Adrià Targa i Ramos, jove poeta tarragoní, ha vingut a presentar Ícar i set poemes, un poemari amb esplèndides il·lustracions de Marcel Rubio Juliana, que el 2015 publicà, curosament com sempre, Edicions Poncianes. Quinze parelles d’octaves decasil·làbiques acabades amb un dístic i amb sis versos inicials de rima alternada. Van precedits per set poemes, amb un sonet inicial sui generis, que miren de contextualitzar la seva gènesi.

reproduir i baixar

Avui, dimecres dia 25 d’octubre de 2017, férem el dos cents trenta-sisè programa, el tercer de la setena temporada. L’hem emès en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi: http://www.radiosantvi.cat.

Adrià Targa i Ramos nasqué el 21 de maig de 1987 a Tarragona el 1987, és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i cursà els estudis de Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre. Ha publicat el 2008 el poemari L’exili de Constança i el 2010 Edicions 62 li publicà Boques en calma, amb el qual obtingué el premi Gabriel Ferrater de Poesia a Sant Cugat. Per aquest llibre també obtingué el premi El Temps de les Cireres a Seròs. Cossetània Edicions li publicà el 2008 Els noms del complement, quatre esplèndids relats. És autor del llibret de la cantata infantil Amics de pedra, la música de la qual s’encarregà el compositor Joan Vives, compositor experimentat en musicals. Ha col·laborat el 2014 amb poemes seus en la trilogia teatral Silent city per al Teatre Glej de Ljubljana, Eslovènia. Professor de l’Escola de Lletres de Tarragona. Fa un poc més de quatre anys, justament el 18 de setembre de 2013, vingué al nostre programa com a convidat per primera vegada. En aquella ocasió recità quatre poemes inèdits i tres de publicats. Li agrada la retòrica, ja en parlarem. Ara ja ha arribat a la trentena, però segueix sent un poeta jove, molt jove. El poeta ha viscut a Barcelona des del 2005 fins ara, ens digué llavors, llevat d’un any que va estar-se a Trieste —cosa de l’Erasmus—, la punta més oriental de la sabata mediterrània. “Amb tot plegat, no t’he dit —ens va dir— que, des que hi vaig arribar (…), mai no m’he desvinculat del Col·legi Major Ramon Llull, la Residència d’Estudiants de Catalunya, on vaig viure, he estat Cap d’Activitats Culturals i on, ara mateix, sobrevisc gràcies a una feina de recepcionista els caps de setmana.” Per cert, li agrada el vi negre i el dia del programa no va poder ser, però ens vam jurar que ens en fotríem una ampolla el proper cop que ens trobéssim. No de cop sinó lentament, i xerrant. A veure si aquest cop hi ha sort i ens ho deixen fer els colpistes.

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s