Joan Carles González-Pujalte amb ‘L’Est’ obtingué el 2016 el Premi de Poesia Joan Perucho Vila d’Ascó. Tot seguit, ara fa res, el febrer de 2017, l’Editorial Meteora publicà el llibre amb l’exquisit gust que ens té acostumats. El poeta mataroní torna al programa després que s’estranyés a Alella que el recordéssim. Els editors, després dels vint-i-cinc poemes, reprodueix una fotografia del Setge de Sarajevo de 1993 sobre d’aquest versos: «A la cantonada entre Maršala Tita i Vrbanja, | l’ombra trista d’una dona que mirava rodolar| una poma que li havia caigut del cistell| de la compra cap a una zona perillosa| de l’existència on encara li sembla (ara)| que xiulen les bales.»

reproduir i baixar

Avui, dimecres dia 14 de juny de 2017, hem fet el dos cents trenta-unè programa, el trenta-tresè de la sisena temporada. L’hem emès en directe, com sempre.
Joan Carles González-Pujalte, el convidat, nasqué a Mataró el 25 de de gener de 1963 ha estat premiat com a poeta i com a narrador en més de trenta certàmens literaris, essent-ne els més recents l’Alfons el Magnànim de València amb Rastres de l’escapista i el Betúlia de Poesia de Badalona amb Esbós, teoria i poètica de la nou, ambdós del 2015, i ha publicat prop d’una vintena de llibres en editorials com Columna, Viena, Pagès i Bromera des de Nicotina als llavis, el més antic (1998) fins a Les coses i els miratges, el més proper (2015). És Llicenciat en Història d’Art per la Universitat de Barcelona. Va ser membre fundador del grup Art-Incube i la seva obra poètica està íntimament lligada a les accions d’aquest grup, amb el qual va participar en multitud de performances i recitals poètics. Des de l’any 1996 va començar a treballar la poesia amb visió intimista, al marge de la seva tasca en el grup esmentat. Fruit d’aquest impuls, publicà el 1998 Nicotina als llavis, poemari pel qual obtingué el 1996 el Premi Salvador Espriu de Calella, el 1999 Aire i matèries, poemari mereixedor del IIN Concurs de Poesia Parc Taulí, el 2000 L’angle humà i No trepitgeu l’herba, llibres que obtingueren l’any anterior el Premi Martí i Pol de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Premi Domènech i Perramon d’Arenys de Munt. També obtingué el 1999 el Premi Estebanell i i Pahissa per Bucòliques de suburbi. El 2001 publicà Nu baixant l’escala, que va merèixer l’any anterior el Premi Joan Llacuna, i L’hoste anònim. El 2002 tres llibres: Les conspiracions i Manyà de tenebres i L’hora de Balthus, poemaris pels quals l’any anterior obtingué el Premi 25 d’abril Vila de Benissa i el Premi Joan Teixidor de Ciutat d’Olot. Dos el 2004: Tants barrets i Diàstole. I dos més el 2005: La matança de Quios i No alimenteu els coloms, poemari que obtingué el XXIXÈ Premi de Poesia Vila de Martorell de l’any anterior. Només un el 2006, La distribució de la sal, Premi Vila de Lloseta del mateix any. I només un el 2007, Repèl, pel qual obtingué el IXÈ Gorgos de Poesia de l’any anterior. Hem d’afegir quatre poemaris més. El 2009, Silur, que va merèixer el IIIR Premi de Poesia Oriol Rossell, el 2010 Els carnavals òrfics amb el qual obtingué el 25 d’abril Vila de Benissa d’aquell any, el 2011 Gel, amb què s’afanyà el XIVÈ Premi de Poesia Paco Mollà i, finalment, el 2013 Desdibuix, amb què obtingué el XXVIIIÈ Premi de Poesia Mossèn Narcís Saguer i que publicà Témenos Edicions. “La vida, hi està present tota l’estona, donant forma i contingut als poemes, suggerint un munt de camins, d’entramats, que l’autor va deixant al descobert i que queden confirmats, a mida que s’avança en la lectura.”, llegim al pròleg escrit per Emília Illamola Ganduxé. El poeta vingué a presentar el llibre a l’Aparador de poesia i avançà alguns poemes de Les coses i els miratges, amb què obtingué el Benet Ribas el 2015 i que l’Editorial Pagès publicà l’any següent. L’autor mateix explica que «en el fons aquest llibre és un sol poema, fraccionat, -cada un dels poemes acaba amb una coma enlloc d’un punt- i parla de tot allò que passa per la vida, al teu voltant, que fa que t’adonis que moltes coses són diferents a com pensaves que serien».

Advertisements

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s