Avui, dimecres dia 3 de maig de 2017, hem fet el dos cents vint-i-cinquè programa, el vint-i-setè de la sisena temporada. L’hem emès en directe, com sempre.
Francesc Culleré i Moragues nasqué a Belianes, un petit poble de la vall del Corb, situat a cavall entre la plana d’Urgell i la serra del Tallat. Fill de família pagesa i el més petit de quatre germans. Ser de poble, amb l’afegitó de ser el més petit de casa, comportava que hom havia d’espavilar-se. «Al poble sempre hi ha hagut molt d’esgambi, jocs d’infantesa pels carrers i places fins a les tantes de la nit, canallades que precisament no ens feien passar desapercebuts, berenades amb bicicleta pel terme, furts de cireres pels horts, tocar timbres per les cases.», ens confessà en una autobiografia que ens envià. De família devota, exercí d’escolanet, tot i que més endavant «m’apartaria (…) dels dogmes cristians». Belianes sempre ha tingut un fort teixit social, amb moltes entitats. Va participar, segons el poeta, d’unes quantes: l’orfeó, l’esbart dansaire, l’escoltisme, el teatre, el futbol. A casa aprengué aviat a valorar la feina i a guanyar-se les garrofes. Collir ametlles, olives, veremar, donar menjar als pollastres. Eren temps de vaques magres i calia posar el gra de sorra en pujar la família. D’aquell temps, en té molt bons records. Encara fou testimoni, segons el seu testimoni, dels darrers anys de feines rudes al camp i a la llar: mules i carros amunt i avall, anar a buscar aigua amb el càntir a la font o a la Bassa Dolça, fer matalassos de llana al carrer, el carro d’enterrar morts… Anys molts feliços: a Bellpuig acabà la primària i féu el BUP i el COU. Quan en tenia divuit començà el magisteri a l’Escola de Formació del Professorat de Lleida i, en acabar, després de tres anys, va fer cap a Solsona. Hi va viure el dolor per la mort de la mare, després d’una etapa de malaltia. Confessa que «Potser la solitud, potser la incomprensió, potser la impotència —no sé el què— em van portar a endinsar-me en el món de la poesia i, a la vegada, a estudiar filosofia i lletres.» Es llicencià en Filosofia i Lletres per la UNED. Conèixer la Cristina Carbonell, segons ell, l’ajudà a assuaujar, a poc a poc, aquell mal tràngol. Va ser cooperant en camps de treball a Brasil ―el moviment dels Sense Terra― i a Xile ―en un centre d’acollida de menors―, fet que acabaria d’omplir el seu esperit solidari i ―potser?― aventurer. Va instal·lar-se amb la Cristina a Balaguer. Fou quan vingueren els tres fills, la Cèlia, el Pau i l’Aleix. Reclòs a la llar, pogué donar forma al primer llibre de poemes, Al ponent dels dies, que quedaria finalista del premi Benet i Caparà d’editorial Òmicron. Publicat el 2008, el llibre era un homenatge a la mare. Tot seguit, el 2009, vindria el segon, Brots de saüc. El 2011 va merèixer el Drac de poesia d’Òmnium Cultural del Solsonès amb Foc apagat, poema adaptat a curtmetratge pel Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya, i obté el Rafael Sari de poesia de l’Obra Cultural de l’Alguer amb el poema Sempre amb tu. Durant uns anys fou membre del jurat del premi literari Enric Farreny de Lleida i ara dels premis Drac de Solsona, ambdós convocats per Òmnium Cultural. Gràcies a la Marta Pérez, amiga nostra, col·laborà en el projecte solidari Autisme, trenquem el silenci amb la poesia, on més d’un centenar de poetes van escriure un poema. També de la seva mà, participà en el Contrapunt poètic de Sant Feliu de Llobregat, que reuneix artistes de diferents àmbits. En un curs de formació per a mestres conegué la Margarita Prats, estudiosa de l’obra de Màrius Torres. El fet fou el preàmbul del projecte que l’endinsaria a escriure Màrius Torres, més enllà del demà. Va rebre fa res una beca, a través de l’AELC, per al curs El camí del haiku, que impartí l’Abraham Mohino a l’Ateneu Barcelonès. Per la mort del pare li’n dedicà un plec. Col·labora a la revista digital 7 Miralls al Dau i és autor de publicacions de caire didàctic així com dinamitzador d’activitats educatives i culturals. Actualment treballa a l’escola Mont-roig de Balaguer. «Com més se’n va la vida, més intento gaudir (…)[dels] petits plaers», conclou.
