Aquest cop hem convidat el seu alter ego, en Víctor Bocanegra, que ha vingut acompanyat de “Sacrilegis. Poemes musicats de clàssics catalans”, llibre disc que ara fa res, l’abril de 2017, publicà Godall Edicions. El compositor, explica el músic i poeta, «volia demostrar-se a si mateix que era possible convertir en cançons poemes bons de totes les èpoques, vells coneguts o velles coneixences.»

reproduir i baixar

Avui, dimecres dia 31 de maig de 2017, hem fet el dos cents vint-i-novè programa, el trenta-unè de la sisena temporada. L’hem emès en directe, com sempre.
Víctor Obiols i Llandrich vingué al món el 26 de maig de 1960 cap a les sis de la tarda. Era Corpus Christi, i ho féu al passeig de Sant Joan de Barcelona. Es llicencià en Filologia Grega a la Universitat de Barcelona i es doctorà en Literatura Comparada a la University of Southampton i es féu musicoterapeuta per tal «conèixer millor els efectes benefactors de la música.» En el món de la música se’l coneix pel sobrenom de Bocanegra. El músic devia néixer el 1940, just en l’instant que el seu futur pare feia de professor de piano de la seva futura mare a l’Acadèmia Vié de Sant Adrià del Besòs i ambdós festejaven entre partitures. Músic, i també poeta. Pel so arribà a la música, “que neix de dins i ve de fora”. Pel sentit “ha construït habitacles de mots on aixoplugar-se (…) de la realitat.”, explica. Això d’escriure li ve de lluny. Als catorze anys publicà Opus zero. Però en farà més, de poemaris. Guanya el 1983, per Carrer d’hivern el Premi Miquel de Palol i el 1997 per Versos i contracants el Premi Màrius Torres. Publicà el 1999 El croc de l’esfera, sobre la música i la persona del pianista de jazz Cecil Taylor, el 2009 Nòtules de misericòrdia per les criatures del goig, proses escrites en ocasió de l’enregistrament i publicació de Fonografies, i el 2014 D’un juny dur. El 2015 obté el Premi Carles Riba per Dret al miracle, que Edicions Proa publicà tot seguit, el febrer de 2016. «Un llibre seriós, amb molta substància», segons l’autor. «Obiols sedueix el lector perquè l’acompanyi a l’univers irracional», va escriure Anna Carreras el juny al TimeOut Barcelona. «Un llibre ple de trampes que són sorpreses», llegim a la solapa. Trenta poemes, un per cada dia de juny, i un afegitó per a ‘Un any i poc després’. El gener de 2015 ha publicat Sol de lluna ple, que aplega la poesia escrita entre 1974 i 1999. També és traductor. “Tradueix clàssics per gust i contemporanis per fer bullir l’olla”, així va la cosa. Ha traduït Oscar Wilde, Walt Whitman, Walter de la Mare, Stéphane Mallarmé, Wallace Stevens i William Shakespeare. Entre el 2004 i el 2009 dirigí el Festival Internacional de Poesia de Barcelona i, actualment, és professor d’un taller de poesia de l’Ateneu barceloní. Ara sí, ara no, fa de professor universitari i periodisme cultural. Ha exercit la docència a les Universitats de Bristol i de Vic. Féu Estudis de piano i de cant. També estudià música a l’Escola de Música de Vallvidrera, futura Aula de Jazz d’Enric Herrera, dirigida per Lluís Claret, i a l’Estudi de Maria Anglada del carrer Avinyó. El 1978 guanya el concurs de cantautors Atticus. Toca durant quinze anys amb el grup Barucs, o Baruques. L’any 1981 entra en el grup de Pau Riba. El 1982 funda la seva pròpia banda, on interpreta íntegrament repertori propi, cançons en català amb influència del rock i del blues. L’any 1984 funda el grup Bocanegra amb Pepe Sales. Enregistren el 1986 Bocanegra U, que reediten un any després. El grup actua al Festival del Grec, a les Festes de la Mercè i arreu de Catalunya. Quatre anys més tard, el 1988, el grup es dissol, i Víctor Obiols se’n va a fer món, primer a Holanda i, després d’un any, a Anglaterra. El 1992 el grup Bocanegra fa una reaparició efímera, després de la qual Pepe Sales, poeta compositor i pintor, inicia una carrera en solitari fins a la seva mort, als quaranta, per culpa de la sida. El gener del 2003 reapareix en solitari Víctor Bocanegra, l’alter ego de Víctor Obiols, a la sala Harlem de Barcelona per retre homenatge a Pepe Sales, l’artista desaparegut, i l’abril del mateix any surt el disc Bloc de lírica dura, amb lletres de Sales i música de Víctor Obiols i Coque Vàzquez. En el disc hi col·laboren músics com Joan Vinyals, David Xirgu, Hernán Flores, entre d’altres. El disc s’obre camí per indrets emblemàtics, com el Mercat de Música Viva de Vic. Som al 2008: grava l’àlbum Fonografies. El setembre de 2011 Víctor Obiols, ara director d’escena, va presentar l’espectacle Villon (les Balades), amb la musicació dels poemes de Bocanegra, al Teatre del Raval de Barcelona, amb els actors Pepa Arenós i Jaume Comas. Gràcies a un Verkami el novembre del 2012 es comença a gravar l’àlbum Cançons d’Akídelara, que apareix a inicis de març, «quan despunta la primavera, tímida encara », diu el poeta. Actualment va pel món recitant Llibre d’amic i Cants d’Abelone, amb motiu de l’any Vinyoli, acompanyat de l’arpa d’Olga Benito. El 20 de febrer de 2015, amb el títol Pom de petits hits, féu al Casino de Granollers un concert antològic de cançons acompanyat per un elenc de grans músics.

Advertisements

Quant a suip

Filòleg, professor i poeta
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s