Núria Pujolàs, Lali Ribera i Jordi Roig, amb una història literària cadascun, vingueren a presentar A., que és un llibre de poemes, però, abans de res, és un projecte que ha publicat Jordi Solé Comardons a Voliana Edicions, dins de la col·lecció Voliac Poesia. Carregats amb aquest mocador a l’esquena, s’han passejat per tot el territori amb un somriure d’orella a orella. Sembla que han triat aquest lema: «Compartir la màgia no té límits.» Ja els ho preguntarem.

reproduir i baixar

 

L’Aparador de poesia, després de vacances, tornà com vam anunciar abans de fer-les. Ahir, dimecres dia 11 d’octubre de 2017, férem el dos cents trenta-quatrè programa, el primer de la setena temporada. L’emetérem en directe, com sempre,
Na Núria Pujolàs Puigdomènech nasqué a Cànoves, el Vallès Oriental, el 21 de setembre de 1971. Consta que és filla d’en Pere i la Teresa, de can Saulo, germana de la Montse i en Saulo, mare de la lola, companya d’en Jaume, amiga de la Teresa, la Fina, l’Anna, en Vicenç, en Francesc i, per sort seva, uns quants pocs més. Fa poc es va casar poèticament amb en Jordi Roig i la Lali Ribera i dels tres va néixer un fill: A punt. Resulta ser que, si de jove va llicenciar-se en economia, fou per poder gestionar paraules. Si de jove va anar amb dones guapes a la discoteca, fou per aprendre a comunicar-se millor. Ara de gran reanima mots ja sigui publicant frases retallables; repartint versos comestibles; impartint tallers de joc d’escriptura o recitant a tort i a dret. Podeu pescar-la a les xarxes socials com a Miramelsmots tot i que qualsevol dia s’independitza i passa a ser la Nú Pujolàs. El 2014 va guanyar el premi de poesia Òmnium Cultural de Granollers amb l’obra Partida de mots i publicà el llibre de retallable Tu, Llibres Artesans; El 2015 Voliana Edicions li publicà el poemari V de bes,
i s’autoedità el llibre d’adhesius Fotopoemes que enganxen, amb fotografies de Vicenç Lafebre. Participa en el programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes. També ha fet versos comestibles gràcies al gelater Joan Brunés i actualment dissenya unes xocolatines escrites i il·lustrades per la Sílvia Morilla dins del projecte social Hi som i una llibreta editada per Quaderns dels Botonets i titulada Hi ha moltes maneres de lligar.
Lali Ribera Rodergas nasqué a Súria, el Bages, el 20 de desembre de1958) Volia ser ballarina i també volia ser escriptora i es va trobar ballant amb les paraules, escrivint en la duresa d’un barra, seguint els compassos de quatre per quatre amb els peus i els mots. Fins que tot no va poder ser i va desar les sabatilles de punta i es va dedicar a treure punta a les paraules. Principalment atrapada per la música i la dansa de la poesia, «també he jugat amb la narrativa». Diria que els seus versos, segons opinió seva, intenten clavar l’agulla a la quotidianitat. «Vaig trobar en les paraules arrenglerades, en la musicalitat del vers, l’essència del que vull dir, la manera d’expressar el món, com el visc, com entomo el dolor i les emocions, el dia a dia, com estimo i com em barallo amb mi mateixa i el que m’envolta. I com brindo també per la felicitat de ser-hi.» Amb la Núria i en Jordi, amb el nostre A punt, juraria que he estat i sóc feliç. Després d’haver viscut a Barcelona i a Vielha (Val d’Aran), el 1990 s’instal·la al Maresme, a Vilassar de Mar. És professora de llengua i literatura a l’INS Vilatzara. Des de l’any 1996 imparteix classes de Narrativa i Estilística a l’Aula de Lletres de Barcelona, primer, i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des de la seva fundació, el 1998. També forma part del Gabinet d’Assessorament Lingüístic i Literari (GALL)
