més coneguda per bé o per mal. Molta obra seva es troba a internet ―té un esplèndid blog: Brisalls de mar―o bé és obra col·lectiva. Un cas especial, és la col·laboració a quatre mans amb Anna Rispau i Falgàs, amb qui ha obtingut diversos premis, com ara el «Festa d’Elx» 2016 de Poesia, gràcies al poemari El bes de la nit ―Bromera el publicà el març de 2017―. El bo és que viu a les quimbambes. Ja ens explicarà com s’ho fan. Acaparadora de premis. Amb el poema Somriures obté el 2007 el Premi Ramon Fernando Adell de Poesia a Jesús Tortosa, amb Indigent, com jo, el Premi de Poesia Artur Simó de l’Ajuntament de Silla, que publicà Bròsquil Edicions, el 2009 amb el poema Nadal màgic el Premi de Poesia de Nadal del Consell Comarcal del Solsonès, el 2010 amb Non qua, non qua, Quan em faltes tu, El vestit de l’aventura i Sóc cartró obtingué respectivament el Premi Literari de l’Associació de Donants Voluntaris de Sang, el Premi de Poesia del Concurs Literari Vila del Pla, el Premi el Racó de Poesia i Contes de l’Escala i el Premi Ploma de Bronze en el I Premi de Poesia Lo Cantich. El 2011 fou guardonada pel Silenci de l’aigua amb el Premi Josep Grau i Colell de Poesia dels Premis Literaris Homilies d’Organyà; l’any següent fou editat per Edicions Salòria. El 2012 obtingué el Premi de Poesia Antoni Ferrer a Alcúdia de Crespins per Aiguamolls, el 2013 el Premi de Poesia Foment Martinenc pel poema Eròtica del tast, escrit amb Anna Rispau, el 2014 el Premi Salvador Estrem i Fa de Falset per Alè sota l’escorça. El 2015 fou premiat VII Premi Drac de Poesia, a Solsona, per La pell de l’aigua, Celler el Masroig de Poesia per La màgia del vi, el Venus de Poesia de Badalona per Com un amant, la vida i el XVIII Premi Ramon Ferrando Adell de Poesia a Jesús-Tortosa, per 25 de setembre. El 2016 fou un any fructífer: obté el Premi Literari de l’Associació de Donants Voluntaris de Sang amb Petjades sobre el mar, el Premi de poesia Ciutat d’Elx amb El bes de la nit, el Premi Llàntia d’oli de Badalona, IX Concurs de poesia Badalona Poètica, amb Estàtua de sal, el XXXI Premi de poesia Poeta Pastor Aicart 2016, a Beneixama, amb In crescendo (un divertimento, segons la poeta). El 2017 també és un èxit: obté en els XXXV Jocs Florals de Lliçà de Vall l’Englantina d’or pel poema El so ronc de la nostra llengua, el Premi de Poesia Miquel Martí Pol per Al ras i el Premi Josep M. Ribelles de Puçol per Naufragi entre la culpa i l’oblit. Entre l’obra publicada posem de relleu 7 de versos, publicat per Editorial Verònica Cartonera, A l’altre costat de la pell, publicat per ARC, i Glops de nit, publicat per Germania, escrits amb Anna Rispau, i Secreta acariciats, que publicà Parnass Edicions el 2010.
-
Entrades recents
- (sense títol)
- Rosa Maria Arrazola, poeta, vingué a presentar ‘Mare Batec’, que ara fa res, l’octubre de 2020, publicà Voliana Edicions, amb un pròleg d’Adelina Ruiz i Ana Páez. «(…) parla ─llegim en l’escrit de la contracoberta─ d’una lluita de fills i de mares, d’algunes mares i fills que en plena Dictadura franquista van perdre la llibertat de poder-se estimar, perquè des de 1936 i fins la dècada dels 90, una xarxa (…) que es dedicava al tràfic de nadons els va negar la possibilitat de ser qui realment havien de ser. [Estat i Església], amb la dreta poderosa, van cometre il·legalitats [que consten] en nombroses dades hospitalàries, judicials i funeràries. [Algunes ordes]reprimien les mares i les empresonaven [i] decidien (…) quina era (…) digna de criar el fill i quina no. (…) [Es tracta d’] un crit punyent que vol ser reparador i (…) parlar també, de tota mena d’injustícia (…) contra la llibertat dels éssers humans.»
- Rosa pou, poeta i cantautora, vingué a presentar ‘Ala, bat! Sí, Adeu’, que ara fa res, el març de 2020, publicà Edicions Tremendes amb unes esplèndides il·lustracions de Mar Serinyà Gou. «La cantautora i poeta Rosa Pou ─llegim en un escrit promocional de l’editorial─ arrenca el vol amb el poemari Ala, bat! Sí, adeu com qui es llança al joc de viure i escriure mentre sobrevola la pròpia quotidianitat amb paisatges de sons, ritmes, jocs semàntics, fonètics i metalingüístics.»
- (sense títol)
- M. Montserrat Medalla i Cufí, la convidada d’aquesta setmana, vingué a presentar ‘Espígol al jardí’, que ara fa res, el maig de 2020, publicà Ònix poesia. « [Al llibre] ─llegim en un escrit promocional─ hi trobem un preciós recull de poemes que l’autora, per fi, ha pogut treure de dins seu. Sentiments que, al llarg de la vida, van quedant gravats. I pensaments que acaben recollits en quaderns o guardats en capsetes de tresors i agendes velles que conservem sense saber ben bé per què, però que no llencem. Així com també n’hi ha d’altres que mai no hem escrit i que formen part d’aquell magatzem anomenat memòria. […] és el resultat d’haver tret a fora els dimonis i els àngels que l’autora retenia i portava dins seu. Hi tenim poemes, cançons, músiques, lectures, records de moments inoblidables i persones que han format part de les nostres vides.»
Blogroll
- Última ronda
- Bloc d'encenalls
- Discuss
- Els Tres Turons literari
- Get Inspired
- Get Polling
- Get Support
- Grifoll Museum
- La núvia d'Europa
- La riera del gorg literari
- Learn WordPress.com
- Les ciutats ocasionals
- Montalt literari
- Núvol
- Pius Morera i Prat, blog de poesia
- Poètica crapulística
- Poemes i relats contra la ira dels homes
- Web Personal de Pius Morera Prat
- WordPress Planet
- WordPress.com News
Enllaços
Arxius
- Abril 2021
- Març 2021
- febrer 2021
- gener 2021
- Desembre 2020
- Novembre 2020
- Octubre 2020
- Setembre 2020
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Juny 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Juliol 2018
- Juny 2018
- Mai 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- gener 2016
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
- Mai 2013
- Abril 2013
- Març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- Juny 2012
- Mai 2012
- Abril 2012
- Març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- Desembre 2011
- Novembre 2011
- Octubre 2011
- Setembre 2011
- Juliol 2011
- Juny 2011
- Mai 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- Desembre 2010
Categories
Meta