-
Entrades recents
- (sense títol)
- Rosa Maria Arrazola, poeta, vingué a presentar ‘Mare Batec’, que ara fa res, l’octubre de 2020, publicà Voliana Edicions, amb un pròleg d’Adelina Ruiz i Ana Páez. «(…) parla ─llegim en l’escrit de la contracoberta─ d’una lluita de fills i de mares, d’algunes mares i fills que en plena Dictadura franquista van perdre la llibertat de poder-se estimar, perquè des de 1936 i fins la dècada dels 90, una xarxa (…) que es dedicava al tràfic de nadons els va negar la possibilitat de ser qui realment havien de ser. [Estat i Església], amb la dreta poderosa, van cometre il·legalitats [que consten] en nombroses dades hospitalàries, judicials i funeràries. [Algunes ordes]reprimien les mares i les empresonaven [i] decidien (…) quina era (…) digna de criar el fill i quina no. (…) [Es tracta d’] un crit punyent que vol ser reparador i (…) parlar també, de tota mena d’injustícia (…) contra la llibertat dels éssers humans.»
- Rosa pou, poeta i cantautora, vingué a presentar ‘Ala, bat! Sí, Adeu’, que ara fa res, el març de 2020, publicà Edicions Tremendes amb unes esplèndides il·lustracions de Mar Serinyà Gou. «La cantautora i poeta Rosa Pou ─llegim en un escrit promocional de l’editorial─ arrenca el vol amb el poemari Ala, bat! Sí, adeu com qui es llança al joc de viure i escriure mentre sobrevola la pròpia quotidianitat amb paisatges de sons, ritmes, jocs semàntics, fonètics i metalingüístics.»
- (sense títol)
- M. Montserrat Medalla i Cufí, la convidada d’aquesta setmana, vingué a presentar ‘Espígol al jardí’, que ara fa res, el maig de 2020, publicà Ònix poesia. « [Al llibre] ─llegim en un escrit promocional─ hi trobem un preciós recull de poemes que l’autora, per fi, ha pogut treure de dins seu. Sentiments que, al llarg de la vida, van quedant gravats. I pensaments que acaben recollits en quaderns o guardats en capsetes de tresors i agendes velles que conservem sense saber ben bé per què, però que no llencem. Així com també n’hi ha d’altres que mai no hem escrit i que formen part d’aquell magatzem anomenat memòria. […] és el resultat d’haver tret a fora els dimonis i els àngels que l’autora retenia i portava dins seu. Hi tenim poemes, cançons, músiques, lectures, records de moments inoblidables i persones que han format part de les nostres vides.»
Blogroll
- Última ronda
- Bloc d'encenalls
- Discuss
- Els Tres Turons literari
- Get Inspired
- Get Polling
- Get Support
- Grifoll Museum
- La núvia d'Europa
- La riera del gorg literari
- Learn WordPress.com
- Les ciutats ocasionals
- Montalt literari
- Núvol
- Pius Morera i Prat, blog de poesia
- Poètica crapulística
- Poemes i relats contra la ira dels homes
- Web Personal de Pius Morera Prat
- WordPress Planet
- WordPress.com News
Enllaços
Arxius
- Abril 2021
- Març 2021
- febrer 2021
- gener 2021
- Desembre 2020
- Novembre 2020
- Octubre 2020
- Setembre 2020
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Juny 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Juliol 2018
- Juny 2018
- Mai 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- gener 2016
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
- Mai 2013
- Abril 2013
- Març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- Juny 2012
- Mai 2012
- Abril 2012
- Març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- Desembre 2011
- Novembre 2011
- Octubre 2011
- Setembre 2011
- Juliol 2011
- Juny 2011
- Mai 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- Desembre 2010
Categories
Meta