de l’Escola, que fa informes de lectura d’originals.
S’ha dedicat principalment a la poesia, però també
ha cultivat altres gèneres com la narrativa amb la publicació de diversos contes per a adults. Ha format part del grup de poesia CO(N)VERSOS amb els poetes Jordi Roig, Jaume Conesa i M. Dolors Millat, i plegats han recitat a l’Ateneu Barcelonès, a diverses biblioteques i a l’Escuela de Escritores Alonso Quijano d’Alcázar de San Juan (Ciudad Real), on van impartir un taller de poesia. D’un temps ençà, ha participat en recitals de poesia arreu del país. La Comarcal Edicions li publicà el 2010 Enyors i tornes, amb que obtingué premi de poesia Alella a Maria Oleart, i Voliana Edicions el 2014 Temp(teig)s, un altre llibre de poesia. També ha publicat narrativa. El Consell Comarcal del Maresme li publicà el 2001 Set de gas, relat guanyador de la Mostra Literària del Maresme i La Busca Edicions li publicà el 2000 Qualitat de vida, amb el qual fou finalista del premi Víctor Mora.
Jordi Roig Pi nasqué a la Palma de Cervelló, el Baix Llobregat, 14 d’abril de1957. Als 16 anys, quan no volia sortir amb els amics, es tancava a casa a escriure. No sabia que allò era poesia, però en Martí i Pol o millor dit, els seus poemes, li van fer emprendre aquest camí que «encara avui intento fer», ens confessà. Ha tocat amb un grup de rock en el que feien temes i lletres propis, formà un grup de folk (cosa habitual en aquells temps, n’hi havia que tenien moto, ells guitarres) i, més endavant, tocà més de 23 anys en una orquestra de ball, recorrent totes les comarques de Catalunya per amenitzar les festes majors. També ha fet teatre, de jovenet, i ha fet de dimoni en Els Pastorets. Ara ha deixat l’escenari teatral per ser el responsable del so, tot i que aquest novembre, el grup del teatre del seu poble representaran una obra escrita per ell. A més, degut a que és tècnic de cultura, comunicació i festes de l’Ajuntament de la Palma (el poble on viu), coorganitza festivals i lectures poètiques, així com altres actes culturals i festius. Els últims 13 anys els ha dedicat a regentar un videoclub (un lloc on es llogaven pelis per veure a casa de manera legal), però degut a la pirateria i als avanços de les teles, l’any passat es va veure obligat a plegar.
«A punt ha estat una experiència magnífica, que mai oblidaré. Escriure poesia és un procés solitari i ja em va bé, però aquest poemari m’ha fet veure la necessitat de tenir amics, de compartir, d’estar amb gent (tothom diu que sóc molt poc sociable i tenen raó), i no només viure i escriure poesia, sinó, patir, riure, plorar i seguir vius tots junts, nosaltres tres junts.» El projecte li ha fet pujar, segons que sembla, l’autoestima. Ha presentat llibres d’altres poetes, ha fet recitals arreu de Catalunya i ha col·laborat, amb la poeta Cristina Company, en un homenatge a Montserrat Roig. Ha participat en el llibre col·lectiu Lletres blaves per l’autisme (2017). Alguns dels seus poemes han estat musicats i interpretats pel grup La Folie. Sobretot és poeta. Viena Edicions li publicà el 2001 Contraban de silenci, premi de poesia l’Espurna del Clot i el 2004 Intempèrie, premi de poesia Betúlia-Ciutat de Badalona; Editorial Malhivern el 2006 El melic de les teranyines, premi de poesia Òmnium Cultural de Granollers i March Editor el 2008 Sota el perímetre del vent; Perifèric Edicions el 2010 Després del tacte, premi Manel Garcia Grau de poesia de la Universitat Jaume I de Castelló, i Stonberg Editorial el 2015 Cada dilluns que es perd). Però també ha publicat dues novel·les: La noia d’aire blau (Stonberg Editorial, 2011), i Un segon després de Praga (Editorial Gregal, 2014).

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s